El Barça hauria de prendre mesures contra Messi?

La filtració dels ‘papers de Panamà’ ha implicat de nou el davanter del FC Barcelona Lionel Messi en un cas d’evasió fiscal. Els papers demostren que quan feia només unes hores que la hisenda espanyola havia encausat el jugador i el seu pare per un frau de 4,1 milions d’euros, ells mateixos van comprar una empresa opaca a Panamà, Mega Star Entreprises Inc. Ho van fer  a través del bufet d’advocats uruguaià Abreu, Abreu & Ferres, que els posà en contacte amb l’agència Mossack Fonseca, especialitzada en la gestió de societats en paradisos fiscals. El FC Barcelona no s’ha pas girat d’esquena a Messi i ahir va publicar un comunicat donant-li suport i desmentint les acusacions però quina és la resposta que hauria hagut de donar el club? I el món del futbol en general?

Ahir les principals capçaleres esportives del Principat (i moltes de fora) no van destacar la vinculació de Messi amb els ‘papers de Panamà’: la majoria va publicar la notícia en un segon pla, malgrat l’enorme popularitat del jugador i la gran dimensió de la filtració, d’abast mundial. I no va passar a la primera línia informativa fins a la tarda, quan la família Messi va publicar un comunicat negant el frau i el Barça va donar suport al jugador obertament.

En canvi, el diari alemany Süddeutsche Zeitung va publicar un article dedicat exclusivament al cas Messi titulat ‘El petit Kaiser‘. Aquest diari és el que ha encapçalat aquesta investigació de més d’11,5 milions de documents sobre casos d’evasió fiscal, juntament amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). També La Nación, un dels principals diaris de l’Argentina, va fer ahir un reportatge complet sobre les pàgines dels ‘papers de Panamà’ relacionades amb Messi. I Sebastián Fest, periodista del mateix diari i autor de la biografia de Messi ‘Ni Rey ni D10s’, va publicar l’article ‘Jorge Messi, el cervell en els negocis del 10‘, molt crític amb la gestió econòmica de la família del jugador.

El Barça ha fet pinya amb Messi. Però què li pertocava de fer, en un cas d’aquesta gravetat? Ramon Besa, periodista del diari El País especialitzat en informació sobre el Barça, i Joan Llinares, gerent de l’Ajuntament de Barcelona, advocat i persona coneguda per la seva lluita contra la corrupció, ens ofereixen la seva opinió sobre les acusacions a Messi i el frau fiscal al futbol.

Ramon Besa: cal canviar el tipus de contracte
Ramon Besa es malfia de la gestió familiar dels ingressos de Lionel Messi: ‘Tenim la sensació que l’estructura familiar que ha muntat Messi és insuficient per a donar resposta a les seves necessitats de gestió econòmica. Avui els jugadors de futbol guanyen molts diners, necessiten grans assessors.’ Sobre la resposta que el club hauria de donar a aquestes acusacions, Besa diu: ‘El Barça, més que preocupar-se pel problema, se n’ha d’ocupar. Casos com aquest toquen la fibra del club. Almenys el Barça  ha de saber què li passa a Messi i després actuar en conseqüència; es tracta d’una qüestió personal fins a cert punt.’

Tenint en compte les grans quantitats de diners que guanyen els futbolistes i l’abast de la popularitat que poden aconseguir, Besa considera que s’han de canviar els models de contractes: ‘clubs com el Barça, el Madrid, l’Athlètic de Bilbao o l’Osasuna són clubs en què no ha de fer el control social ningú més que els socis, són propietat dels socis. Aquests clubs, doncs, tenen la possibilitat d’exigir més en els contractes: poder saber la situació fiscal, les xarxes societàries…  Cal canviar per això els tipus de contractes, l’entitat ha de tenir un poder semblant al que té el futbolista perquè si no els cracs com Messi, Ronaldo, Neymar… gairebé són poders paral·lels al club.’

Joan Llinares: no hi ha cap raó perquè siguin uns privilegiats
Per la seva banda l’advocat Joan Llinares opina que ‘si aconseguim ser tots iguals davant la llei ja haurem avançat moltíssim. En aquests casos s’hauria d’aplicar el principi d’igualtat de tots els ciutadans: les mateixes lleis per a tots, les mateixes obligacions, els mateixos deures, els mateixos drets. No hi ha cap raó perquè siguen persones privilegiades, ni aïllades ni separades de la realitat. Per molt que els estimem quan ens donen les alegries de guanyar els partits, això no les eximeix de les seues obligacions.’

Sobre les accions que hauria de portar a terme el club en cas que es confirmés l’evasió fiscal, insisteix: ‘davant aquestes situacions, les úniques accions acceptables són les que preveu l’ordenament jurídic. El club, abans de prendre cap acció, haurà d’analitzar quines responsabilitats té cadascú i a partir d’aquí decidir el que consideri adient. Jo m’ho mire des del punt de vista jurídic: en matèria fiscal hi ha una normativa extensa que té les seues sancions quan hi ha infraccions i es demostren.’