Eixiu a defensar la Carme

Avui hem d’eixir a defensar la presidenta del Parlament de Catalunya, el càrrec. Ho hem de fer per damunt de qualsevol altra consideració, perquè fent-ho al final defensem el dret democràtic de parlar de qualsevol cosa sense ser amenaçats pel poder, sense que ningú impedesca ni pose límits a la democràcia. Cal ser conscients que aquest interrogatori d’avui és un atac directe a la Generalitat i a l’autogovern de Catalunya, un atac premeditat i injust que reclama la resposta més contundent i unitària possible.

Però avui hem d’eixir també a defensar Carme Forcadell. I a defensar amb ella, i a través d’ella, una generació sencera de persones que han abandonat la comoditat i l’interès personal i s’han compromès des del parlament a fer un país nou, trencant els límits imposats i pensant com fer possible una nova república que signifique el màxim benestar per a tothom.

I finalment avui hem d’eixir també en defensa de la Carme. Aquests darrers anys, com a presidenta de l’ANC i com a presidenta del parlament, l’hem vista recorrent el país amunt i avall, sense parar, cada dia i cada nit. Ella i l’enyorada Muriel Casals han representat l’esperit que batega rere la revolució dels somriures, les ganes de fer un país nou per a tothom, l’alegria de saber-se el vent que esborra el mal temps i obri pas al futur. Quants de nosaltres no hem intercanviat una paraula amb la Carme alguna volta? Quants de nosaltres no l’hem abraçada, no li hem donat la mà o li hem fet un petó? Quants de nosaltres no l’hem sentida descrivint el somni col·lectiu de la independència, sempre insistent, sempre combatent, sempre la primera? Quants de nosaltres no l’hem tinguda en algun moment ben a prop, en el poble més petit, en la comarca més remota, en el barri més metropolità? Quants no hem compartit amb ella actes, concerts, debats, sopars, enganxades de cartells, recollides de signatures, paradetes, discursos i debats?

Avui és el dia de tornar a la presidenta del Parlament de Catalunya, a Carme Forcadell, però sobretot a la Carme aquest esforç que ella ha desplegat tant de temps. De manera que eixiu per ella, que avui, avui més que mai, és com eixir per tots.