28.03.2024 - 21:40
Gairebé 2.200 persones varen arribar a les costes de les Illes l’any passat. Enguany, el ritme és encara més gran: aquest primer trimestre, n’han arribat prop de 600, mentre que en el mateix període del 2023 en van ser unes 150. S’han consolidat noves rutes des del nord de l’Àfrica i això ha fet que, arran d’arribades inesperades –és impossible detectar quin dia n’hi haurà–, algunes administracions demanin més recursos per a atendre-les.
El Consell d’Eivissa hi ha tornat a insistir, també en relació amb l’arribada dels menors. “Quan arriba un menor no acompanyat, en el moment que l’administració el detecta, n’agafa la tutela”, explica Carolina Escandell, consellera de Benestar Social del consell insular, a VilaWeb. Com que les competències de menors van ser transferides pel govern balear als consells, són aquestes institucions locals les que se n’han de fer càrrec. En el circuit tradicional de protecció de menors, normalment, hi ha una valoració prèvia i la previsió d’entrada als centres de protecció és més factible. “Amb les barcasses això no passa. Arriben set o dotze menors de cop i afrontar-ho és molt complex”, diu.
Tot i que sempre hi ha hagut arribades més o menys esporàdiques, fins a l’any 2018 eren més circumstancials. La ruta es definia més des del Marroc fins a les Canàries, el sud de la península o la costa de llevant. Però d’ençà que s’han activat més les sortides des d’Alger, han arribat més barcasses a les Illes. Les arribades d’immigrants s’han multiplicat força, tenint en compte que el 2018 se’n van comptabilitzar prop de 200. És a dir, dos mil menys que l’any passat. A més, com més va hi arriben més famílies. Per a protegir els menors, no se n’ofereixen dades concretes.
Sigui com sigui, ja es parla d’una ruta consolidada. Ho explica la Creu Roja, que s’encarrega de fer la primera atenció d’emergència a les persones que arriben. “Quan una ruta es consolida és quan comencen a arribar persones amb un perfil més vulnerable”, diu Juanan Torres, referent de la Creu Roja del programa d’Atenció a l’Immigrant d’Eivissa.
El Consell d’Eivissa adverteix que els menors immigrants tenen necessitats diferents que la resta de menors vulnerables. I és per això que ha instat el govern espanyol a destinar-hi més recursos i poder fer dos circuits diferents. De moment, el govern espanyol no s’ha pronunciat sobre aquestes reclamacions. De fet, primer hauria de ser el govern balear qui donés resposta a les reivindicacions, atès que es tracta de menors, encara que la competència d’immigració sigui espanyola.
Menors en una mateixa fase
La Creu Roja, però, diu que els menors que arriben “són també menors no acompanyats i, per tant, la fase que passen és la mateixa”, amb l’afegit de sofrir la vulnerabilitat de les persones que arriben en una barcassa.
Per altra banda, Escandell té clar que “en la protecció dels menors no hi ha llista d’espera possible”. És a dir, s’ha d’aportar una solució a l’instant. “No és igual afrontar una entrada escalonada que quan arriben un parell de barcasses que no pots preveure”, diu la consellera. A més, com que a Formentera no hi ha centre per a menors, els que hi arriben van destinats a Eivissa.
Manca de professionals
Quant a les places, tot i que sempre se n’han d’acabar trobant, Escandell avisa que amb els recursos actuals és impossible tenir un centre amb cent places per si un cap de setmana arriben molts menors immigrants de cop. “Has de tenir centres dimensionats a les teves necessitats. I els professionals no són fàcils de trobar, més en una illa com Eivissa i, a més, d’un dia per l’altre.”
Segons Escandell, els infants immigrants tenen necessitats molt diferents, sobretot en relació amb l’arrelament. A més, les arribades imprevistes, diu, fan tensar aquests equips professionals. “Hi ha una manca de treballadors important en tot el sector social”, subratlla, i insisteix: “Necessitam ferramentes i recursos per a afrontar-ho amb un mínim de garanties. Ens preocupa molt, perquè els equips humans ho donen tot i més.”
La Creu Roja també ha notat aquest increment en l’arribada d’immigrants, però de moment té prou recursos disponibles. “Com que són intervencions en emergència, l’emergència sempre surt de la norma. En el nostre camp, estam dimensionats i preparats per a això”, diu Torres. Ara bé, si s’incrementés el nombre de persones de manera considerable, com ha passat a les Illes Canàries, sí que s’haurien d’aplicar noves solucions.
En tot cas, el Consell d’Eivissa demana que es diferenciï el circuit migratori del “tradicional”, sempre prioritzant la protecció dels menors. Segons la institució, els menors immigrants tenen un perfil més d’integració social i, per tant, la figura professional més indicada per a atendre’ls seria la de l’integrador cultural o social.
Procés d’arribada
Quan són detectats, els menors entren al centre i se’n fa una primera acollida i valoració. S’estudien els recursos disponibles i les necessitats que tenen. En aquest sentit, aquest procediment és el mateix per a tots els menors. El consell insular en té la tutela fins que fan divuit anys, i després passen al programa d’emancipació del govern de les Illes o, si poden, fan el seu camí.
Abans, han passat per la primera resposta en emergència de la Creu Roja, que fa una primera valoració sanitària de l’estat en què arriben totes les persones. Es valora si s’han d’enviar a un centre hospitalari o no, però també els donen ajut humanitari, menjar i un equip d’higiene. També fan mediació, amb perfils de voluntaris i traductors, alhora que detecten les possibles persones vulnerables.
