16.11.2016 - 12:21
|
Actualització: 16.11.2016 - 12:24
30 d’agost de 1987. Els locals d’arcade d’arreu del món estrenen un joc que esdevindrà el rei de les sales de màquines. La saga Street Fighter ha aterrat per aconseguir que tots els proto-gamers es passin les tardes escurant-se les butxaques amb una mà, mentre amb l’altre agafen la palanca de control per defensar el lloc de privilegi davant la pantalla lluminosa. El joc, desenvolupat per l’empresa japonesa Capcom, té una premissa ben senzilla. Controlant el karateka Ryu, el jugador ha de derrotar artistes marcials de diferent procedència i estil, amb l’única finalitat de saber qui és el més fort.
12 de novembre de 1993. McNichols Sports Arena, Denver (Colorado). L’estadi està a menys de la meitat de l’aforament. Hi ha 7800 testimonis d’un esdeveniment que de moment ningú sap ben bé de què es tracta. Al cartell s’hi llegeix The Ultimate Fighting Championship amb un escrit adjacent que deixa clar que no hi ha regles. Ni tan sols els 8 lluitadors tenen clar si se’ls pagarà.
Podeu continuar llegint l’entrevista aquí.
