30.04.2024 - 12:01
|
Actualització: 30.04.2024 - 12:59
Les vies segures són poques i poc representatives per a la majoria d’immigrants que vénen a Europa i el sistema resulta ineficient per a tothom. Aquestes són algunes de les conclusions principals de la recerca El camí impossible, feta per un grup de professors de l’Observatori de Dret Públic de la Universitat de Barcelona i altres universitats, així com un grup d’experts en immigració, i distribuïda per la cooperativa de comunicació Quepo. El projecte denuncia la manca de vies legals i segures pel que fa als moviments migratoris cap a la Unió Europea, així com les seves conseqüències. Tot això a partir de l’estudi Anàlisi dels obstacles a la mobilitat internacional cap a Espanya i la Unió Europea, que assenyala per què els immigrants han de fer servir vies perilloses i insegures. La investigació també denuncia com l’aprovació recent del Pacte de Migració i Asil per part del parlament europeu suposa un increment de la desprotecció d’aquestes persones.
La recerca assenyala alguns obstacles concrets que dificulten els moviments migratoris legals i respectuosos amb els drets humans, com ara l’externalització a empreses privades del control fronterer dels països externs a la Unió Europea, el requisit de disposar de visat per a entrar des d’uns països determinats –i des d’altres no–, l’administració consular i la burocràcia que suposa. “Totes les peces del trenca-closques del sistema de gestió migratòria estan orientades cap a la construcció d’un sistema que obstaculitzi l’entrada a determinats col·lectius que, fonamentalment per raó de nacionalitat, poden accedir o no a territori europeu”, explica David Moya, coautor de l’informe. “Hi ha una política de claríssima obstaculització que ho trasllada tot a vies no legals ni segures”.
“Un sistema discriminatori”
Pel que fa als visats, la investigació denuncia que es converteixen en l’única opció per a l’entrada al territori europeu, “cosa que resulta especialment incongruent en els casos de persones refugiades”. Això explica, per exemple, que l’any 2022 el nombre més gran de sol·licituds d’asil presentades a l’estat espanyol correspongués a veneçolans (38,5%), a colombians (30,3%) i a peruans (7,5%), tres estats als quals no s’exigeix visat.
La recerca parla d’un “sistema particularment discriminatori” amb les persones de l’Àfrica subsahariana perquè no tenen vies d’accés al mercat laboral. En canvi, entre veneçolans i colombians sumen, aproximadament, el 70% de les sol·licituds de protecció internacional que es van presentar a l’estat espanyol durant el 2023. Entre les vint nacionalitats que més sol·licituds van presentar només n’hi ha quatre d’africanes: el Marroc (sisè lloc, amb l’1,88% de les sol·licituds); Senegal (vuitè lloc, amb l’1,33% de les sol·licituds); Mali (onzè lloc, amb el 0,81% de les sol·licituds) i Somàlia (onzè lloc, amb el 0,53% de les sol·licituds). A l’estadística de menor taxa de resolucions desfavorables, els nacionals dels estats africans ocupen els primers llocs.
En definitiva, denuncien que la proximitat geogràfica hauria de ser una variable important a les sol·licituds. No obstant això, els països africans i del Llevant representen només el 7,4% de les peticions d’asil. “La diferència rau en una decisió política discriminatòria: a la majoria de països d’Amèrica Llatina no se’ls demana visat d’entrada, mentre que cap país africà està exempt de visat (…) El volum de sol·licituds de protecció internacional que Espanya rep no està vinculat a la situació que es viu als estats d’origen. Ni tan sols és una qüestió de proximitat geogràfica. Malgrat que Espanya reconeix en les seves resolucions de protecció internacional l’existència de riscos greus en aquests països, no hi ha cap tipus de mecanisme que afavoreixi els seus nacionals per acollir-se a aquesta protecció a Espanya. Sinó que han d’arriscar la seva vida per vies irregulars”, diu l’estudi.
L’informe també parla de greus problemes en la sol·licitud de cita prèvia per a la sol·licitud de visats i esmenta que diverses fonts denuncien l’existència de mediadors que cobren quantitats diverses –fins a 500€– per a obtenir aquestes cites prèvies, sense que això hagi pogut ser constatat.
La dicotomia refugiat-immigrant
L’estudi també vol visibilitzar la “categorització rígida” entre refugiats –protecció internacional– i immigrants –migració econòmica–, que genera “una sèrie de zones grises en què les persones queden excloses dels drets”. “Oblidem totes les situacions de la gent que no està ni en una ni en l’altra categoria”, diu Moya. “Potser són persones que venen d’una situació de persecució individual, però que passen a països on en realitat tenen una situació de risc, també, i els diem que no són perseguides ni mereixedores d’asil. Potser no ja no et persegueixen al Sudan com a dissident, però al Marroc t’estàs morint de gana”.
L’informe també assenyala que l’aplicació de la directiva de protecció temporal que s’ha aplicat en el cas dels desplaçats a conseqüència de la guerra a Ucraïna no s’aplica en altres situacions en què també es podria. “A la pràctica, es generen fluxos irregulars d’entrada mixtos que són afrontats pels estats des d’una perspectiva pràcticament semblant”, diu l’anàlisi. “La protecció temporal es va incorporar al marc europeu l’any 2001 per respondre situacions d’afluència massiva de persones desplaçades. Tot i això, va caldre esperar l’any 2022 perquè es posés en marxa per primera vegada”.
Una altra qüestió rellevant té a veure amb quins criteris es considera que un país és segur o no, ja que la investigació sosté que no tots els estats en què no hi ha risc de persecució són estats segurs als efectes de protecció internacional. A més, a vegades es donen autoritzacions de residència per a determinades situacions, com en casos de malaltia o de víctimes de tràfic o altres delictes, però sense una regulació complementària que permeti l’accés legal al territori espanyol. En aquestes situacions s’acudeix a les figures genèriques de visat Schengen, amb una validesa de noranta dies i es reclama que, posteriorment, al territori espanyol, la persona faci els tràmits per regularitzar-se documentalment.
“Cada vegada estem més aïllats protegint fronteres i menys disposats a crear canals d’entrada regulars, adequats, legals, segurs, tant per als treballadors com per a les persones que cerquen asil. Això implica entrades il·legals, jugant-se la vida amb itineraris molt difícils, i que molts es quedin pel camí”, afegeix Moya.
Un model invertit
Segons l’estudi, les dades de l’arrelament demostren que el mercat de treball sí que té la capacitat –i la necessitat– d’assumir mà d’obra estrangera. “En el mateix període en què Espanya va expedir únicament 37.826 visats de treball, el mercat laboral va poder assumir més de 100.000 treballadors estrangers més amb residència per arrelament”. Exposen també irregularitats en els mecanismes d’entrada laboral. Per exemple, el fet que, en alguns casos, només funcionin per a determinades situacions. “En el cas marroquí, el 90% d’aquests visats són per a dones. Aquesta dada sembla advertir que gran part dels visats expedits al Marroc ho són per a les anomenades temporeres”, assenyala l’estudi. “Així també s’acredita el fet que la meitat de les autoritzacions de residència i treball expedides a marroquins durant l’any 2021 ho fossin per residència de durada determinada. Per tant, sembla que el mecanisme d’entrada laboral únicament funciona per a les temporeres marroquines, és a dir, al sector agrícola per a residència de durada determinada”.
Segons Moya, això demostra el fracàs del model, que considera “absolutament disfuncional”. “L’any passat hi va haver 138.000 regularitzacions per arrelament i, en canvi, 37.000 visats d’entrada; és a dir, menys d’un 30% de visats d’entrada laborals. El sistema cada vegada està més desequilibrat. Funciona més entorn de la regularització de gent, cosa que està bé per salvar les persones, però el model laboral, que hauria de ser el principal, no ho és. El model principal hauria de ser que la gent vingués en bones condicions laborals a treballar”, conclou. “En altres èpoques el nombre de visats laborals era molt superior, encara que també hi hagués regularitzacions. Estem invertint el model”.
