12.09.2024 - 19:53
No hi ha hagut cap mena de sorpresa. El BCE ha seguit el guió previst. El consell de govern ha decidit de reduir de 25 punts bàsics el tipus d’interès aplicable a la facilitat de dipòsit, tipus amb què guia l’orientació de la política monetària, de manera que quedarà al 3,50%. Sobre la base de l’avaluació actualitzada de les perspectives d’inflació, la dinàmica de la subjacent (la total menys els aliments frescs i l’energia) i la intensitat de la transmissió de la política monetària al mercat real, el comunicat del BCE diu: “Ara és apropiat de fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària.” Alhora, ha recordat que aquests canvis tindran efecte a partir del dia 18.
Però els analistes, que això ja ho veien clar, estaven pendents de què diria a continuació la presidenta del BCE, Christine Lagarde. I no ha deixat pas tothom satisfet: “La incertesa sobre les previsions ens fa continuar pendents de les dades.” Ha aclarit que la tendència dels tipus és a la baixa, però no al ritme que caldria: “Preveiem que la inflació baixi al setembre, però que augmenti fins a final d’any.” En això, molts hi veuen una primera pista que, probablement, no hi haurà baixa de tipus a l’octubre, com deien les últimes juguesques.
Com és habitual, ha marejat tothom, a còpia d’aportar-ne una de freda i una de calenta. “És convenient de moderar encara més el grau de restricció de la política monetària”, ha dit, però sense comprometre’s en cap data determinada. Això sí, “esperem que la inflació dels serveis baixi durant el 2025”, ha conclòs.
La primera impressió entre els analistes, després de les seves paraules, és que no hi haurà retallada de tipus a l’octubre i sí, probablement, al desembre, d’acord amb el to que ha emprat la senyora Lagarde. No oblidem que ens movem en un món de metallenguatge, quan hi ha aquestes intervencions al més alt nivell de la política monetària. Cadascú ha d’intuir què s’amaga darrere la paraula, el gest o senzillament el to que ha fet servir l’autoritat.
On sí que hi ha hagut sorpresa és en el nou quadre macroeconòmic que ha presentat el BCE per a enguany, amb retocs de certa importància. Ha sorprès, per exemple, que hagi mantingut sense canvis les seves projeccions sobre l’evolució dels preus, i que, en canvi, hagi rebaixat el pronòstic del PIB d’una dècima, tant per a enguany com per als dos anys vinents. El panorama econòmic és, per tant, una mica més fosc. Amb les dades d’avui, el BCE preveu que l’economia de la zona de l’euro no tingui tanta empenta com s’esperava al juny. El PIB anirà de menys a més, perquè es preveu que creixi d’un 0,8% el 2024, fins a l’1,3% el 2025 i l’1,5% el 2026. Totes aquestes xifres mostren una dècima menys que el pronòstic del juny, a causa, principalment, d’una contribució més feble de la demanda interna els trimestres vinents –sobretot el consum–, com assenyala l’organisme monetari en el comunicat.
Fent un salt cap aquí, diguem de seguida que una dada molt positiva lligada a l’evolució del tipus bàsic del BCE ha estat la de l’euríbor d’aquests darrers dies. Concretament, el de dotze mesos, que és el que es fa servir de referència a les hipoteques, ha tingut un mes de setembre espectacular per als qui tenen hipoteques variables. Ha baixat del 3%, cosa que no passava en el mercat interbancari d’ençà del desembre del 2022. Concretament, el tancament d’avui ha estat del 2,96% i la mitjana provisional del setembre és del 3,03%. Una mitjana que cal esperar que baixi a final de mes. Més enllà de les hipoteques, també pot significar una millora en uns altres crèdits i un empitjorament per les remuneracions dels dipòsits. De totes maneres, ambdues decisions resten a les mans de les entitats i depenen de les polítiques de cadascuna envers la competència.
Un tercer aspecte que ha fet vibrar els mercats avui ha estat la dada d’inflació dels EUA, que és vital per als moviments següents de la Reserva Federal en els tipus de referència. I tampoc no hi ha hagut sorpreses. Ahir vam saber que les xifres de l’IPC, corresponents al mes d’agost, havien complert les expectatives del consens. La inflació en termes interanuals va pujar al 2,5%, en contrast amb el 2,9% del juliol, fet que continua confirmant l’alentiment en l’ascens dels preus. La Reserva Federal nord-americana n’haurà pres bona nota amb vista a la reunió següent de tipus d’interès. L’IPC en termes mensuals puja d’un 0,2%, igual que el mes de juliol. L’IPC subjacent, en termes interanuals, va pujar a l’agost d’un 3,2% (igual que el mes anterior) i en termes mensuals va pujar d’un 0,3% (una dècima més que el mes anterior).
Segons la majoria dels analistes, el risc de recessió continua essent baix i la hipòtesi de base continua preveient un aterratge suau de l’economia nord-americana. Aquesta és també la hipòtesi del president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, que a la reunió de Jackson Hole, a final d’agost, va dir que havia arribat el moment de retallar els tipus d’interès a causa de la caiguda de la inflació. Una primera retallada al setembre hauria de desencadenar ara un nou cicle de baixades de tipus d’interès. De totes maneres, el comportament més alt que no es preveia de la inflació subjacent podria induir la Reserva Federal a retallar els tipus 25 punts bàsics en lloc de 50 punts, com s’havia parlat últimament.
La resposta immediata dels mercats a totes aquestes dades ha estat moderadament positiva. L’Euro Stoxx 50 i l’Íbex han pujat una mica més de l’1%. I als EUA, el to general avui és positiu, a l’hora de tancar aquest article, però amb una intensitat menor en els índexs principals.
El fet és que el BCE ha decidit un pas més en la normalització del preu dels diners i s’espera que la Reserva Federal faci això mateix aquests dies, perquè l’economia de la zona euro, com ha assenyalat avui el BCE, es troba en plena malaltia. I en la dels EUA, encara que està millor, el mercat laboral ha començat a mostrar els primers símptomes de feblesa. I això fa por.
