El boicot a l’euroescó de Comín: el darrer complot d’Espanya contra l’exili?

Avui Toni Comín és citat per la Junta Electoral espanyola (JEC) a les dotze del migdia perquè vagi a la seu del congrés espanyol a jurar la constitució. És un tràmit que imposa aquest òrgan electoral com a requisit per a poder obtenir la credencial de parlamentari europeu. Comín és un dels seixanta-un eurodiputats de la circumscripció espanyola que van ser elegits en les eleccions del 9 de juny i probablement serà l’únic que no anirà a fer aquest tràmit. Té vigent una ordre de detenció dins l’estat espanyol, malgrat l’entrada en vigor de la llei d’amnistia fa tres setmanes, però no és només el risc de detenció que fa que Comín no vagi avui a Madrid: és que és un ritual que la justícia europea diu que és del tot innecessari. I, tanmateix, encara és possible que les autoritats espanyoles provin d’obstruir-ne el reconeixement com a eurodiputat el dia que començarà la nova legislatura, el 16 de juliol.

Ja van aconseguir ara fa cinc anys, quan començava la legislatura europea que ara acaba, que tant Comín com el president Carles Puigdemont fossin vetats d’entrada com a eurodiputats. Fou el resultat d’un seguit de decisions encadenades de la JEC, del president sortint aleshores, Antonio Tajani, i de la primera instància judicial europea, el Tribunal General de la UE. Perquè aleshores la JEC, tot i disposar d’una primera llista d’eurodiputats electes que incloïa Puigdemont i Comín, va acabar traslladant-ne una altra a l’eurocambra que els en deixava fora (també a Oriol Junqueras) perquè no havien anat al congrés espanyol a jurar la constitució.

La mateixa jugada que ara fa cinc anys

El cas és que Tajani va acceptar aquell vet, ara fa cinc anys; i no solament no el va discutir sinó que va activar els serveis de la cambra perquè impedissin que Puigdemont i Comín poguessin fer cap tràmit previ per obtenir les credencials provisionals. Finalment, el TGUE va tramitar el recurs que van presentar contra aquella exclusió, però no els va concedir la mesura cautelaríssima de permetre’ls de ser reconeguts provisionalment. L’argúcia de la JEC va funcionar d’entrada: sabent que cap d’ells no podia anar a Madrid pel risc de detenció, va imposar el criteri que calia haver jurat presencialment la constitució espanyola per ser reconegut diputat europeu.

I ara la JEC pot intentar, molt probablement, la mateixa jugada contra Comín: elaborar una segona llista d’eurodiputats excloent-ne els qui no hagin jurat la constitució i enviar-la a la presidència del Parlament Europeu com la llista vàlida. La gran qüestió és què farà ara la presidenta, Roberta Metsola? Farà com Tajani, acceptarà les credencials validades per la JEC segons si hi ha hagut jurament de la constitució i negarà l’escó a Comín? O farà com Sassoli, i li obrirà la porta, digui què digui la JEC, perquè la justícia europea ja ha dit que era eurodiputat per més que no hagués complert una formalitat estatal com aquesta?

Perquè, en comparació amb el 2019, hi ha aquesta diferència, molt important: la sentència Junqueras del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) del desembre d’aquell any, segons la qual un eurodiputat adquireix aquesta condició i la immunitat que hi va associada d’ençà del moment en què és proclamat electe. Aquesta condició, tant Toni Comín com tots els altres eurodiputats de la circumscripció espanyola, la van adquirir divendres passat, 28 de juny, quan el BOE va publicar la llista oficial d’eurodiputats electes.

El dilema de Metsola

Per tant, ara Metsola té a les mans –a diferència de Tajani– tant la sentència Junqueras com una ordre, també del desembre del 2019, molt contundent, amb què el TJUE dictaminava que Puigdemont i Comín haurien d’haver exercit d’eurodiputats d’ençà del començament de la legislatura mentre no es resolgués el litigi. I el litigi, que va començar amb la denúncia de Puigdemont i Comín, és a punt d’acabar, cinc anys després. Perquè després d’una sentència del TGUE del juny del 2022 que deia que Tajani no podia fer res més que fer cabal d’allò que li diguessin les autoritats espanyoles sobre qui era eurodiputat i qui no, ara és a punt d’arribar la sentència definitiva del TJUE pel recurs en contra que hi van presentar els eurodiputats de Junts.

La sentència no arriba a temps de deixar del tot clar el panorama, i que Metsola no pugui fer res més que acceptar Comín com a eurodiputat. Però, mentre no es fa pública, hi ha les conclusions preceptives de l’advocat general del tribunal, que poden servir d’orientació. Aquestes conclusions les va fer públiques l’abril passat Maciej Aleksander Szpunar, que deia coses com aquestes: “No es permet a cap estat membre de suspendre temporalment l’exercici del mandat d’eurodiputat, i qualsevol intent en aquest sentit és manifestament contrari al dret de la Unió”; que “l’incompliment de l’obligació prescrita en la llei electoral [espanyola, de jurar la constitució] no pot ser assimilar-se a cap qüestió jurídica vinculada a la proclamació de la seva elecció com a eurodiputats, perquè no implica la pèrdua de la seva condició de membres del Parlament Europeu”.

La sentència no sortirà abans del 16 de juliol, el dia que comença la nova legislatura. Però Metsola tindrà un panorama si més no molt més complex que no el que va tenir Tajani, amb les resolucions del TJUE, el precedent de Sassoli, les conclusions de Szpunar… I probablement Comín, aquesta vegada, podrà ser present a l’edifici del parlament a Estrasburg, perquè, a diferència del 2019, té la credencial d’eurodiputat de la legislatura sortint. Un factor de pressió política més.