21.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.04.2024 - 21:42
Arran de les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, a en Billy li van obrir dues causes judicials que li han canviat la vida. Aquest jove de vint-i-dos anys de Parets del Vallès (Vallès Oriental) serà jutjat el 25 d’abril a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. La fiscalia li demana cinc anys de presó pels delictes de desordres públics continuats, danys mitjançant incendi i atemptat contra l’autoritat. A aquesta causa cal afegir-n’hi una altra en què la fiscalia demana set anys i quatre mesos de presó pels delictes de desordres públics i danys mitjançant incendi. Entre totes dues, sumen dotze anys i quatre mesos de presó.
En aquest darrer procediment l’acusen d’haver format part del grup “d’avalotadors” que feia saqueigs a comerços, barricades i llançaments contra la policia i d’haver cremat un contenidor en una d’aquelles nits de protestes. En l’altre, el que es jutja el dia 25, l’acusen de fets semblants, però repartits en uns quants dies, fins i tot, algun dia abans de l’empresonament del raper. La defensa del jove assenyala l’error que implica que hi hagi dues causes separades, que fan augmentar la pena. La causa que fa referència a una sola nit en concret hauria de ser inclosa en l’altra, que ja en recull unes quantes. L’acusat nega rotundament els fets i denuncia unes peticions de pena tan elevades.
Dues nits al calabós
Tot va començar el 20 de febrer de 2021. El jove, que aleshores tenia dinou anys, va anar a una de les manifestacions en suport de Hasel que es feien a Barcelona. “Van començar les manifestacions als Jardinets de Gràcia i ja vam veure que era una protesta estranya i que la policia començava a carregar”, recorda. “Llavors vam marxar i vam anar cap al metro. Allà van aparèixer dos homes corrents, amb uns set o vuit més darrere. Vam pensar que eren nazis. Em van agafar, em van dir ‘fill de puta, a terra’, em van clavar una puntada de peu a l’estómac i em van separar dels meus amics. Deien que jo dirigia les manifestacions i em deien de tot.” Segons que explica el jove, després van arribar antiavalots dels Mossos d’Esquadra i se’ls van emportar de mala manera: “Estàvem emmanillats i ens posaven el braç fins dalt, jo em queixava i em deien que callés, que per tirar pedres bé que no tenia problemes.”
En Billy i els seus amics van ser traslladats a comissaria, on els van fer fotografies, i després els van tancar en una cel·la. “Ploràvem perquè no sabíem què passava i ens tractaven molt malament. Demanàvem aigua, ens en donaven molt poca i ens deien ‘per tirar pedres pots aguantar’. Pràcticament no vam menjar i no ens deixaven dormir, posaven un partit de futbol pel megàfon i reien.” Van passar dues nits al calabós fins que van ser traslladats a la Ciutat de la Justícia. “Érem sis persones en un espai molt reduït, emmanillats cap enrere i molt incòmodes. Allà, un altre mosso, que semblava d’extrema dreta, em va dir que de gent com jo n’hauria de ser plena, la presó.”
Una segona detenció
Finalment, els joves van ser alliberats, però al cap d’un temps en Billy va tornar a ser detingut. “Van venir a casa meva a les vuit del matí. Anava sense emmanillar i em van emmanillar just quan vam passar davant una escola, davant els meus veïns.” El jove va tornar a ser traslladat a comissaria, on explica que li van ensenyar un conjunt de fotografies de manifestacions diferents en què ell, suposadament, apareixia. De fet, explica que li van ensenyar imatges de manifestacions contra la sentència del procés el 2019, moment en què ell era menor d’edat. Diu que les imatges que té la policia són ambigües i que s’hi veuen joves involucrats en els aldarulls, però sense que es pugui identificar qui són i amb una roba molt comuna.
A mesura que la causa es va anar complicant, i amb unes peticions de pena tan altes, la seva angoixa va anar creixent i va prendre la decisió de deixar els estudis per treballar, tenint en compte que el procés podia implicar moltes despeses. “Algun dia tornaré a estudiar, però ara no puc, i a més, he d’anar a signar dues vegades el mes. Intento oblidar-ho perquè crec que, si no, tindria depressió. Fa dues setmanes, vaig tenir un atac de nervis i vaig acabar al metge, tinc molta sensació d’injustícia, perquè jo no he fet res. Busquen gent innocent per a atemorir qui es vulgui manifestar. Ho fan per acollonir-nos a tots.”
Sobre si, en el seu cas, hi poden haver influït els prejudicis racistes, en Billy ho dubta. “No ho sé. Jo he nascut aquí i em considero català, és la meva terra, però com que tinc orígens marroquins, potser sí que hi podria haver influït. Però no recordo que em diguessin res racista, la veritat. Només recordo la puntada de peu i els insults…”
Un cas fora de la llei d’amnistia
Com que a la comissaria li van ensenyar fotografies que tenien a veure amb les protestes post-sentència i aquests fets eren a l’atestat, en Billy ha pensat alguna vegada si era possible que la llei d’amnistia l’ajudés parcialment, però aquests fets finalment no apareixen en els escrits d’acusació i les protestes per la llibertat de Hasel que conformen totes dues causes no en serien cobertes. “Jordi Turull, també de Parets, em va dir que jo entrava dins l’amnistia, però no sé si sabia que la meva causa no tenia a veure directament amb les protestes post-sentència. En general, políticament, ens hem sentit abandonats des del primer moment. A vegades, els convé venir per fer-se la fotografia, però la solidaritat real la reps del poble. Només ens han demostrat que ens han mentit. A mi no m’ha arribat mai cap missatge, només aquesta trucada.”
En Billy també vol recordar que, malgrat que ja han passat més de tres anys d’aquelles manifestacions, Pablo Hasel continua a la presó, i molts rapers estan atemorits per les conseqüències que poden tenir les seves lletres. “Encara que intentin reprimir-nos, les presons són molt petites i no hi poden posar tanta gent dins. Sempre hi haurà persones que tindran por, però moltes altres, no.”
