El cant de la Sibil·la en temps de covid

“Lo jorn del judici/ parrà qui haurà fet servici.” Són els primers versos del cant de la Sibil·la, una peça medieval de teatre religiós que pronostica l’arribada del Messies i una terrible fi del món. Dura cinc minuts i, generalment, es representa el 24 de desembre a la nit, just abans de la missa del Gall. Normalment, el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –una endevinadora del món pagà–, amb mantell de seda i una espasa a la mà. La cançó, que sol ser interpretada a cappella, es basa en una melodia d’origen mossàrab i es va traduir al català al segle XIII.

La interpretació d’aquest cant era un costum força estès per tota l’Europa medieval i, tal com diuen algunes fonts, podria ser fruit de la por que originava l’arribada de l’any 1000. Al segle XVI va anar desapareixent, arran de les disposicions del concili de Trento, que el consideraven un ritu pagà. Només es va conservar intacte a l’Alguer i a Mallorca, on el 2010 fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’interès pel cant de la Sibil·la va renéixer al segle XIX, gràcies a alguns folkloristes i, de mica en mica, s’ha anat recuperant en molts indrets del país.

Enguany, aquesta representació s’ha trobat afectada per la pandèmia. Les limitacions d’ocupació dels espais i el confinament nocturn han obligat a fer canvis: s’ha optat per avançar l’hora, establir una cabuda limitada, oferir-la en línia i fins i tot, en alguns llocs, suprimir-la.

Tot seguit, us presentem un recull dels llocs on es fa el cant i les adaptacions corresponents.

Santuari de Lluc. La representació al santuari de Lluc és la més curosa i ritualitzada de totes les que es fan a Mallorca, on el cant s’anomena “Ofici de matines”. En aquest cas, la sibil·la és un dels nens de l’escolania, coneguts popularment per “blauets”, i canta enmig de la penombra per afegir tremendisme a l’escena. El cant és tan impressionant que, quan s’acaba, la sibil·la se’n va solemnement sense que cap feligrès tingui el coratge de badar boca. Es farà a porta tancada, no es podrà veure ni en línia ni presencialment.

Palma. El cant de la Sibil·la s’interpreta a desenes de municipis de Mallorca (vegeu-ne la llista). Però una de les representacions més genuïnes és la que es fa a la seu de Palma, on la tradició s’ha preservat durant segles i només va deixar d’interpretar-se tres anys, del 1572 al 1574. Hi canta una soprano professional i l’altar és guarnit amb les tradicionals neules de paper. Es farà a les 19.00, amb limitació de quatre-centes persones. També es podrà seguir en directe per la pàgina web i les xarxes socials de la catedral. A les 23.00 es podrà veure en diferit a IB3.

Ripoll. Una de les primeres representacions consignades del cant és la que es feia al segle X al monestir de Ripoll i que més tard es va difondre per tot el país. El 2012 es va recuperar amb una soprano i acompanyament coral i d’orgue. La sibil·la hi apareix enmig de la foscor del temple acompanyada de dos infants que porten ciris. Enguany no es representarà, perquè a causa de les restriccions la coral no ha pogut assajar.

La Seu d’Urgell. A la catedral de la Seu d’Urgell fa cinc anys que es va recuperar el cant amb interpretació de soprano, cor i acompanyament d’orgue (vídeo). Té la particularitat que s’hi canta una versió autòctona de l'”Ordinari de la Seu” que data del 1538 i és en català. Enguany, es farà en format reduït: se n’ha eliminat el cor popular; només hi actuaran la sibil·la i un quartet, que seran els mateixos que l’acompanyaran. La missa del Gall es farà a les 20.00 i el cant vint minuts abans. La limitació de la cabuda s’adaptarà a la normativa vigent en aquell moment.

Sant Iscle d’Empordà. Fa pocs anys que es va recuperar el cant en aquesta església romànica. La cosa més important d’aquesta versió és la partitura, que data del segle XIV, de manera que és una de les més antigues del Principat i serveix per a estudiar el recorregut del cant i la transmissió a Mallorca. Enguany s’ha anul·lat.

Barcelona. Barcelona va ser un dels primers indrets de recuperar el cant, amb la representació que es fa a l’església de Santa Maria del Mar des del 1984. La missa del Gall s’ha avançat a les 20.00, però el cant no es farà.

A la Catedral de Barcelona s’ha inclòs dins de la celebració de la nit de Nadal. La missa començarà a les 22.00 i la limitació de cabuda dependrà de les restriccions vigents en aquell moment. No es podrà assistir al cant de la Sibil·la i prou, com anys anteriors.

Per anar a la representació de l’església de Sant Medir, cal reservar-ho prèviament a la pàgina web. S’ha avançat a les 20.00.

A la parròquia de Santa Maria de Gràcia s’ha anul·lat.

Ontinyent. La representació de la Vall d’Albaida és molt completa, perquè abans del cant es representa la marxa processional de la dansa de la Mort i s’hi mobilitzen una vuitantena de participants. A Ontinyent, el cant de la Sibil·la s’hi fa cada 22 de desembre a l’església de Santa Maria. Els interessants a assistir-hi hauran d’anar a recollir les invitacions a la Casa de Cultura – Palau dels Barons de Santa Bàrbara. El màxim d’assistents serà de cent deu.

El cant de la Sibil·la també s’interpreta en molts altres indrets del país, com ara l’Alguer, Felanitx, Campos, Llucmajor, Gandia, Valldemossa, Sueca, Vic, Tarragona, Teulada i Lleida. VilaWeb no ha pogut confirmar si enguany es faran aquestes representacions ni amb quines adaptacions o modificacions.

A València, l’Institut Valencià de Cultura va organitzar diumenge el concert de Capella de Ministrers Nadal renaixentista: al voltant del Cant de la Sibil·la. Es va fer al Teatre Principal, amb direcció de Carles Magraner i actuació de la soprano Èlia Casanova. S’hi escenificà un repertori de cançons nadalenques del Renaixement, relacionades amb la representació del cant de la Sibil·la, que se sol fer a la catedral de València per Nadal i que enguany s’ha suspès per la situació sanitària.