El britànic The Sunday Times retrata la injustícia de l’empresonament de Jordi Cuixart

El diari britànic The Sunday Times publica avui una entrevista a Jordi Cuixart a la presó dels Lledoners. El periodista Maathew Campbell acompanya Txell Bonet i el seu fill Amat fins a la presó, i descriu la situació: ‘L’Amat només tenia sis mesos quan el seu pare va ser empresonat. Un any després, és prou gran per a reconèixer el camí de la presó. “Papa, papa”, balbucejava d’emoció quan entràvem en l’aparcament del centre penitenciari.’ I descriu com és la trobada entre ells, com Cuixart canta una cançó de bressol al seu fill a través del telèfon pel qual poden parlar i com ajunten les mans pressionant el vidre que els separa en la cabina on fan la visita. ‘És massa petit per a entendre-ho. Però espero que un dia se sentirà orgullós de mi. Sembla impossible que passi en el segle XXI, però sóc un pres polític. Què he fet per a merèixer d’estar separat així de la meva família?’, diu Cuixart al periodista britànic.

El diari explica tot seguit com Cuixart va ser acusat, juntament amb Jordi Sànchez, de sedició i de rebel·lió per la manifestació davant del departament d’Economia del 20 de setembre de l’any passat. Destaca d’ell que no és pas cap polític, sinó un empresari dirigent d’una associació cultural. I destaca el fet que en les imatges de la manifestació del 20-S, quan Cuixart i Sànchez eren damunt del cotxe de la Guàrdia Civil, es podia sentir perfectament com demanaven a la gent que marxés i que actués pacíficament. I així ho explica Cuixart en l’entrevista: ‘Vam dir a la Guàrdia Civil que havíem de fer que marxessin cap a casa, i vam intentar-ho, però la gent no ens escoltava. I vam pujar al cotxe després de demanar permís, i la policia ens va dir “sí endavant”.

El Sunday Times descriu com és el règim de visites a la presó, i acaba amb unes declaracions de Cuixart dient: ‘Jo no vull estar a la presó, vull tornar amb la meva dona i la meva família. Però estic preparat, si és necessari, per a passar molt de temps aquí’. Desestima l’opció d’un possible indult després de la condemna: ‘Seria reconèixer que sóc culpable, i no en sóc.’ I unes altres declaracions de Txell Bonet: ‘M’imagino com serà d’aquí a uns quants anys, quan l’Amat sigui molt més gran i faci tota mena de preguntes. Com li explicaré què fa el seu pare aquí.’