22.12.2018 - 17:36
|
Actualització: 22.12.2018 - 18:53
La Comissió de la Dignitat ha mostrat ‘rebuig i indignació’ arran de l’aprovació pel consell de ministres espanyol de la declaració de reparació i reconeixement a l’ex-president Lluís Companys. Segons l’entitat, que treballa per la reparació històrica de la repressió franquista, és un ‘nou intent d’instrumentalització de la figura del president’.
En un comunicat no amaguen la sorpresa i diuen que aquesta declaració és ‘inacceptable’. Tal com recorden, el 2009 el govern Zapatero ja en va emetre una de semblant, que va lliurar a la néta de Companys. Llavors ja van criticar que era un acte ‘merament simbòlic’ i ‘sense cap mena de contingut jurídic’, motiu pel qual van demanar l’anul·lació de la sentència.
Segons que diu l’entitat, ‘l’estat ha fet tard per a declarar la nul·litat de les sentències polítiques dels consells de guerra’ perquè l’any passat el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme, que declara il·legals els tribunals militars creats en contra de la constitució republicana i l’estatut de Núria. Com que eren il·legals, ‘declaraven nuls de ple dret tots els procediments incoats pels tribunals militars a Catalunya del 1938 a 1978 i també totes les resolucions i sentències dictades’, explica.
A més, consideren que l’estat espanyol encara té pendent de fer una declaració ‘reconeixent el crim d’estat que va cometre’. En tot cas, doncs, són del parer hauria de fer una llei que anul·li tant les dictades a la resta de l’estat (on van ser condemnats a mort molts catalans, com Peiró i Carrasco i Formiguera) com els condemnats pel tribunal d’Ordre públic, de Responsabilitats Polítiques i el de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
També opinen no poden acceptar una llei espanyola que anul·li els consells de guerra de Catalunya, perquè ‘seria fer un menyspreu envers el nostre parlament i la llei que va aprovar’.
‘Brindis al sol’
A banda, afirmen que la declaració d’ahir és un ‘brindis al sol de signe propagandístic’ perquè ja es va aprovar el 2009: ‘Tornar-la a repetir demostra un menyspreu a Catalunya i les nostres institucions ja que suposa una instrumentalització de la figura del President en un Consell de Ministres ignorant el Govern de Catalunya, quan feia un any de les eleccions imposades amb el 155 contra el que disposa el nostre estatut, i sense donar resposta a les peticions de llibertat dels presos i preses polítiques i les persones exiliades.’
Per a l’entitat, aquest moviment demostra la manca de propostes reals del govern de l’estat espanyol ateses les reclamació dels drets de Catalunya i és ‘una humiliació més’. ‘No es pot admetre que la manca de propostes es vulgui amagar amb una declaració simbòlica feta fa nou anys!’, diu.
Llegiu ací el comunicat sencer:
«Comunicat de la Comissió de la Dignitat sobre ‘Declaració de Reparació i Reconeixement personal en favor del senyor Lluís Companys i Jover’ anunciat al Consell de ministres fet a Barcelona el 21 de desembre
Ahir dia 21 de desembre els Consell de Ministres es va reunir a Barcelona i entre els acords va aprovar una ‘Declaració de Reparació i Reconeixement personal en favor del senyor Lluís Companys i Jover’.Aquesta declaració es feia d’acord amb la llei de Memòria Històrica de l’Estat de 2007 que declara il·legítims els tribunals militars franquistes i disposava de fer una declaració moral de reparació sense valor jurídic.
Ens sorprèn i és inacceptable que es torni a emetre aquest document quan el 2009 ja es va emetre per part del govern Zapatero i va ser lliurat a la néta del president pel ministre de justícia amb presència del conseller Saura. Ja llavors la Comissió de la Dignitat va criticar aquell acte merament simbòlic, sense cap mena de contingut jurídic, i demanava que el que havia de fer l’estat és anul·lar la sentència a la què el govern Zapatero s’havia prèviament compromès en boca de la ministra Fernández de la Vega.
El 2010 la Generalitat va demanar al Fiscal Superior de Catalunya que iniciés el procediment d’anul·lació de la sentència del consell de guerra del president i el Fiscal General de l’Estat en una resolució fora de lloc va dir que no calia ja que la sentència havia desaparegut en ser «il·legítims» els tribunals. Es va veure que no era cert ja que es va seguir parlant de l’anul·lació dels consells de guerra.
Totes les peticions fetes en el sentit que es dictés una llei de l’Estat que anul·lés els consells de guerra no van ser escoltades i, per fi, el passat 2017 el Parlament de Catalunya va fer la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme que declarant il·legals els tribunals militars, que havien estat creats i imposats a Catalunya en contra de la constitució republicana i l’Estatut que donava competències àmplies a la Generalitat en l’àmbit dels tribunals. I en ser il·legals es declaraven nuls de ple dret tots els procediments incoats pels tribunals militars a Catalunya del 1938 a 1978 i també totes les resolucions i sentències dictades.
Per tant l’estat ha fet tard per a declarar la nul·litat de les sentències polítiques dels consells de guerra. El que li queda pendent a fer és una declaració d’Estat reconeixent el crim d’estat que l’Estat espanyol va cometre contra el president de la Generalitat Lluís Companys. En tot cas ha de fer una llei que anul·li les que es van dictar a la resta de l’Estat, on van ser condemnades a morts moltes persones catalanes com Peiró i Carrasco i Formiguera com també les condemnades pel TOP, les dels tribunals de Responsabilitats Polítiques i el Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
No podem acceptar que s’hagi de promoure avui una llei de l’estat que ‘anul·li’ els consells de guerra de Catalunya, com han dit alguns polítics catalans, ja que seria fer un menyspreu envers el nostre Parlament i la Llei que va aprovar amb el vot unànime de tots els diputats i diputades
La nova declaració de reparació aprovada ahir ja es va fer el 2009. Ara és una reiteració i un brindis al sol de signe propagandístic. Tornar-la a repetir demostra un menyspreu a Catalunya i les nostres institucions ja que suposa una instrumentalització de la figura del President en un Consell de Ministres ignorant el Govern de Catalunya, quan feia un any de les eleccions imposades amb el 155 contra el que disposa el nostre estatut, i sense donar resposta a les peticions de llibertat dels presos i preses polítiques i les persones exiliades.
Això demostra la manca de propostes reals del govern d’Espanya davant les reclamació dels drets de Catalunya. Una humiliació més. No es pot admetre que la manca de propostes es vulgui amagar amb una declaració simbòlica feta fa 9 anys!
Per això la Comissió de la Dignitat mostra el seu rebuig i indignació davant aquest nou intent d’instrumentalització de la figura de President Companys.
Comissió de la Dignitat Barcelona 22 de desembre de 2018.»
