07.09.2018 - 22:00
Tot fa pensar que l’incendi polític que ha viscut l’acord del Botànic s’ha apagat. Ahir es va fer una reunió que en teoria va servir per a tancar la crisi entre els partits signants de l’acord: el PSPV, Compromís i Podem. La comissió de seguiment del pacte van posar les bases per a acabar la legislatura, amb un seguit d’acords que inclouen l’aprovació del pressupost del 2019 i un calendari per als mesos vinents, fins a les eleccions del mes de maig.
Tot amb tot, el fantasma d’un possible avançament electoral, desitjat per Ximo Puig, no és totalment descartat. El president, com explicarà en el debat de política general que començarà dimarts, vol donar ‘singularitat’ a la política valenciana i una de les maneres de fer-ho serà traient les eleccions valencianes del calendari de les autonomies de règim comú, que ara coincideixen amb les municipals. En tot cas, sí que s’ha compromès a informar prèviament els seus socis si decideix d’avançar-les. Tant Compromís com Podem són partidaris d’exhaurir la legislatura. Aquests dubtes sobre el calendari electoral no impedeixen que els tres partits considerin tancada la crisi i que donin per fet que, si tornen a tenir majoria plegats després de les eleccions, repetiran el pacte de govern.
La guspira que va encendre el foc va ser el sobtat canvi de posició de la Generalitat Valenciana en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on va donar suport a l’objectiu de dèficit proposat pel govern espanyol. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va passar de l’abstenció de la reunió anterior del CPFF al vot afirmatiu a la proposta del govern espanyol de suavitzar el dèficit de les comunitats autònomes del 0,1% al 0,3% del dèficit, en canvi –segons l’executiu de Puig– de mesures que implicaran uns 850 milions d’euros per al País Valencià. Per exemple, l’acord que l’estat espanyol assumeixi el deute del Consorci València 2007 que va organitzar la Copa de l’Amèrica, que representen 350 milions d’euros. Però el vot de Soler no havia estat acordat ni amb Podem ni amb Compromís, cosa que va irritar aquestes dues formacions. La vice-presidència de Mònica Oltra va dir que havia estat una decisió ‘unilateral’ i va recordar que el canvi de vot no ajudava ni a singularitzar l’autogovern valencià ni a resoldre el greuge crònic del mal finançament.
L’enfrontament va atènyer el màxim nivell del Botànic, és a dir, entre Oltra i el president Puig, que és qui va dur les negociacions telefònicament amb la ministra Maria Jesús Montero per pactar les contrapartides, que a més dels 850 milions d’euros inclouen 1.000 milions de refinançament del deute. És la primera vegada en tota la legislatura que hi ha una pugna entre els dos principals membres del govern, si més no públicament. La vice-presidència de la Generalitat qüestiona les xifres i matisa el valor de les contrapartides pactades per Puig. Fonts del departament d’Oltra expliquen que d’aquests milions, 220 corresponen a l’augment del marge de dèficit i ‘són més deute’, els 300 milions per la bestreta de l’IVA ja formen part d’allò que el govern espanyol va negociar amb el president de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, i els 350 milions per a fer-se càrrec del deute del consorci que va organitzar la Copa de l’Amèrica en l’època del PP no cobreixen el total de 480 milions d’aquesta ‘llosa’. Quant al refinançament de 1.000 milions de deute autonòmic, Compromís adverteix que consisteix a passar a llarg termini deute de curt termini, però que no és pas cap ‘reestructuració’ de l’endeutament valencià.
Pressions polítiques del PSOE
Compromís considera que el canvi de vot es va deure a les ‘pressions polítiques’ del govern de Pedro Sánchez sobre Puig, per no debilitar més la seva posició en el consell de política fiscal. Però allò que més va irritar Compromís és que no els consultessin. La confrontació entre Puig i Oltra va obrir la capsa de Pandora al Botànic i la vice-presidenta ho va aprofitar per fer visibles rivalitats fins ara soterrades. Pocs dies després criticava a les xarxes socials la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, per una altra decisió ‘unilateral’ dels socialistes: la d’obrir una oficina de denúncia de violència masclista a la Ciutat de la Justícia de València, una matèria que és competència de la vice-presidència.
A Twitter va recordar que al govern fa dos anys que es treballa perquè hi hagi oficines de denúncies especialitzades en violència masclista en un espai annex al Centre Dona 24 hores, cedit per la Generalitat. Aquesta proposta va sorgir arran del desfasament entre el nombre de dones que acudeixen al centre i el nombre de denúncies presentades, molt inferior. ‘Les professionals que les atenen ho saben i així expressen la importància d’acompanyar i donar suport en aquest procés’, va explicar Oltra. A més, va assenyalar directament la consellera Gabriela Bravo: ‘També em resulta incomprensible i no entenc per quina raó la consellera de Justícia no sap les seves competències ni les alienes i passa per alt el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. No tinc paraules, o me’n sobren i callo.’
Ja s’havia botat foc i això va obligar Puig a actuar amb molta diplomàcia per reconduir la situació. El 29 d’acost va haver-hi una reunió amb Oltra per provar de salvar la unitat del govern. Va servir per a escometre cara a cara les discrepàncies i començar a teixir una solució. El vot al Consell de Política Fiscal i Financera ja era un fet consumat, però, segons fonts informades sobre la reunió, Puig es va comprometre a consultar prèviament Oltra en aquesta qüestió i en més que poguessin irritar Compromís. També van parlar del pressupost i de l’estratègia fins al final de la legislatura. Acabada la reunió, les coses semblaven arranjades i els dos dirigents atribuïen la crisi a ‘la diversitat i la pluralitat política’ que hi ha al Botànic.
La reunió va tenir efecte i la tensió ha anat baixant, fins al punt que dijous Mónica Oltra i Gabriela Bravo van fer les paus en una reunió pública on fins i tot es posaren d’acord sobre les oficines de denúncia de la violència masclista. La solució és que n’hi haurà dues: una a la Ciutat de la Justícia de València, amb l’objectiu d’agilitar la burocràcia, i una altra al Centre Dona 24 Hores per a acompanyar les dones en el procés de denúncia.
Oficialment, la crisi s’ha tancat, però ha deixat alguna esgarrapada i el dubte sobre el calendari electoral, que continuarà planant sobre el Botànic. En el fons, hi ha un problema partidista: abans de la caiguda de Mariano Rajoy, Compromís era a punt de passar davant del PSPV en algunes enquestes, però amb l’arribada de Sánchez el PSOE remunta, també al País Valencià. Ximo Puig medita si aprofita l’onada, amb el risc d’irritar els seus socis, o s’espera al mes de maig. La setmana entrant hi ha debat de política general i potser el president de la Generalitat explicarà més pistes per a entendre com vol acabar la legislatura.
