10.05.2017 - 16:51
BRUSSEL·LES, 10 (EUROPA PRESS)
Un 68% dels proveïdors de serveis audiovisuals restringeixen l’accés al contingut digital depenent de l’Estat membre en el qual es troba l’usuari, segons les conclusions d’un informe sobre el comerç electrònic en la UE elaborat per la Comissió Europea i publicat aquest dimecres.
Les conclusions de l’estudi de l’Executiu comunitari afirmen que aquest bloqueig geogràfic als continguts és majoritari en acords sobre sèries de televisió, en els quals aconsegueix el 74%, pel·lícules (66%) i esdeveniments esportius (63%), mentre que es redueix en altres categories com ara música (57%), continguts infantils de televisió (55%), televisió de no ficció (51%) i espais informatius (24%).
En qualsevol cas, l’informe apunta que el 59% dels proveïdors de contingut digitals apliquen l’anomenat geobloqueig a causa de restriccions contractuals incloses en els acords que tanquen amb els propietaris de drets.
No obstant això, Brussel·les assenyala que existeixen diferències entre països del bloc comunitari i sectors de contingut que porten al fet que l’aplicació del bloqueig geogràfic d’aquests sigui molt dispar en la Unió Europea.
Aquestes conclusions es desprenen de la investigació d’Executiu comunitari sobre comerç electrònic tant en continguts digitals com en béns de consum, que el seu objectiu era identificar les pràctiques empresarials que poden restringir la competència en el bloc comunitari. Brussel·les ha destacat en un comunicat que la informació obtinguda li permetrà adaptar l’aplicació de les normes sobre competència de la UE a aquests mercats i fins i tot obrir noves investigacions.
La comissaria de Competència, Margrethe Vestager, ha assenyalat que “algunes pràctiques d’empreses als mercats del comerç electrònic poden restringir la competència en limitar indegudament les modalitats de distribució dels productes”.
“El nostre informe confirma aquest extrem. Aquestes restriccions podrien limitar les possibilitats d’elecció dels consumidors i impedir el descens dels preus del comerç electrònic. Al mateix temps, creiem que és necessari trobar un equilibri entre els interessos del comerç electrònic i els dels detallistes amb un establiment físic”, ha afegit.
Quant als béns de consum, l’informe apunta que el creixement de l”e-commerce’ en l’última dècada, especialment la transparència i la competència de preus en línia, van tenir un impacte “significatiu” sobre les estratègies de distribució i el comportament dels consumidors.
A més, entre l’estudi subratlla diferents tendències de mercat, com que “una part important dels fabricants” va decidir en els últims deu anys vendre els seus productes als consumidors a través de botigues en línia competint d’aquesta forma amb els seus distribuïdors.
D’altra banda, l’informe també detecta un increment en l’ús de sistemes de distribució selectiva, mitjançant els quals els productes només són venuts per venedors autoritzats preseleccionats, permeten als fabricants un millor control de les seves xarxes de distribució, en particular en qüestió de qualitat i de preu.
Així mateix, l’estudi de Brussel·les ha identificat també un augment de les restriccions contractuals per millorar el control de la distribució. Aquestes restriccions, assenyala l’informe, poden prendre formes com limitació de preus, prohibició de plataformes en línia, restriccions a l’ús d’eines de comparació de preus i exclusió d’agents actius únicament en el sector de la distribució en línia.
Brussel·les ha advertit que algunes d’aquestes pràctiques poden estar justificades, per exemple, per millorar la qualitat de la distribució, però unes altres poden impedir que els consumidors es beneficiïn d’una oferta més àmplia de productes i de preus més baixos. En aquest segon cas estaria justificada una intervenció de la Comissió Europea per garantir el compliment de les normes comunitàries sobre competència.
