04.11.2018 - 02:00
|
Actualització: 04.11.2018 - 11:56
Divendres la fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol van presentar els escrits de conclusions provisionals conjuntament amb els testimonis amb els quals volen apuntalar el seu relat en vista al judici oral. Malgrat que tots dos poders acusen els dirigents i activistes independentistes de delictes diferents i, conseqüentment, els demanen penes substancialment desiguals, els dos òrgans dependents del govern espanyol han elaborat una llista calcada de testimonis amb una àmplia presència d’agents i funcionaris de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Un ‘coincidència’ que la defensa assenyala que no és pas habitual. De fet, en aquest cas, fins i tot alguns fragments de les conclusions són calcats.
En total la fiscalia i advocacia demanen que compareguin 256 testimonis que després hauran de ser validats pel tribunal. El 80% són guàrdies civils i policies espanyols, cossos molt actius tant el dia del referèndum com el 20-S a petició del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Concretament, són vuitanta-nou agents de la Guàrdia Civil i cent dinou de la policia. Molts han de servir per a reforçar el relat que els votants de l’1-O van generar una situació de tensió i enfrontament que va derivar en ‘nombrosos actes de violència que van lesionar a diferents agents i els van causar danys en el material’. Per això volen que en el judici declarin trenta-vuit guàrdies civils i seixanta-tres policies que asseguren que van ser ferits durant l’1-O.
De l’aparell de l’estat, també volen que declarin noms com Enric Millo, llavors delegat del govern a Catalunya; Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil; José Antonio Nieto, secretari d’estat de seguretat del ministeri de l’Interior; Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del ministeri de l’Interior; Sebastián Trapote, cap superior de la policia espanyola a Catalunya; o l’oficial en cap de la Guàrdia Civil a la Rambla el 20-S. També Montserrat del Toro, la lletrada del jutjat instrucció 13 de Barcelona que el 20-S va sortir pel terrat del Departament d’Economia ‘després de setze hores d’assetjament’.
Quant als mossos, la presència de testimonis és molt menor, perquè segons el relat de la fiscalia i l’advocacia, van ser ‘passius’ i ‘van facilitar la votació’ la jornada electoral de l’1-O. Onze membres del cos que hauran de donar testimoni són Manuel Castellví, comissari en cap de la comissaria general de la Informació, que va dimitir després de la destitució de Josep Lluís Trapero; Emilio Quevedo, comissari en cap de la comissaria general Tècnica de Planificació; i alguns agents que van participar en els escorcolls o un altre que consta com a testimoni protegit.
Royo, Altafaj i observadors internacionals
La llista dels 256 citats a testificar és completada, entre més, pels membres de la mesa del parlament de llavors, David Pérez i José María Espejo-Saavedra; el lletrat major del parlament, Antonio Bayona; l’ex-consellera de Presidència, Neus Munté; Núria Llorach, vice-presidenta de la CCMA; Amadeu Altafaj, llavors director de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea; Albert Royo, aleshores secretari general del Diplocat o Antoni Molons García, que era secretari de difusió del Departament de Presidència. Que la llista de testimonis de la fiscalia i l’advocacia és idèntica, ho demostra que el cognom de Xavier Xirgo, director del Punt Avui, aparegui en tots dos escrits com a ‘Virgo’ arran d’un error de picatge.
Els observadors internacionals del referèndum també hi hauran de declarar com a testimonis. Un, l’ex-primer ministre dels Països Baixos, Wim Kok, no podrà perquè es va morir el 20 d’octubre passat. Sí que hi hauran de declarar Helena Catt i Paul Sinning, director de The Hague Centre for Strategic Studies.
VOX hi vol Rajoy, Tardà i Rahola
La llista de testimonis de VOX és força diferent, tal com les peticions de pena. Consta de seixanta-nou persones, algunes de força ressò mediàtic, una carta que agrada de jugar al partit d’ultradreta d’ençà que es va personar com acusació popular al judici. Hi surten l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas; l’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy; el president del parlament, Roger Torrent; el diputat d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà; Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya fins que va ser destituït pel 155; o l’escriptora i analista política Pilar Rahola.
També demana que hi compareguin persones que han aparegut constantment en les investigacions i que eren pròximes a Oriol Junqueras, com Josep Maria Jové, Lluís Salvadó (tots dos detinguts el 20-S) i l’actual conseller d’Economia, Pere Aragonès. L’ex-senador d’ERC, Santi Vidal, unes declaracions del qual van originar la investigació del jutjat número 13 de Barcelona sobre el referèndum, també hi haurà de declarar. Igualment hauran de presentar-s’hi l’ex-conseller d’Interior, Jordi Jané; l’ex-consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; l’ex-director dels Mossos, Albert Batlle; l’ex-director d’Estratègia i Innovació del CTTI, Josuè Sallent; o els ex-diputats de la CUP, Eulàlia Reguant, Antonio Baños i Gabriela Serra.
