Al País Valencià, el 40% dels qui tenen contacte amb contagiats no es fa cap prova

Al País Valencià, el 40% dels qui diuen haver estat en contacte pròxim amb algun infectat per la covid-19 no s’ha fet cap prova, el 42% n’ha fet una i li ha eixit negativa, al 5% positiva i el 9% n’espera el resultat. Són algunes de les conclusions més recents de la divuitena onada de l’estudi realitzat pel grup de treball Data Science for covid-19 de la Generalitat Valenciana, que dirigeix l’enginyera Núria Oliver, i que analitza l’evolució de la pandèmia a l’estat espanyol, amb 2.422 respostes recollides en la primera setmana d’agost.

En les últimes setmanes un total de 568 persones han reconegut haver estat en contacte pròxim amb contagiats i, d’aquestes, un 11% creu que no necessita sotmetre’s a cap test, un 22% no s’ha fet les proves però li agradaria fer-se-les, un 5% ho considera necessari igualment perquè cuida a algú que es troba en un grup de risc i un 2% explica que no hi ha tests disponibles.

‘El que no sabem ara mateix és quin percentatge d’aquestes persones han estat contactades per un rastrejador, ni quants s’han sotmès a test de manera privada’, explica Oliver en una entrevista amb l’agència EFE. A més, detalla que entre els qui admeten haver tingut contacte pròxim amb algú contagiat, al voltant d’un 80% informa que ningú els ha preguntat pels seus contactes, una dada significativa que, no obstant això, ha de ser ‘afinat en les pròximes setmanes’.

‘En aquest apartat modificarem les possibles respostes, perquè la majoritària contesten “no, ningú m’ha preguntat sobre els meus contactes pròxims”, però el que realment volem saber és si se’ls ha contactat, no si se’ls ha preguntat pels seus contactes pròxims, ja que qui respon no és l’infectat, sinó el contacte’, explica Oliver.

Un altre dels aspectes destacables d’aquesta enquesta és que en pràcticament en tots els apartats les dones mostren una actitud més cauta que els homes, tant en l’ús de les màscares (92% contra 84%), com en la desinfecció de mans (93% contra 86%). També són les dones les qui perceben més risc en totes les activitats, excepte el fet d’anar a la perruqueria, una activitat que elles perceben menys perillosa (58% contra 62%) que els homes.

Oliver subratlla també la dada que ‘només el 21% dels enquestats creu que anar al col·legi o a l’institut és una activitat de baix risc, un percentatge que creix fins al 26% entre els qui tenen fills, però que continua sent baix’. Sobre l’impacte emocional de la pandèmia, una de les seves principals conseqüències continua sent l’ús excessiu dels aparells electrònics i tant l’ansietat i l’estrès com la sensació de solitud preval de forma més incisiva entre els més joves.

El post-confinament ha fet créixer més d’un 20% (del 40% al 63%) el percentatge dels qui creuen necessari que el govern adopti més mesurades per al control de la pandèmia, mentre que els qui consideren que les mesures estan sent suficients han caigut del 40% al 14%. En la mateixa línia, el percentatge dels qui donarien suport a un segon confinament ha baixat del 82% al 61% des de la fi de l’estat d’alarma. ‘Aquest percentatge, no obstant això, podria tornar a créixer a causa dels últims rebrots i el creixement dels contagis’, augura Oliver.

Sobre el paper dels rastrejadors de contagis i el paper de la tecnologia en aquesta tasca, Oliver es manté escèptica respecte a la utilitat de les noves aplicacions. Encara que evita referir-se expressament a l’aplicació Radar Covid promoguda pel govern espanyol ‘perquè no està en funcionament’ i perquè no ha ‘trobat una avaluació tècnica rigorosa’, insisteix en les limitacions d’aquesta mena d’eines. ‘El seu ús generalitzat ha estat un gran repte fins i tot als països més tecnològics com Singapur o Corea del Sud. A més, existeixen escletxes demogràfiques que es perpetuen amb aquesta mena d’eines, i que deixen a uns certs col·lectius com a immigrants, temporers i persones grans “invisibles” a l’aplicació’.

‘Una altra dada a tenir en compte -insisteix Oliver- és que el 25% dels mòbils no són compatibles amb el protocol de baixa energia de Bluetooth, i que aquesta tecnologia, a més d’estar sotmesa a interferències, no sap si portem màscara, si estem d’esquena al nostre contacte o si hi ha una mampara o una paret pel mig, amb el que es poden generar falsos positius’.

D’altra banda, aquesta experta adverteix sobre la privacitat: ‘és possible que les aplicacions no facilitin dades personals als governs, però potser sí a Apple o Google, i això em preocupa’. ‘Potser hauríem de pensar més a donar eines digitals i modernes als rastrejadors, perquè ràpidament puguin trobar patrons i compartir informació amb qui la necessiti, fer els tests als contactes el més ràpid possible i vetllar perquè les quarantenes es puguin fer en condicions’, conclou.