El bloc del 155 també pacta als grans ajuntaments

L’aliança entre els tres partits que van fer possible l’aplicació del 155, PP, PSOE i Ciutadans, es va tornar a activar ahir a l’Ajuntament de Badalona per a expulsar-ne Dolors Sabater de la batllia. Va ser la crònica d’un acord anunciat, però que es va segellar a última hora i d’una manera estrambòtica. La fórmula del 155 en un ajuntament no és nova i si observem el mapa del Principat observarem que té una bona implantació en les grans ciutats. Totes són localitats amb una forta tradició socialista en què els fets d’aquests darrers mesos han polaritzat les posicions entre unionistes i sobiranistes.

El PSC, lluny d’oposar-se a pactar amb partits com ara Ciutadans i el PP (a Badalona, havien dit que no hi pactarien), ha cercat la supervivència política i el manteniment de les batllies mitjançant acords amb aquests dos partits. Tot seguit, us presentem quatre casos de quatre grans ciutats on els socialistes, tot i ser la força majoritària, han anat de bracet amb el PP i Ciutadans.

Badalona

Fins ara Guanyem Badalona en Comú (5 regidors) formava govern amb ERC (3) i ICV-EUiA (2) gràcies als 4 vots crucials dels socialistes. El PSC no va voler entrar al govern, però sí que va arribar a acords amb l’executiu en els aspectes cabdals. De fet, fins ara havia votat a favor dels dos pressuposts del govern de Dolors Sabater, però en canvi es va girar d’esquena als comptes d’enguany. El president del grup municipal del PSC, Àlex Pastor, va dir que retiraven la confiança a Sabater perquè no havia mantingut la neutralitat institucional sobre el procés cap a la independència. Amb les eleccions a tocar, el nou batlle ha decidit de governar el consistori, ni que tingui tan sols tres regidors de vint-i-set, amb els vots favorables del PP i Ciutadans.

Tarragona

El socialista Josep Fèlix Ballesteros va guanyar les eleccions a l’Ajuntament de Tarragona amb nou regidors, molt lluny dels catorze necessaris per a assolir la majoria. Això el va dur a governar el consistori, primer en minoria i més tard amb Unió i el PP al govern. ‘Un pacte de ciutat’, com l’anomenava Ballesteros. Unió va abandonar l’executiu arran dels fets del primer d’octubre i tornà a deixar PSC i el PP en minoria. L’oposició va demanar al batlle que trenqués el pacte amb el PP, però Ballesteros ho refusà. Per a sobreviure políticament, ha hagut de pactar esporàdicament amb la resta de forces del consistori, sobretot amb Ciutadans, tot i que aquest partit manté el posat d’oposició per a marcar perfil abans de les eleccions de l’any vinent.

Lleida

El paer de Lleida, el socialista Àngel Ros, va sorprendre molta gent quan, després de les eleccions del 2015, va lligar un acord de govern municipal amb Ciutadans. El pacte incloïa un seguit de compromisos, entre els quals el de no impulsar, ni donar suport ni subscriure la incorporació de Lleida a l’Associació de Municipis per la Independència, com també implantar el bilingüisme a la paeria. De llavors ençà, Ros governa en minoria amb vuit regidors de vint-i-set i aconsegueix majories quan li interessa amb Ciutadans (4) i PP (2). Tots dos partits van ajudar-lo quan la resta de l’oposició, PDECat, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida, van presentar una moció de censura a Àngel Ros, per la seva ‘actitud’ i les seves declaracions públiques durant el primer d’octubre, en què ‘justificava l’ús de la violència de l’estat a la ciutat de Lleida’.

Mataró

El cas de Mataró és un altre que ha estat víctima de la repressió policíaca del primer d’octubre. Després de les eleccions, els sis diputats del PSC i els cinc de CiU van fer un govern de ‘sociovergència’. El batlle socialista David Bote va mantenir el control de la nau fins després del referèndum, quan CiU va abandonar l’executiu i deixà Bote amb un govern de cinc regidors en un consistori de vint-i-set. D’aleshores ençà, Bote malda per sobreviure amb pactes amb l’oposició i els grups amb els quals més s’entén són Ciutadans i el PP. Tots dos partits, de fet, li van aprovar el pressupost d’enguany i li faran costat en els grans projectes del govern municipal del PSC, com ara l’ampliació del Mataró Park.