El batlle d’Alzira demana valentia al Conseller d’Educació i Cultura tot citant Mavi Dolç i Obrint Pas

És un clàssic des de fa vint-i-vuit tardors a la Ribera. La Sala Rex d’Alzira s’omple d’escriptors, ensenyants, batles, sindicalistes, diputats, regidors, ciutadans compromesos amb la cultura… i ara, des de fa dues edicions, de membres del govern. Tres consellers hi havia anit al sopar de lliurament dels Premis Ciutats d’Alzira. El titular d’Hisenda, Vicent Soler, ja era assidu a l’acte abans d’ocupar aquest càrrec. Amb ell hi havia Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible. Vicent Marzà, responsable d’Educació, Cultura i Esports hi era en representació del President de la Generalitat que l’any passat, sí que va presidir l’acte. Convoquen, Edicions Bromera i l’ajuntament d’Alzira, i compten amb el suport de la Universitat de València, la fundació Bancaixa, la UNED, la mancomunitat de la Ribera Alta, la Fundació Aigües de València i el Consorci Ribera i Valldigna.

L’aperitiu a peu dret, al hall, va bé per a trencar el gel, saludar aquelles persones a qui només es veu d’un any a l’altre, per comentar la jugada, per fer relacions o negocis o pactes. I també, per fer-se fotos al photocall, al costat de la reproducció gegant del lector nu de Manolo Boix que és el guardó que reben els premiats.

El presentador de la gala, l’actor Eugeni Alemany, va dir bona nit en anglès, per allò del decret de plurilingüisme, va dir. Va ser l’única menció estrictament política de la nit. La resta de l’acte va trasncórrer pels canals del bon humor i del bon rotllo.

El diàleg entre el batle d’Alzira i el conseller de cultura

El batle d’Alzira, Diego Gómez, i el conseller Vicent Marzà, van pujar junts a l’escenari. Era el moment més esperat de la nit, quan es lliura l’últim dels guardons, el de novel·la que en aquesta edició ha guanyat Lluís-Anton Baulenas. Gómez, de Compromís, com el conseller, va iniciar el seu parlament amb una estrofa de ‘Seguirem’, la cançó que Obrint Pas va dedicar a Mavi Dolç. ‘Seguirem! Encara amb el mateix coratge. Seguirem! Encara amb la mateixa il·lusió. Seguirem! Encara amb la mateixa empenta. Seguirem!’ Gómez va recordar que Dolç era vicepresidenta de l’Institut Ramon Llull per reiterar una petició al govern, al seu company de militància, a Vicent Marzà: valentia política. ‘Alzira és la veu que reivindica la identitat com a poble. Ara va de bo, conseller’. Va demanar valentia per millorar el decret del plurilingüisme, per posar en marxa la nova radiotelevisió valenciana. Valentia per tirar endavant, va afegir el batle. No va caldre que ho concretés més.

El conseller Marzà, com tots els assistents, van entendre el missatge i va arreplegar el guant. ‘Havíem de fer com el duet Pimpinela ­­–va començar– però això s’ha posat més emotiu’. I va afegir que sí, ‘que hem de seguir, que volem ara lluny però que s’han de fer passos ferms i hem de saber d’on veiem’. Aquest ‘d’on veníem’ el va reiterar en unes quantes ocasions al llarg del seu discurs. ‘Veníem d’una situació molt roïna, però s’estan fet coses. Totes les administracions juntes’. I pel que fa a la valentia que li va demanar Gómez, Marzà va tornar a recordar que aviat hi haurà una reunió dels consellers de cultura dels tres territoris que comparteixen llengua. I va dir que els tres territoris van junts a la fira del llibre de Bolonya. No va nomenar l’Institut Ramon Llull. Però va dir que ‘sí, que arribarem a Ítaca’.

Encara sobre l’Institut Ramon Llull, tal com ja va informar Vilaweb, el dia 26 de novembre que es farà a Alzira un acte solemne per a celebrar la incorporació del municipi a la Xarxa Llull. Hi assistiran representants de totes les ciutats de la xarxa i és allí o Diego Gómez tornarà a demanar valentia al govern valencià.

Els pals de selfie i les emoticones
Pel que fa a la resta de la gala, tot va transcórrer dins la normalitat. Tant els oradors com els premiats va ser molt disciplinats i respectuosos amb el temps d’un minut que els havien assignat per als seus discursos. Prèviament, Eugeni Alemany havia fet una explicació a través d’una sèrie d’emoticones del que es podia fer i el que no durant la nit. Allò de saludar a la família ja està massa vist.

I és en aquest context que el discurs de Josep Gregori, l’editor de Bromera, va ser molt més breu i menys reivindicatiu que en altres ocasions. Gregori va recordar que l’editorial fa 30 anys i va agrair la seua feina als treballadors, als lectors, als escriptors, als professors, als creadors, a Escola Valenciana, a la gent del món del teatre, de la música… També als polítics. A qui els va recordar que sembla que ‘anem pel bon camí, però no tan ràpid com voldríem per eixir de la misèria cultural’. I va acabar amb un ‘volem anar més molt més lluny’.

Com ja va fer l’any passat, l’organització havia posat un pal de selfie damunt cada una de les taules. D’aquesta manera, entre plat i plat, els assistents podien jugar amb els seus mòbils i penjar fotos a la xarxa fent servir els diferents hashtags previstos.

A més d’Alemany, va pujar a l’escenari la companyia de teatre musical ‘Las tres reinas magas’ que va interpretar des d’havaneres al ‘Duetto buffo di due gatti’ de Rossini.

‘Nosaltres els infrafinançats’ de Joan Fuster
Sense traure’s la bata i sense apagar la cigarreta, Joan Fuster també va ser present a la gala. En vídeo, i a través del cos del també suecà Eugeni Alemany, va saludar els assistents des d’un pretès cel. Allà hi té la màquina d’escriure i uns quants llibres. I alguns amics. Diu que l’Ovidi està molt bé, que xerren molt. I que després de cada partida de xamelo, Blasco Ibáñez l’obliga a cantar l’himne regional que ell no es va arribar a aprendre mai. I va parlar de Bob Dylan i de twitter. Ell en va ser l’inventor, diu, perquè, què són sinó, els seus aforismes, sinó piulades? Va fer una aclucada d’ull als polítics i als fusterians a qui va recordar que ja fa quaranta anys que ell va dir allò de ‘Ara o mai’, i que vist el temps que ha passat, el resultat ha estat mai. El Fuster que es va aparèixer als assistents dels premis d’Alzira reescriu la seua obra més coneguda i la titularà ‘Nosaltres els infrafinançats’. I a la manera de comiat va demanar als pròxims que pugen que porten ginebra, que s’acaba. Aquest va ser, sens dubte, el moment més aplaudit de la nit.

Els guardonats
En aquest enllaç podeu trobar la llista i les impressions de tots els guardonats amb els Premis Literaris Ciutat d’Alzira del 2016.