09.04.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.04.2021 - 12:59
Amb un any de retard per culpa de la covid, el festival Barnasants celebra avui la carrera de Lluís Miquel, el cantant, productor musical, actor de doblatge i empresari que va començar a obrir portes i fronteres musicals els primers anys seixanta.
Nascut a València l’any 1944, Lluís Miquel està emocionat amb aquesta festa que li fan. Diu que un dels seus amics vol que cante amb ell avui vespre i, com que no ho descarta, aquests dies ha fet exercicis per tenir la veu a punt. Fosca, profunda. Veu de crooner per a vetllades íntimes o per a balls de festa i envelats de festa major o xous televisius. Així de versàtil ha estat la seua carrera.
Per l’escenari del Teatre Joventut de l’Hospitalet desfilaran amics i companys de carrera. Els coetanis i els més joves. Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Sílvia Comes, Aitana Ferrer i Joan Isaac. Borja Penalba conduirà musicalment l’acte que comptarà amb la presència de Ricard Ustrell, Amàlia Garrigós, Albert Garcia i Vicent Sanchis, que parlaran de i amb Lluís Miquel.
Alguns dels discs
Molt al principi dels anys seixanta del segle passat, quan Lluís Miquel Campos encara anava a la universitat, va començar a interpretar cançons italianes i franceses que era el que estava de moda. També angleses, per la influència dels Beatles. El seu primer nom artístic va ser Luis Miguel i sus 4Z i van debutar en una presentació fallera.
L’any 1964, amb el nom i la llengua normalitzats i amb la plena consciència i la influència de la nova cançó, signen amb Edigsa i graven el primer EP amb quatre cançons. Dues són versions de temes anglesos. Una és el tema propi “Per la nit” i el quart és una versió coral i estilitzada de la cançó “Al vent“, que Raimon ja havia fet fer la volta al món.
Amb Edigsa van gravar dos EP més, però el quart, que havia d’eixir l’any 1968, no el van poder editar perquè després d’una actuació al cinema Artis de València els van detenir, els van tenir empresonats durant tres dies i el TOP els va multar per desacatament. Havien tocat “La Muixeranga“. A Raimon, que també actuava aquell dia, el van tancar igualment.
Onze cançons i un adéu és un disc del 1977, molt pensat i reposat. “S’adoneu“, la cançó que l’obre, té el perfum dels himnes perquè havia començat a gestar-la arran dels fets de París el maig del 1968. Les beates, L’arbre, Pep, o “Les formigues“, un poema d’Enric Soler i Godes, són altres temes que hi destaquen.
Silenci Gravem és del 1986. Enregistrat en directe al Teatre Principal de València, era la celebració dels vint-i-cinc anys de carrera musical. L’acompanyaven els 4Z i una orquestra liderada per Arcadi Valiente i els germans Murillo. Amb les col·laboracions de Joaquín Sabina, amb qui canta “L’arbre“, Joan Manuel Serrat i Quico Pi de la Serra. Hi ha els seus grans temes i versions de Jacques Brel, de Paolo Conte i de Chico Buarque.
Els nostres poetes, del 1998, és l’enregistrament d’un espectacle estrenat a Dénia amb Juli Mira i Paco Muñoz. I és una proposta arriscada de posar música i cantar i recitar poetes clàssics barrejats amb uns altres de més actuals. Ausiàs March, Timoneda, Teodor Llorente, Estellés o Ovidi Montllor.
A cau d’orella, del 2005, torna als referents. Jacques Brel, Gilbert Bécaud, Chico Buarque… Enregistra cançons que ha cantat tota la vida, però que no eren a cap altre disc. És el darrer disc d’estudi abans d’una aturada de més de deu anys que només trenca el 2018 per a editar una recopilació de totes les versions de temes de Jacques Brel que havia fet al llarg de la carrera.
Patxinguer Z
Aquest disc representa el gran canvi de registre de Lluís Miquel. La cara més gamberra que va sorgir, també una nit de falles, quasi de manera pràcticament imprevista. Havien de cantar, encara, com a 4Z a la falla King Kong i enmig de la festa van improvisar disbarats i anuncis publicitaris. I a la gent li va agradar. Eren els anys vuitanta del segle passat, quan l’oferta televisiva era minsa i eixir en un programa era una plataforma per a triomfar. Com va passar amb Si yo fuera presidente, de Fernando García Tola. Allò que havia de ser una participació esporàdica es va convertir en una seguida de tres anys. L’actriu i cantant d’Ontinyent, Mamen Garcia, també acompanyava Lluís Miquel en aquesta aventura. Fan cançons per a ballar, recuperen anuncis, imiten programes de ràdio, utilitzen la ironia i la sàtira i ho fan amb lletres tant en castellà com en català.
Mercadona i las muñecas de Famosa
Una de les fites empresarials i professionals de Lluís Miquel és la creació dels estudis d’enregistrament i de doblatge Tabalet, en una alqueria al bell mig de l’horta d’Alboraia. Va ser el primer del País Valencià. Lluís Miquel mateix doblava i dirigia molts projectes. Pels micròfons de Tabalet hi van passar desenes d’actors i actrius de l’escena valenciana per posar veu a anuncis, falques, jingles i personatges de sèries i films que serien emesos per Canal 9. Molts continuen a l’imaginari popular.
També hi van enregistrar els seus treballs molts grups i figures de la cançó com ara Al Tall, Remigi Palmero, Bustamante, Paco Muñoz o Carraixet entre més.
Però d’allí també van eixir unes altres peces d’èxit. Molt d’èxit. Un d’ells és el jingle que durant anys ha piconat, i picona encara, el cervell dels clients dels supermercats de Juan Roig. Aquella cantarella de Mercado-o-ona, que Mari Carme Giner de Carraixet va estrenar. La primera versió tenia la o ben oberta, però finalment la va haver de tornar a gravar ben tancada “perquè era per a tota Espanya”, diu que li van dir. Amb el pas dels anys, les veus s’han anat renovant. La segona va ser, precisament, Mamen Garcia, però sempre s’ha conservat aquesta melodia que Lluís Miquel diu que no va compondre al piano, sinó taral·lejant-la.
I encara una altra per a la nostàlgia. Lluís Miquel és l’artífex de la banda sonora d’un dels espots publicitaris que anunciaven l’arribada de Nadal. Va ser tan longeu que va començar en blanc i negre i va passar al color: és l’anunci de les nines d’Onil… Las muñecas de Famosa se dirigen al portal i etcètera.
Homenatges i un programa d’entrevistes a la ràdio d’À Punt amb Tonino
Els últims anys, Lluís Miquel s’ha embarcat en projectes relacionats amb l’audiovisual, alguns lligats amb el naixement d’À Punt Mèdia. També ha produït concerts de gran format, com ara Cantem Valencià, al Teatre Principal de València l’any 2016, poc després que el Partit Popular fóra desallotjat de les institucions per la via de les urnes. Aquest espectacle va ser com una mena d’acta de renaixement i de reivindicació d’un sector tan maltractat com el de la música en català feta al País Valencià. Va ser una festa. I de rebot, un homenatge a la persona que l’havia concebut i que el va gaudir des d’una de les llotges del teatre.
A la ràdio d’À Punt, Lluís Miquel va fer tàndem una mica insòlit amb l’humorista Tonino Guitián per fer unes entrevistes una mica especials a alguns dels seus amics, com ara Ferran Torrent, Juli Mira, Francis Montesinos i el Gran Fele, entre més.
Aquest homenatge d’avui, del Barnasants, no és el primer que rep Lluís Miquel. El mes de setembre de l’any passat, el col·lectiu Ovidi Montllor va fer front a la covid per reunir un bon grapat de músics amics per a reconèixer-li la trajectòria. Entre més premis, té l’Alta Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural, el Miquelet d’Honor, el Turia i el Mostra Viva.
