09.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 10.06.2018 - 12:05
Recordeu a quina xarxa estàveu connectats l’any 2000? Segurament no. No en teníeu. I a Internet? Llavors n’érem un 13% i avui en freguem el 90%. Doncs el 2000, com aquell qui diu, a les beceroles d’un nou món, s’engegava el 22@ a Barcelona. El seu consistori, amb el suport de totes les forces polítiques i socials, i amb una resposta d’empreses i d’institucions positiva i entusiasta, va fer una aposta directa i radical per a ‘reprogramar’ les àrees industrials del Poblenou, orientant-les cap a allò que llavors es deia ‘l’economia del coneixement’, la característica essencial de la qual era ser intensiva en l’ús dels sistemes d’informació.
El districte 22@ és considerat avui un model d’èxit de la capital catalana i és reconegut arreu del món per experts i actors econòmics i urbans. Tant és així que l’aplicat a Barcelona ha estat font d’inspiració per a més ciutats del món i li ha atorgat el valor afegit de la transferibilitat. Però d’aleshores ençà ha plogut molt. La tecnologia, per exemple, ha fet un salt exponencial, i ha fet de fil conductor de gran part de les transformacions econòmiques i del sistema productiu, enormes. Ha crescut la consciència de la necessitat de preservar l’entorn i han aparegut noves concepcions mediambientals, energètiques i referides a la sostenibilitat, i també ha canviat molt el concepte de ciutat i com la perceben els ciutadans.
En poques paraules, som en un altre mon… i el 22@ n’és dins. Fixeu-vos que, mentre l’any 2000 es calculaven 3.437 empreses al barri, el 2015, segons el cens d’Empreses, n’hi havia 8.823. De l’any 2000 ençà se n’hi havien instal·lat, doncs, 4.500, cosa que significa una mitjana de 545 anuals. D’aquestes 4.500, un 47,3% són de nova creació, i la resta trasllats. Al voltant d’un 30% pertanyen a activitats intensives en coneixement i tecnologia. Això vol dir més feina. L’any 2015, al 22@, el nombre de treballadors s’estimava al voltant dels 93.000. D’aquests, els qui tenien titulació universitària en representaven una tercera part. Les empreses exportadores facturaven de mitjana el 38% del volum de vendes a l’estranger… Aquestes són dades de l’estudi de l’Equip Innova, coordinat per la professora de la UB Montserrat Pareja-Eastaway 22@ Barcelona 2000-2015. Cal pensar que avui deuen haver variat totes a l’alça.
Atès aquest gran salt intern i el canvi produït en l’entorn, és natural que l’ajuntament hagi decidit d’obrir un procés de debat sobre el futur del 22@. I ja ha començat. Un grup de professionals de diferents àmbits, enginyers, arquitectes, advocats, economistes… creuen també que ha arribat el moment de ‘repensar-lo i de donar-li un nou impuls fins a completar la transformació dels espais de l’antic sector industrial del Poblenou’. Per això van presentar un document el passat dia 29 de maig en el Col·legi d’Enginyers Industrials de Barcelona, seguit d’un debat intens i enriquidor (que podeu seguir aquí). Sobretot, hi van analitzar la necessitat d’un interlocutor únic i es va recordar el bon funcionament de la Societat Municipal 22@-Barcelona que ja a l’inici aglutinava els esforços i voluntats vinculades al desenvolupament del projecte i que es va dissoldre el 2011.
Van apostar per una organització seguint el model d’innovació de la quàdruple hèlix, en què la societat civil s’uneix al costat de les organitzacions, universitats i administració pública per dirigir els esforços en innovació que no es poden assolir independentment. Això implica una direcció professional estable en el temps, que també ha d’incorporar la funció d’observatori de l’evolució del 22@ per a facilitar-ne l’estudi prospectiu, perquè no es pot reduir simplement a un àmbit de coordinació municipal. Aquest és el punt clau de tot el plantejament.
Un dels temes que van sortir en el debat va ser el problema de la manca d’oferta actual contra la forta demanda existent, la qual cosa va lligada directament amb el punt anterior, amb la direcció. Un altre en fou la necessitat de potenciar un espai en què s’experimenti amb la tecnologia i la mobilitat. Hi van posar com exemple el canvi de model energètic i es va assegurar que amb el 22@ es poden liderar projectes que incideixin tant en la generació com en la distribució d’energia. En el fons –es va repetir ben sovint– la cosa certa és que els darrers anys s’ha perdut el lideratge públic de la primera etapa i cal recuperar-lo.
Un dels conceptes que es van discutir és el de la necessitat de ‘clusteritzar’ el 22@. És a dir, no ha de ser únicament una suma d’empreses, sinó un veritable ecosistema innovador. Cal que sigui un grup d’empreses concentrades i interconnectades amb els subministradors i les institucions associades. S’ha comprovat que els clústers augmenten la productivitat amb què les empreses poden competir a nivell nacional i mundial. I per això és absolutament necessària la col·laboració publico-privada, un punt que es va considerar clau.
El document presentat va deixar molt clar que el 22@ és, també, un projecte urbanístic, i que, com a tal, ‘ha d’ordenar les intensitats, els usos i les condicions en què es pot construir en aquesta part de la ciutat. L’evolució d’aquestes condicions i de la direcció són elements essencials per a donar un nou impuls al 22@’. Evidentment, cal pensar com s’integren els nous requeriments del model econòmic i mediambiental amb les prioritats i demandes socials.
Una de les propostes més destacades d’aquest apartat és la d’avaluar el paper de l’habitatge en el desenvolupament del districte 22@, de distribució i proporció d’usos ‘molt diferent que la resta de l’Eixample’. La proposta opta per més habitatge al 22@ i perquè sigui més actiu en la dinamització del sector per tal d’aconseguir un sector de la ciutat més equilibrat d’usos i activitats, millorar la mobilitat i resoldre un dels grans problemes actuals de Barcelona. S’ha d’estudiar la possibilitat de destinar-hi el 10% de l’edificabilitat, d’aprofitament públic, a l’habitatge social de lloguer i revisar la regulació dels ‘fronts consolidats’ que són els grups de parcel·les amb predomini d’habitatges dins els sectors d’activitats industrials.
Els promotors del document van insistir en la seva pluralitat professional i neutralitat política i en el fet que faran entrega de la proposta a tots els grups municipals, amb el desig que la facin seva. El seu objectiu és, mitjançant un plantejament positiu com el que han presentat, de facilitar un consens entre les forces polítiques en un tema que afecta tots els ciutadans, no solament de Barcelona, sinó de tota l’àrea metropolitana. L’exemple del consens que va existir quan es va engegar el 22@, ben avalat per l’èxit assolit…
