El BCE planta cara al TC alemany

‘Continuem estant plenament compromesos a fer tant com calgui i a activar tots els instruments i recalibrar tots els instruments existents amb l’objectiu d’evitar la fragmentació als mercats. I la primera línia de defensa és el mercat de deute sobirà’, ha dit aquest matí el vice-president del BCE, Luis de Guindos. Ha estat durant una compareixença virtual davant la Comissió d’Afers Econòmics de l’eurocambra. Malgrat la decisió i l’amenaça del TC alemany, el BCE continuarà desplegant, doncs, amb total flexibilitat l’artilleria del seu programa extraordinari de 750.000 milions d’euros contra la pandèmia. ‘Això vol dir que podem concentrar les compres en el temps i en determinats actius tenint en compte la situació dels mercats, per evitar la fragmentació als mercats de deute públic’, ha prosseguit. I evitar problemes amb les primes de risc d’alguns països, com Itàlia i Espanya, afegeixo.

No ha volgut respondre directament al TC alemany, ni tampoc si el BCE farà cas de l’ultimàtum de tres mesos que li va donar fa un parell de dies, perquè s’expliqui sobre les compres de deute públic des del 2015, que va fer sota el mandat de Mario Draghi i que van salvar Europa. Malgrat tot, ha deixat entendre que no en faria, perquè considera que només ha de respondre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que sí que ha avalat el pla; i les sentències, en teoria, són vinculants per a tots els estats membres. ‘Prenem nota de la sentència, però m’agradaria subratllar que el BCE és una institució europea i estem subjectes al marc legal de la UE, és a dir, a la jurisdicció del TJUE. Retem comptes davant el Parlament Europeu, vosaltres sou els representants dels ciutadans europeus’, ha puntualitzat.

De manera no oficial, doncs, el BCE ha plantat cara –posant-lo al seu lloc– al TC alemany que fa un parell de dies va entrar en un terreny molt relliscós i perillós per al futur de la zona euro. La secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, piulava ahir aquests punts més relliscosos. Deia: ‘La sentència del tribunal alemany sobre l’actuació del BCE és preocupant: tant des d’una perspectiva d’integració europea, com d’independència de la política monetària, i també per l’estabilització de l’impacte de la pandèmia.’ En realitat, el TC alemany atacava tots els fronts, exteriors i interiors: el govern, el Bundesbank i el Bundestag, per haver fet poc a l’hora de salvaguardar els tractats inicials –que no havien quedat mai prou clars en la separació de la política monetària i la fiscal. Però, sobretot, l’atac tenia dos objectius molt clars: el TJUE i el BCE.

Desafiava clarament el TJUE. En qüestionava la sentència del desembre del 2018 en què donava el vist-i-plau a l’actuació del BCE, i alhora amenaçava el BCE, al qual deixava tres mesos per a explicar detalladament per quina raó practicava una política monetària tan poc ortodoxa (la compra de deute públic per a finançar indirectament països, mitjançant compra als mercats, perquè la constitució europea no permet de fer aquesta operació directament). En cas que l’explicació no convenci el TC, farà que el Bundesbank es retiri d’aquestes operacions de finançament. Tenint en compte que el seu pes dins el capital del BCE és del 26%, significaria que la mecànica de l’instrument de salvament per la via del BCE quedaria feta miques.

Sens dubte, el dany col·lateral més greu és l’enfrontament directe amb el TJUE, perquè esberla un dels fonaments més importants de l’ordre jurídic europeu: el fet que les sentències emeses pel TJUE s’imposen a les jurisdiccions dels països de la Unió. Fins ara, els tribunals suprems de Polònia i Hongria s’hi havien enfrontat, però que ara ho faci Alemanya, pel pes que té, és molt diferent. La UE es basa en tractats que marquen unes regles de funcionament. Per a jutjar si hi ha ningú que trenca aquestes regles hi ha les decisions dels diversos nivells judicials per condemnar els estats que hagin incomplert les regles, però la clau de volta és la preeminència del TJUE sobre les judicatures de cada estat. Si això es posa en dubte, es posa en dubte el fonament de la UE i, a la llarga, la seva supervivència.

El motiu de l’enuig dels alemanys està en la compra de 2,2 bilions d’euros en deute públic als mercats durant cinc anys pel BCE, que consideren excessius i desproporcionats. Opinen, a més, que van més enllà de les atribucions reals que té. Cal insistir que aquesta mena d’operacions van salvar l’euro a la darrera crisi i són utilitzades per tots els grans bancs centrals. Recordeu el ‘farem tant com calgui’ de Draghi en el pic de la crisi passada, que de cop va frenar l’especulació sobre el deute dels països febles i va fer caure les primes de risc. Doncs aquest ‘tant com calgui’ és el que no vol el TC alemany i –tot s’ha de dir– és un sistema de finançament indirecte dels països que voreja la il·legalitat, segons la constitució europea.

Ara com ara, no sabem què faran uns i altres. De moment, aquest matí De Guindos ha tornat el primer cop al TC alemany i després ho ha fet la presidenta, Christine Lagarde. Però falten tres mesos que no seran plàcids. No és cap situació fàcil de resoldre, i menys en plena crisi del coronavirus. Alguns apunten que potser seria hora de prendre decisions serioses dins la UE i fixar un termini per a reconsiderar alguns aspectes dels tractats que han acabat essent obsolets, com ara el que impedeix aquestes operacions del BCE, que realment eren inimaginables quan es van signar. Tenim tres mesos al davant…