El Cabanyal reclama accions urgents

El Cabanyal ja no pot esperar més.

Han aguantat durant anys, han esdevingut símbol de resistència i han aconseguit aturar l’embat de l’especulació: aquella obsessió de la batllessa de València anterior, els plans megalòmans de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar, trinxant al seu pas centenars de cases, desfent la trama urbana característica i la xarxa de relacions que perviu en un barri amb veu i històries pròpies, tot aquell disbarat s’ha frenat. Però la ferida, després de tant de temps d’atacs, de desídia i de degradació programada, continua sagnant.

Caminar per l’anomenada ‘zona zero’ (l’espai marcat per les línies de la prolongació, esquitxat de cases tapiades, abandonades, solars buits, deixalles i traficants) és enfrontar-se a la desolació. Viure-hi, és un calvari. I, passats dos anys des del canvi de govern a l’Ajuntament de València i al Consell, els veïns dels antics pobles de pescadors han recomençat les mobilitzacions. Reclamen ‘un pla d’intervenció urgent que garantisca la recuperació social, econòmica i patrimonial del poble de la mar’.

Per primera vegada (i aquest sol fet ja és significatiu), les entitats més representatives s’han unit en la convocatòria: l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar, la Junta Major de la Setmana Santa Marinera, l’Associació de Venedores i Venerdors Mercat del Cabanyal- Canyamelar, l’Agrupació Falles Marítim, la Societat Musical Poblats Marítims, la Societat Ateneu Musical Port, la Plataforma Salvem El Cabanyal – Canyamelar- Cap de França i l’Associació de Comerciants i Professionals del Marítim signen conjuntament per convidar tothom a concentrar-se al centre del barri avui per reivindicar, ‘davant les diferents administracions’ que ‘ha arribat l’hora d’actuar, sense més demores, i recuperar les condicions de vida dignes que ens mereixem’.

Durant l’acte, convocat a les vuit del vespre al cor del Cabanyal, a la cruïlla dels carrer de la Reina i Mediterrani, es llegirà un manifest per explicar les reivindicacions més urgents. Parlen de ‘cohesió social’, de ‘drets fonamentals’ (al descans, també, a ‘un medi ambient sa’, a ‘no viure envoltats de venedors de droga’), de recuperació del patrimoni públic. De convivència. De justícia.