03.02.2017 - 22:00
Dilluns comença el judici contra l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les conselleres del seu govern, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver organitzat el 9-N, en el qual van participar més de 2,3 milions de catalans. El fiscal demana deu anys d’inhabilitació per al president i nou per a les conselleres, en un judici que, segons les enquestes, té el rebuig de la gran majoria de catalans.
Una majoria molt clara, contra la judicialització del procés
Gairebé dos terços dels catalans estan en contra que Artur Mas sigui jutjat per haver promogut el 9-N, segons les dades del GESOP. Aquest percentatge podria créixer encara més si tenim en compte que hi pot haver un percentatge de la població que considera que es pot fer el judici però que en cap cas haurien de ser condemnats a cap pena.
Per votants dels diferents partits polítics, el judici té el rebuig gairebé unànime dels votants de Junts pel Sí (94%) i de la CUP (91%), les dues formacions independentistes. I cal afegir-hi l’oposició d’una gran majoria dels votants d’En Comú Podem (82%) i una part molt important dels votants socialistes (42%). L’oposició al judici va molt més enllà dels partidaris de la independència: un 35% dels que votarien en contra de la independència tampoc no hi estan d’acord.
Cal destacar que la xifra dels qui s’oposen al judici és similar al 64% de catalans que actualment afirmen que participarien en un referèndum encara que no hi hagi acord amb l’estat. 
Els votants dels partits independentistes tenen una posició més uniforme en contra del judici que no pas els contraris al dret de decidir. El PSC, contrari a l’autodeterminació, però que considera que dur als tribunals els conflictes entre Catalunya i Espanya hauria de ser ‘l’últim recurs’, té els votants dividits entre partidaris i detractors del judici.
Fins i tot, els votants de PP i C’s, amb uns dirigents que donen ple suport a perseguir judicialment els polítics independentistes, tenen una part de votants que es mostren contraris a seguir aquesta estratègia.
La majoria considera que ‘no hi ha democràcia a Espanya‘
Més enllà del suport directe als acusats pel 9-N, és molt significatiu que una majoria de catalans (56%) consideri que no hi ha democràcia a Espanya perquè no es permet als catalans de votar sobre la independència en un referèndum.
El percentatge dels qui consideren que no hi ha democràcia és superior al dels partidaris de la independència. Queda clar, també, que hi ha un percentatge de la població favorable al RUI que denuncia la manca de democràcia espanyola però que no es decanta pel sí. Concretament, un 24% dels qui es declaren contraris a la independència consideren que no hi ha democràcia arran del vet de l’estat al referèndum.
Paral·lelament, una gran majoria de catalans considera que polítics i ciutadans han de complir les lleis i que aquesta és la base de la democràcia. En aquest punt també cal tenir en compte que una majoria de ciutadans, tant de Catalunya com de l’estat espanyol, considera que la independència judicial espanyola és inexistent, i que el poder judicial fa una interpretació restrictiva de la llei en favor d’una visió concreta de l’estat.
Cal recordar que la querella contra els membres de la Generalitat no va estar exempta de polèmica. Els fiscals catalans es van oposar per unanimitat a presentar-la, i va ser forçada pel fiscal de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, que va acabar dimitint, pocs dies després, per la pressió del poder polític.
El començament de la fase repressiva
El judici comença dilluns i es preveu que s’allargui fins divendres. Les associacions civils han fet una crida ‘a defensar la democràcia’, i han convocat una concentració a la porta del jutjat, a la qual ja s’han inscrit desenes de milers de persones. Una mostra de suport que ha estat considerada pel ministre de Justícia espanyol, Rafael Català, com una voluntat de coaccionar.
Després de l’aprovació del pressupost i amb el referèndum com a horitzó, els tribunals tindran un paper crucial. Més enllà d’aquest judici, hi haurà també els del diputat Francesc Homs, el regidor de Vic Joan Coma, la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Una possible inhabilitació de Forcadell podria accelerar l’agenda del procés, tenint en compte que es mantindria en el càrrec.
Per entendre la magnitud de la persecució judicial cal recordar que, encara no fa un any, un terç dels municipis catalans estaven amenaçats per la justícia espanyola.
Més enllà de la persecució de polítics concrets, l’estat espanyol ha amenaçat d’intervenir les competències d’Educació, precintant els col·legis, i les de seguretat, per controlar directament els Mossos. El poder judicial, doncs, tindrà un paper clau en aquests mesos vinents del procés. A l’altra banda, la mobilització popular en serà un contrapès essencial.
