20.10.2023 - 06:00
Article d’opinió de Marta Rovira-Martínez
Acabem de conèixer la notícia de la desaparició de la direcció d’El Born Centre Cultural i Memòria per decisió del nou govern de l’Ajuntament de Barcelona, que passarà a dependre del Museu d’Història de Barcelona. És una decisió radical, que té conseqüències directes en el plantejament que la ciutat fa d’aquest espai històric i alhora del centre que li dona nom. Per tant, cal entendre que les motivacions tenen a veure amb un canvi d’orientació de les polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la història i la memòria.
Efectivament, en els darrers anys el Born ha estat un centre cultural dedicat a la memòria. Una memòria que no tenia necessàriament arrels a la mateixa ciutat, o al mateix espai, sinó que s’ubicava en el terreny difús i alhora intensament debatut de les memòries contemporànies. Una ciutat com Barcelona podria fer perfectament el paper d’amfitriona de debats sobre la memòria que avui són tan presents arreu del món, especialment derivats dels conflictes del passat recent. La memòria també és un espai de conflicte, de disputa pel relat, de reivindicació de les víctimes com a testimonis de les repressions i dels crims irresolts. És el cas de la guerra civil espanyola i del franquisme, però també de molts altres amb els que es pot connectar el paper de la memòria com a espai de reparació de les víctimes. La memòria pot ser, doncs, un espai de diàleg i de construcció d’un futur més democràtic.
Em sembla que la ciutat de Barcelona pot fer una feina molt interessant en aquest sentit. És veritat que a Catalunya hi ha un espai propi de memòria molt rellevant com és el Memorial Democràtic. Però penso que Barcelona pot treballar en paral·lel, connectant ciutat, ciutadania i memòria en un àmbit més internacional, aprofitant el potencial i l’atractiu de Barcelona com a capital mediterrània i europea.
En canvi, no tinc gens clar que l’espai dedicat a la memòria hagi de ser el del Born. Perquè des del punt de vista històric, el jaciment del Born i l’estructura del mercat de Fontserè són part del patrimoni històric de la ciutat. És evident que, especialment en el cas del jaciment, cal fer-hi un tractament històric singular i a l’alçada del seu valor com a restes úniques a Europa de l’època moderna. Per això entenc que hi ha d’haver la intervenció del MUHBA per estudiar i difondre adequadament el valor d’aquestes restes. Més tenint en compte la importància cabdal del segle XVIII en la història de la ciutat i del país. Per això em sembla que la decisió conté una part d’encert, en el plantejament. Potser no en la manera, perquè és un error perdre una directora com la Marta Marín-Dòmine, amb experiència internacional en aquest àmbit.
La memòria necessita testimonis, la història es basa en les restes i els vestigis del passat. Estic d’acord, doncs, en diferenciar les funcions i les institucions que tractin una qüestió i l’altra. Les restes del Born han de formar part del MUHBA i del relat de la història de la ciutat. La memòria com a eix de debat ciutadà cal que tingui, potser, un altre espai, on el passat històric no hagi de competir amb la reflexió sobre el passat recent i els debats que suscita. La ciutat de Barcelona té prou espais i recursos (potser el Pavelló de la República?) per mantenir un espai de debat sobre la memòria des de la perspectiva del diàleg, la participació ciutadania i la cohesió social.
