El Brexit porta Europa a pensar en una ciutadania no vinculada únicament als estats membres

El copresident del grup de negociadors europeus amb la Gran Bretanya per al Brexit, Guy Verhofstadt, ha revelat aquest cap de setmana un pla perquè els ciutadans britànics que ho vulguin puguin continuar essent membres de la Unió Europea, pagant un impost especial. La proposta ha aixecat una gran polseguera perquè significa redefinir de dalt a baix la Unió Europea. Tindria conseqüències més enllà del Brexit i seria un precedent molt important per al procés de Catalunya cap a la independència.

La Unió Europea, segons el tractat que la defineix, és una unió d’estats i ciutadans. Això permet d’interpretar que la ciutadania europea va més enllà de la pertinença a un estat membre. Tot i que aquesta és la posició oficial (hom és ciutadà europeu perquè és ciutadà d’un dels estats membres), la nova proposta posa en dubte que sigui l’única interpretació possible. El grup de negociadors europeus afirma que per a ser ciutadans de la Unió Europea cal ser ciutadans d’un estat membre, però que si aquest estat membre abandona la Unió els ciutadans que ja en formaven part no poden ser privats dels drets que havien adquirit.

Per a conciliar aquests dos enfocaments, els negociadors europeus proposen que els ciutadans del Regne Unit que vulguin continuar tenint els drets dels ciutadans europeus puguin mantenir individualment la ciutadania europea. Això implicaria que podrien treballar, viatjar i establir-se sense cap dificultat en els vint-i-set estats membres i fins i tot podria voler dir que hi tindrien dret de vot, en unes condicions que no han estat aclarides.

La proposta, la va fer originalment l’eurodiputat luxemburguès Charles Goerens, però ara ha estat assumida per l’equip negociador europeu i se sotmetrà al govern britànic en les negociacions que han de començar l’any vinent.

Sobre el paper, una proposta com aquesta requeriria reformar els tractats europeus, un procés tan lent i complex que sembla impossible abans de tancar la negociació del Brexit. Per aquesta raó els negociadors cerquen la manera de fer-la efectiva legalment sense haver de reformar el tractat. El fet que la Cort Europea de Justícia hagi emès unes quantes sentències en aquesta mateixa línia podria obrir una via.

La possible modificació de la noció de ciutadania europea tindria un valor més enllà del Brexit i podria canviar també el debat sobre una Catalunya independent, fins i tot en el supòsit que no fos acceptada com a part de la Unió Europea. Si, com pretenen els negociadors del Brexit, la ciutadania europea ja no anés associada obligatòriament al fet que un estat sigui membre o no i la pogués conservar qualsevol ciutadà que ja n’hagués format part, la tesi segons la qual Catalunya quedaria aïllada en cas d’independència encara perdria més sentit.