09.11.2021 - 05:15
Els impactes del canvi climàtic no són homogenis per a totes les persones; no tots els grups socials es veuen afectats de la mateixa manera. Això és degut a l’existència d’una vulnerabilitat diferencial i contextual que amb molta freqüència està relacionada amb la desigualtat. En aquest sentit, el gènere és un eix clau de desigualtat relacionat amb altres sistemes de poder i marginació, que provoca diversos graus de vulnerabilitat i capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Per tant, integrar una perspectiva de gènere en la investigació sobre el canvi climàtic pot ajudar-nos a examinar les estructures i relacions de poder. En aquest article s’aporten diversos exemples d’impactes diferencials del canvi climàtic i d’estudis feministes que visibilitzen les causes subjacents de la vulnerabilitat, així com la capacitat d’agència dels grups marginalitzats en la proposta d’alternatives.
El canvi climàtic és un fenomen antropogènic que té conseqüències que patim tant les persones com els ecosistemes. A tall d’exemple, el 80 % dels processos ecològics que sostenen el funcionament dels ecosistemes i els serveis que s’hi associen ja es troben afectats pel canvi climàtic. Hi ha prop d’un milió d’espècies en perill d’extinció, i el canvi climàtic se suma a altres canvis antropogènics (com el canvi d’usos del sòl i els canvis demogràfics o socioeconòmics) per a amenaçar la nostra capacitat de viure en la Terra.
Diferències socials i canvi climàtic
Els impactes del canvi climàtic són variats i gens homogenis. Alguns afecten més uns grups socials que altres. Per exemple, les onades de calor colpegen amb més força les persones majors (Carter et al., 2014), mentre que les persones amb menors ingressos i més vulnerables pateixen més tant el canvi climàtic en general com els fenòmens meteorològics extrems. Pensem, per exemple, que la pobresa, la pertinença a una minoria ètnica, l’edat, la discapacitat o el gènere van ser determinants en l’impacte de l’huracà Katrina sobre els diferents grups socials en 2005 (Laska i Morrow, 2006). Aquest impacte diferencial és degut a condicions estructurals a les nostres societats i requereix una anàlisi específica de les condicions de fons que fan que uns grups siguen més vulnerables que altres al mateix perill. En la literatura sobre vulnerabilitat, d’això se’n diu vulnerabilitat contextual. Aquesta analitza com afecta el canvi i la variabilitat climàtica a diferents estructures polítiques, institucionals, econòmiques i socials que interactuen de manera dinàmica amb les condicions contextuals. Eriksen et al. (2015) defensen que és necessari comprendre les dinàmiques socials de la vulnerabilitat per a poder abordar la naturalesa política del canvi climàtic. En la majoria dels casos, les diferències en vulnerabilitat al canvi climàtic estan relacionades amb la desigualtat. I és ací on els estudis de gènere i els estudis feministes resulten d’extrema rellevància. Per exemple, l’ecologia política feminista estudia les causes subjacents de la desigualtat derivades de contextos històrics, polítics, econòmics, demogràfics i mediambientals i el paper de les pràctiques espacials i expressives per a construir una subjectivitat de gènere (Nightingale, 2011).
En aquest sentit, el gènere és un eix essencial de la desigualtat social que interactua amb altres sistemes de poder i marginació –incloent-hi el grup ètnic, la cultura, la classe socioeconòmica, la localització, la discapacitat, la sexualitat o l’edat– i provoca diversos graus de vulnerabilitat al canvi climàtic i la capacitat adaptativa. En resum, a través de l’anàlisi de gènere, examinem les estructures i relacions de poder; en el marc de la interseccionalitat, integrem el gènere en la investigació sobre el canvi climàtic per a reconèixer sistemes de poder superposats i interconnectats (Djoudi et al., 2016) que, en última instància, creen experiències desiguals de vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic.
La vulnerabilitat es compon de tres variables principals: exposició a un perill, en aquest cas el canvi climàtic; sensibilitat, és a dir, l’abast dels impactes, i adaptació, en referència a les respostes per a fer front i adaptar-se al perill i als seus impactes. Les diferències de gènere construïdes socialment, especialment la divisió sexual del treball i les tasques de cures assignades a les dones, afecten les tres variables. L’exposició a fenòmens meteorològics extrems difereix entre homes i dones en diferents territoris, la qual cosa comporta diversos patrons de mortalitat. En aquells llocs en els quals s’espera que els homes siguen valents i salven vides, això pot augmentar les seues taxes de mortalitat, com s’ha descrit en relació amb les inundacions a Vietnam (United Nations Viet Nam i Oxfam Viet Nam, 2009). Les normes socials també poden excloure les dones d’activitats com la natació, com ocorre a Bangladesh (Röhr, 2006). En altres llocs s’espera que elles es queden a casa durant les inundacions, com es va veure a Nicaragua (Bradshaw i Linneker, 2009).
En aquests contextos, les dones són més vulnerables a les inundacions. La desigualtat de gènere també es manifesta en la separació de faenes per gènere i la feminització de les responsabilitats. Per exemple, mentre que les tasques productives tant dels homes com de les dones han augmentat a causa del canvi climàtic, els informes mostren que, habitualment, les dones són les úniques que també han augmentat les seues tasques reproductives (Vincent et al., 2014). Les majors càrregues d’aquest tipus provenen de les tasques de cures i les activitats domèstiques que els són «assignades». La capacitat adaptativa també difereix, sobretot a causa de l’accés als recursos socials i mediambientals necessaris per a adaptar-se; en altres paraules, a causa de la desigualtat en l’accés a recursos de dret, establerts per institucions formals i informals. En molts contextos, s’ha comprovat que les dones tenen pitjor accés que els homes a recursos financers, terra, educació, salut i altres drets bàsics. Altres impulsors de la desigualtat de gènere són el resultat de l’exclusió social dels processos de presa de decisions i els mercats laborals, que impedeix que les dones estiguen millor capacitades per a fer front i adaptar-se als impactes del canvi climàtic.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
