El Cabanyal clama per sortir de l’oblit

Veïns del Cabanyal-Canyamelar de València i entitats i associacions representatives del barri es van unir ahir en una manifestació. L’objectiu era demanar a les administracions un pla d’intervenció urgent per a garantir la recuperació social, econòmica i patrimonial d’aquests barris per a poder-hi tenir una vida digna, similar a la de la resta de la ciutat.

Amb el lema ‘Amb la urbanització no en tenim prou!’, els manifestants van recordar que el barri havia viscut moments molt difícils amb l’amenaça de la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez, però que continua viu, i ara la urbanització ha d’anar acompanyada d’accions socials, de la recuperació patrimonial dels habitatges públics i privats, i de l’acció policíaca.

Els veïns i veïnes El Cabanyal-Canyamelar reivindiquen el dret a la convivència i la recuperació social i urbanística del seu poble @Salvem pic.twitter.com/FrCXNC43TC

— Antonio Montiel (@amontielmarquez) June 21, 2017

Durant el recorregut de la manifestació, a la qual van assistir centenars de persones, es van veure pancartes reivindicatives com ara ‘Units recuperem el poble, ens retrobem al carrer’.

Faustino Villora, de la plataforma Salvem el Cabanyal, va reivindicar més coordinació entre policia i serveis socials: ‘Els agents intervenen quan hi ha escàndol. Arriben, prenen acta, es retiren i ací s’acaba tot.’

Després d’assegurar que esperava més gent a la mobilització, va indicar que la pilota és a la teulada de l’Ajuntament de València, que hauria de convocar totes les organitzacions a una reunió per detallar-los el pla global sobre el barri. També va demanar a la delegació del govern espanyol que resolgués el problema de la droga.

Al final de la manifestació es va llegir un manifest en què els convocants reivindicaren el dret al descans, a un medi sa i a no viure envoltats de venedors de droga. I van remarcar que no volien demanar un tracte de favor, sinó justícia i reparació després d’anys d’oblit.

A parer dels manifestants, la solució requereix una perspectiva global i no solament urbanística, perquè hi ha qüestions del dia a dia que demanen una resposta immediata. ‘L’aspiració a tenir una vida com la que tenen la majoria de barris de la ciutat és justa i irrenunciable. Hem de recuperar aviat l’autoestima, perquè un poble sense autoestima és un poble condemnat a no entendre’s, on es destrueixen les relacions personals i es paralitza la vida de veïnat.’