24.07.2024 - 21:40
La investidura de Salvador Illa com a president autonòmic tindrà repercussions a Madrid, en la política espanyola. Alguns, de fet, ja hi han volgut veure un primer tomb en dues votacions emblemàtiques que el PSOE va perdre, dimarts: la del repartiment dels menors immigrants no acompanyats i la de l’augment del sostre de despesa. Un vídeo va captar el ministre Urtasun dient que allò era “una hòstia al govern”. Però jo no estic tan segur que aquests dos vots negatius siguen un avís. Perquè realment les propostes del govern espanyol en tots dos casos eren molt difícils d’acceptar.
Siga com siga, poca gent dubta que quan aquesta investidura s’aprove, i especialment si implica l’empresonament del president Puigdemont, la posició de Míriam Nogueras i el seu grup haurà de ser necessàriament molt dura a Madrid.
Molt dura segurament voldrà dir votar que no a tot i, per tant, paralitzar el funcionament del govern espanyol. No hi haurà pressupost ni s’aprovaran lleis. Però la cosa és que Junts no unirà els seus vots al PP i Vox per fer fora el dirigent socialista i, per tant, aquesta duresa tindrà un límit important. No crec que s’atrevesquen a fer-ho ni tenint en compte que a Brussel·les somnien que, després del trencament entre el PP i Vox, es pot configurar una nova majoria, sense l’extrema dreta, amb el PP, Junts i el PNB. El PNB de cap de les maneres no farà res que puga afectar el seu còmode pacte al País Basc i Junts no crec que s’avinga a participar en una maniobra que, amb tot, requeriria encara l’abstenció dels ultres, pel cap baix. A banda que ningú no sap què estaria disposat a donar en contrapartida Feijóo, tenint en compte, a més –i és un detall no gens negligible–, que Puigdemont va ser una de les poques veus convergents crítiques amb el Pacte del Majèstic. Molt crític, de fet.
El bumerang, per tant, sembla que tindrà un límit, cosa que pot fer que Sánchez pense que el preu paga la pena. Tanmateix, hi ha un factor incontrolat que podria portar els socialistes a una situació complicada, si és que es refien massa i erren el càlcul dels seus actes. Perquè en realitat –expliquen per Madrid– els socialistes sembla que esperen que, malgrat la presó de Puigdemont, Junts els acabarà votant coses a favor, una volta passats els primers mesos i esvaïda la tensió inicial. I que –si enguany no, l’any vinent sí– Junts els aprovarà el pressupost i estabilitzarà la legislatura. Ho van fer, ells i Esquerra, quan mig govern era a la presó. De manera que, es pregunten, per què no hauria de passar ara?
No dic que no puga acabar passant, però ho veig molt difícil. I si els socialistes confien molt en això potser sí que s’hi agafaran els dits. Perquè hi ha dos elements que clarament diferencien aquella etapa de l’etapa actual.
Un és el perfil de Puigdemont si és que acaba essent presoner de l’estat espanyol: no me l’imagine fent allò que van fer els presos del procés. I el segon és l’evolució de Junts, l’enduriment com a partit independentista que ha experimentat. És molt fàcil, i molt efectista, penjar-los l’etiqueta de convergents, amb tot allò que significa. Però els fets són els fets i cap anàlisi rigorosa no pot menystenir que Junts fa coses que Convergència no hauria fet mai. Per exemple –i aquests dies que en parlem tant, d’això del sottogoverno, es pot entendre fàcilment què significa–, deixar el govern de Catalunya per una convicció política, malgrat perdre tots els càrrecs, i diners, que això implica.
PS1. Avui continuem explicant què significa el sottogoverno i com afecta la política del país. Detallem quants diners paguen aquests càrrecs públics cada mes al partit polític corresponent. Quan vàrem publicar el primer dossier alguns subscriptors van comentar que calia saber aquestes xifres i avui les publiquem, en aquest nou dossier elaborat per Alexandre Solano.
PS2. Ahir el Suprem espanyol va enviar la llei d’amnistia al Constitucional del seu país, amb una resolució simplement increïble, que explica Arnau Lleonart: “El Suprem perd els estreps en una resolució furibunda contra l’amnistia i els dirigents de l’1-O.”
PS3. Crec que una de les coses que ens costen més d’entendre als valencians és que Barcelona organitze la Copa Amèrica, la mateixa competició que vam viure a València i que originà un seguit d’escàndols incomparable. En parla avui en el seu article, a propòsit dels primers escàndols que ja s’han vist a Barcelona, Núria Cadenes: “L’Americaescup ara a Barcelona”.
