29.09.2020 - 05:15
Els antecedents en el disseny d’eines d’educació alimentària es remunten a la primera enquesta nutricional de Catalunya, que es va dur a terme en el període 1988-1989, liderada pel Departament de Salut. En aquesta època, i partint de les dades obtingudes en l’estudi, es va editar i distribuir, principalment a centres d’atenció primària de salut, un cartell i una guia de recomanacions anomenada La taula dels aliments, que presentava sis grups d’aliments bàsics, així com unes recomanacions de consum per a cadascun. D’aquesta guia destaca el fet que no incloïa els aliments superflus o malsans (dolços, llaminadures, brioixeria, snacks salats, etc.), que se situaven, ja en aquell moment, en una posició separada i diferenciada dels grups d’aliments bàsics. També cal destacar que no hi apareixia la recomanació de consum de vi o altres begudes alcohòliques.
L’any 2005 el Departament de Salut, amb l’objectiu de promoure la salut i prevenir l’obesitat, va liderar a Catalunya l’estratègia PAAS (Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable). Aquesta iniciativa va néixer en consonància amb l’estratègia NAOS, que es va posar en marxa un any abans, i amb l’estratègia mundial sobre dieta, activitat física i salut de l’Organització Mundial de la Salut (WHO, 2004), que va instar els estats membres a iniciar estratègies per a promoure canvis en els estils de vida que contribuïssin a prevenir l’obesitat i les malalties cròniques en alça.
Tal com es recomana a escala internacional i també estatal, el PAAS va incorporar actuacions sobre dos dels principals determinants de l’obesitat: l’alimentació i l’activitat física. Les actuacions es van emmarcar principalment en l’àmbit educatiu, comunitari, sanitari i laboral, incorporant-hi, de forma transversal, gran diversitat d’entitats, departaments, universitats, fundacions i recursos de la comunitat. La base sobre la qual se sustenta el PAAS és l’evidència que els abordatges multidisciplinaris, multifactorials i integrals són els més efectius per promoure canvis d’hàbits i d’estils de vida. El PAAS basa les seves actuacions en propostes centrades a millorar els entorns (fer-los més saludables) i a informar, formar i capacitar professionals i ciutadania (estratègies capacitadores).
En aquest entorn es van iniciar les actuacions pertinents per tal d’elaborar una nova eina de promoció d’alimentació saludable per a la població de Catalunya, basada en la piràmide de la SENC de l’any 2004. Per iniciar el treball d’adaptació i consens es va convocar un grup de treball constituït per professionals de l’àmbit de la nutrició, l’educació, la seguretat alimentària i l’activitat física. D’aquesta manera, es va consensuar i editar, l’any 2005, la primera piràmide de l’alimentació saludable del Departament de Salut.
L’any 2017, cinc anys després d’haver publicat la darrera piràmide de l’alimentació saludable l’any 2012, es feia de nou necessària l’actualització del seu contingut. Per tal de fer-ne una revisió, des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es van seguir alguns dels passos que indica l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, 2010): es va estudiar l’evidència científica que relaciona determinats consums i patrons alimentaris amb un major o menor risc de patir algunes malalties. També es van valorar els impactes ambientals i l’estructura social i econòmica de l’entorn associats al model alimentari que es promou a través de les guies alimentàries, tal com recomanen les darreres publicacions (Bechthold et al., 2018; FAO, 2020a; González i Garnett, 2018; Herforth et al., 2019). Per últim, a l’hora d’escollir quins aliments i conductes es volen potenciar i quins cal reduir, es va tenir en compte la informació derivada de les enquestes alimentàries, nutricionals i de salut espanyoles (ENALIA i ENALIA 2) i catalanes (ESCA), per tal que aquestes recomanacions es basin en el consum real que realitza la població a què va dirigida la guia.
Després de la cerca bibliogràfica sobre les publicacions relacionades en aquests tres àmbits (patrons alimentaris i salut, enquestes dietètiques i alimentàries de l’entorn i impacte ambiental del model alimentari), es va fer un registre de les darreres guies alimentàries editades en altres països, com, per exemple, França i Suècia, per analitzar-ne l’acollida i els resultats que es derivaven de la seva implementació. Amb tota aquesta documentació, es va convocar una jornada de treball sota el nom «Repensem la piràmide», que va comptar amb professionals dels àmbits de la nutrició, la medicina, la infermeria, la salut pública, les ONG i el tercer sector, la comunicació i la divulgació, i la investigació. Es van plantejar preguntes clau sobre com millorar la piràmide de l’alimentació saludable i si era pertinent canviar el format per altres possibilitats com, per exemple, el plat saludable.
Un cop desgranades les aportacions, i tenint en compte el treball teòric previ, l’equip de dietistes-nutricionistes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ASPCAT, va proposar un gir en l’actualització de la piràmide i va presentar una nova eina educativa, basada en la guia alimentària sueca Find your way, de 2015, però adaptada a l’entorn social, les prioritats, la producció i la disponibilitat de Catalunya.
El resultat final s’estructura en tres grups de missatges: sobre els aliments i les conductes que cal potenciar, els que cal reduir, i aquells dels quals convé canviar-ne la qualitat o el tipus per altres versions més saludables i respectuoses amb l’entorn. Així doncs, dins del grup «Més» s’inclouen els aliments amb un perfil nutricional més saludable (fruites i hortalisses, llegums i fruita seca) i un estil de vida relacionat amb millores en els indicadors de salut, és a dir, un estil de vida actiu i social. Dins del grup «Canvieu a» es proposa millorar l’alimentació i substituir els aliments com el pa, la pasta i l’arròs blancs o refinats pels integrals, donant preferència a l’oli d’oliva verge per sobre d’altres olis vegetals i greixos, a l’aigua com a beguda principal i als aliments de temporada i produïts en entorns de proximitat geogràfica. Finalment, s’engloben sota el consell «Menys», els aliments i productes el consum dels quals cal reduir (sal i aliments salats, sucre i aliments i begudes ensucrades, carn vermella i processada i aliments ultraprocessats), atés que els estudis i les enquestes mostren que es consumeixen en excés i que aquesta ingesta excessiva es relaciona amb una major prevalença i risc de patir malalties cròniques.
La imatge principal de la guia Petits canvis per menjar millor s’acompanya d’un document de 82 pàgines que desenvolupa, per a cada aliment, els motius de salut de les recomanacions, amb consells quantitatius i qualitatius, aporta trucs pràctics per portar-los a terme, cita curiositats, dades i definicions interessants que cal tenir en compte, proporciona recursos gastronòmics com receptes, dedica un apartat a consells per tenir cura de l’entorn, conté un apartat d’enllaços i recursos divulgatius i recull les més de vuitanta referències bibliogràfiques estudiades per elaborar-la. Els diferents materials derivats de la guia han comptat amb la revisió i les aportacions de 52 professionals de l’àmbit de la nutrició, l’educació, la salut comunitària, la comunicació, entre altres. Hi han participat set universitats, sis societats científiques i col·legis professionals, i deu entitats, fundacions, associacions de pacients i ONG.
Llig l’article complet en la web de Mètode.
Maria Manera. Dietista-nutricionista col·laboradora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Espanya), en el marc del Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS).
