El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat celebra mig segle de vida amb l’objectiu d’allargar ‘una història d’èxit’

El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat celebra aquest any el seu 50è aniversari. Construït a partir dels anys 60 per acollir els habitants de les barraques de Montjuïc i de les poblacions més afectades pels aiguats dels anys 1962 i 1967, és un exemple del que la lluita veïnal, amb el suport de les administracions, pot aconseguir. Sergi Alegre, tinent d’alcalde del Pla d’Actuació del Barri de Sant Cosme, ho qualifica ‘d’història d’èxit’, perquè un barri que des dels seus inicis ‘ha arrossegat un passat conflictiu’ ha estat capaç de superar tots els entrebancs per encarar el futur amb optimisme. En vista al futur, Alegre apunta que el repte prioritari és seguir treballant per millorar la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri i fer realitat el projecte que preveu urbanitzar dos nous carrers amb 1.000 habitatges que ‘portaran nova vida al barri’.

En aquests 50 anys, Sant Cosme ha superat grans desafiaments tant socials com urbanístics. Pel que fa als segons, Sergi Alegre destaca que el barri és l’únic de Catalunya on el 100% dels seus habitatges originals han estat enderrocats en diferents fases per construir-ne de nous. Així, a dia d’avui, els blocs que per les presses i el seu caràcter provisional tant ràpid es van deteriorar, han deixat pas als actuals, en el que ha estat una transformació radical que ha convertit l’antic polígon residencial en un barri amb present i futur. A nivell urbanístic, el repte pendent és reprendre el projecte aparcat en el seu moment per la crisi econòmica de construir dos nous carrers al barri amb un total de 1.000 habitatges de protecció oficial. Un projecte associat a una Àrea Residencial Estratègica (ARE) que suposaria incrementar un 10% la superfície de Sant Cosme i, el que és més important, donar ‘una nova vida al barri’ amb l’arribada de nous veïns. Alegre explica que el fet que el 100% dels habitatges del barri hagin estat sempre de protecció oficial ha fet que majoritàriament els veïns siguin els mateixos que van arribar al barri fa 50 anys. Una realitat positiva per una banda, perquè ha enfortit el sentiment de pertinença al barri, i també negatiu perquè ha evitat que s’hagi regenerat la població perpetuant els seus trets positius al barri però també els negatius.

Una de les conquestes més importants i la més recent ha estat l’arribada del metro al barri. Ni la polèmica pel nom de la parada, Parc Nou en comptes de Sant Cosme com reclamaven els veïns, ha enfosquit el que per Alegre ha estat ‘la cirereta del pastís’ i l’element definitiu per demostrar als veïns ‘que l’administració segueix apostant pel barri’. Aquí, el tinent d’alcalde destaca que el consistori es podia haver conformat amb una parada al centre del municipi que l’unís amb Barcelona i amb l’aeroport, i que en canvi va ‘batallar’ per aconseguir dues parades més: una al polígon Mas Blau i la de Sant Cosme.Una parada de metro, afegeix Alegre, que a banda de millorar la mobilitat dels veïns, ha servit també per atreure inversions de primer ordre com la nova seu d’Amazon, La Fundació Catalana de l’Esplai, amb els seus 200 treballadors, i hotels lligats al boom turístic i a la proximitat amb la capital catalana. ‘Sense la perspectiva de tenir metro a la zona cap d’aquestes inversions hauria estat possible’, destaca. Si bé és cert que les millores urbanístiques han suposat un gran esforç, Alegre assenyala que les principals conquestes en aquests 50 anys han estat en matèria social. Recorda que quan es va construir, Sant Cosme no comptava amb els equipaments més elementals com ara escoles i centres mèdics, i que mig segle després compta amb centres educatius, sanitaris, seus judicials i comissaries de diferents cossos de seguretat, entre d’altres. Uns equipaments dels que en gaudeixen la resta de veïns del Prat i que, de retruc, ha permès trencar la línia imaginària que aïllava Sant Cosme.

Per Alegre, en matèria social el repte principal passa per seguir millorant la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri, especialment a la zona de l’anomenada setena fase on viuen unes 600 persones. Una zona, reconeix, ‘difícil de transformar’ amb greus problemes d’absentisme escolar i ‘control de lo públic’, perquè bona part dels seus veïns ‘volen viure segons els seus costums’ encara que alguns d’ells els perjudiquin. Malgrat les dificultats però, assegura que el missatge dels serveis socials en aquesta zona és que ‘estan a disposició de tothom quan els necessitin’.