El blindatge impossible: per què van deixar que el PSOE inclogués el terrorisme?

Per què Junts i ERC van permetre que el PSOE inclogués els delictes de terrorisme com una de les exclusions de l’amnistia? Per què deien que la proposició de llei acordada amb el PSOE era un bon text si deixava desemparats els investigats en l’operació Judes i els de la causa del Tsunami Democràtic? Per què ho deien aleshores, si ara han acabat presentant tantes esmenes per a “blindar” l’amnistia, per mirar d’impedir interpretacions forçades de la llei per part dels jutges que utilitzin el terrorisme com una excusa per a no aplicar-la? Per què ho deien, si ara han presentat esmenes per mirar de forçar els jutges a no suspendre’n l’aplicació, a fer-los aixecar de seguida les mesures cautelars i les ordres de detenció que hi ha vigents contra alguns dels represaliats?

Ha quedat clar que el text de la llei no era pas tan bo, i, tanmateix, el PSOE va cobrar per avançat la investidura de Pedro Sánchez. I ara, tal com s’ha vist en el tràmit d’esmenes a la comissió de Justícia del congrés espanyol, és massa tard per a tapar les escletxes de la llei, per més que els socialistes hagin acceptat unes esmenes que milloren el text.

El cas és que el PSOE va fer incloure l’excepció dels delictes de terrorisme en la llei d’amnistia. I ara ja no farà marxa enrere, perquè ha deixat clar que per a ells és una línia roja, i perquè forma part del seu discurs polític per a contenir les reaccions crítiques a la concessió d’una amnistia als independentistes: que els “delictes greus”, en paraules del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no seran amnistiats. I ara el PSOE ha acceptat, a empentes i rodolons, un redactat alternatiu del punt sobre l’exclusió del terrorisme. Junts i ERC volien suprimir aquest punt de les exclusions, però els socialistes no ho accepten. Massa tard.

Vet aquí la concessió del PSOE: el redactat inicial d’aquest punt deia que s’excloïen els delictes de terrorisme sempre que hi hagués una sentència ferma i que les conductes encaixessin amb les descrites en la directiva europea sobre terrorisme; el text esmenat diu que s’exclouen de l’amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme que consisteixin en alguna de les conductes incloses en la directiva europea sobre terrorisme, “sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans.”

La gravetat d’haver mantingut “terrorisme”

Amb aquest canvi, el marge de maniobra d’un jutge com l’instructor de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, es redueix considerablement. Certament, una aplicació rigorosa de la llei l’obligaria a amnistiar Carles Puigdemont, Marta Rovira i la desena de persones més investigades per terrorisme, perquè és evident que, per més que els investiguin per terrorisme, no hi ha cap conducta que encaixi amb les que descriu l’article tercer de la directiva europea; i encara menys van causar cap violació greu del dret de la vida o de la prohibició de la tortura o el tracte degradant.

Tampoc en el cas dels dotze CDR a qui demanen entre vuit anys i vint-i-set de presó en l’operació Judes, tot i que en aquest cas l’acusació s’ha construït sobre una suposada tinença i fabricació d’explosius (no demostrada), que encaixaria amb una de les conductes de la directiva europea sobre terrorisme, fins i tot si el jutge considerés que és en grau de temptativa. Un element més per a forçar la interpretació de la llei.

És clar que això és en mans, almenys de moment, de García-Castellón en el cas del Tsunami, i de la sala penal de l’Audiència espanyola en el cas dels CDR. I que els jutges són els qui han d’aplicar la llei. Però si fins ara han forçat aquestes causes per a poder dir que són sospitoses de terrorisme, què els pot impedir de dir que, segons ells, aquests casos queden exclosos perquè hi va haver vulneracions greus de drets humans? En el cas del Tsunami, García-Castellón ha acabat atribuint als qui considera responsables d’aquelles mobilitzacions la mort d’un turista francès per un infart en una terminal de l’aeroport el dia de la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem.

Què impedeix a un jutge, amb aquesta llei esmenada a la mà, de no aplicar l’amnistia en la causa del Tsunami, si abans ha estat capaç de mantenir la qualificació de terrorisme després d’haver demanat informació a l’Agència Europea de Seguretat Aèria, a AENA, a l’Hospital de Bellvitge, als Mossos d’Esquadra, al 112, sobre la protesta a l’aeroport, i haver obtingut unes respostes que descarten que allò fos terrorisme? Es tracta d’un jutge que reactiva per terrorisme una causa estancada durant anys, perquè veu l’oportunitat de rebentar l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont; demana després informació per a disposar de les proves que li permetin de sostenir la qualificació de terrorisme, no les obté i, tanmateix, afirma, enfurismat amb el fiscal perquè el contradiu, que veu més clar que mai que és terrorisme. Què farà un jutge com aquest quan hagi de decidir si aplica l’amnistia a les persones que investiga?

El terrorisme és la gran excusa, el PSOE l’ha colat i ara ja no fa marxa enrere. La manera com ha quedat redactat aquest punt de la llei no satisfà del tot Junts i ERC, que han pactat, a part, una altra esmena que deixaria fora l’esment del terrorisme. Concretament, l’esmena diu que queden exclosos de l’amnistia “els actes que hagin causat de manera manifesta i amb una intenció directa violacions greus de drets humans, en particular les previstes en l’article segon i tercer del Conveni Europeu dels Drets Humans.”

ERC i Junts hi fan desaparèixer l’esment al delicte de terrorisme, i parlen de “actes”. Aquesta esmena ha estat tombada pel PSOE i no s’ha incorporat al dictamen de la llei d’amnistia que el ple del congrés haurà de validar la setmana vinent. Però es manté viva perquè se sotmeti a votació de manera separada, en una esperança vaga de poder convèncer els socialistes que l’acabin votant.

I com que Junts voldria, directament, la supressió d’aquest punt, perquè no se’n refia, perquè detecta el perill que això quedi en les mans dels jutges de l’Audiència espanyola o del Suprem, ha pactat amb el PNB de mantenir l’esmena que el suprimeix, tant la referència als delictes de terrorisme com la supressió de l’esment a l’exclusió dels delictes de traïció i contra la independència de l’estat. En aquest cas, també hi ha el perill que algunes causes relacionades amb el procés, com el Tsunami mateix o com l’operació Vólkhov, s’acabin transformant en causa per delictes com aquests.

L’estratègia del blocatge i el manual per a jutges prevaricadors

Però hi ha un tercer perill que roman intacte: que els jutges impedeixin l’aplicació immediata de la llei en alguns casos, que l’ajornin durant mesos o anys. Abans i tot que hi hagués un acord sobre la llei d’amnistia, el Suprem ja feia córrer que entrebancaria l’aplicació de l’amnistia amb preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE, tot qüestionant la compatibilitat amb el dret de la UE del fet de deixar de perseguir uns determinats delictes, com la malversació o el terrorisme. Per això, el text inicial de la llei especificava que calia “deixar sense efecte” les ordres de detenció, estatals, europees i internacionals i aixecar les mesures cautelars a partir del moment que entrés en vigor.

Però la referència era insuficient, perquè els juristes (jutges inclosos) contraris a l’aplicació de la llei han anat enfortint el seu argumentari jurídic amb què blocar l’aplicació de la llei de totes maneres. Ho desenvolupen a la Guia pràctica de plantejament de qüestions d’inconstitucionalitat i/o pre-judicials europees sobre la llei d’amnistia que un grup de juristes unionistes ha publicat a la xarxa i que presentarà divendres a la Universitat de Barcelona. En aquest document queda clara l’estratègia obstructiva amb què volen utilitzar les pre-judicials al TJUE; diuen que la presentació d’una pre-judicial atura el procediment penal només en la part relativa al dubte plantejat al tribunal europeu, però no pas en la resta del procediment. De manera que poden deixar actives les ordres de detenció, i fins i tot continuar les actuacions mentre no tenen la resposta de Luxemburg.

I encara més: aconsellen al jutge que ho vulgui de presentar una pregunta pre-judicial afegida que demani si no és contrari al dret de la UE que el legislador obligui els jutges a aixecar ordres de detenció de persones si aquest jutge mateix té dubtes que siguin beneficiàries de l’amnistia. I mentre no en tinguessin resposta, les ordres de detenció es mantindrien i l’amnistia no s’aplicaria. I tot pensat, sobretot, per al cas de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats. Si el Suprem els suspèn l’aplicació de l’amnistia tot esperant la resposta del TJUE, però, sobretot, si no retira les ordres de detenció estatals, no poden tornar amb seguretat. I arribats a aquest punt, el blocatge es podria allargar ben bé un parell d’anys.

L’esmena pactada amb el PSOE i incorporada al text enforteix l’obligació que tenen els jutges d’aixecar les ordres de detenció i les mesures cautelars per més que hi hagi una suspensió del procediment, ja sigui per un recurs al TC o una pre-judicial al TJUE. Però aquesta mateixa mesura pot ser objecte de pregunta al TJUE, precisament. Vet aquí l’estratègia obstructiva que pretenen els jutges que no volen complir la llei: com més provin de blindar-la els qui la promouen, més elements tindran els jutges per a qüestionar-la al TJUE.

Si no hi ha sorpreses de darrera hora, el text de la llei ha quedat dat i beneït, i es pot consultar ací. El PSOE pot haver forçat en alguns casos, els de més impacte, una amnistia diferida. Ajornada. O fins i tot, quant al terrorisme, una amnistia impossible.