08.02.2024 - 20:28
|
Actualització: 08.02.2024 - 20:49
Una recerca internacional ha desenvolupat una eina de biologia computacional, basada en l’anàlisi de xarxes multinivell, per a tenir una visió integrada de l’esclerosi múltiple. És un treball que combina la biologia bàsica amb la medicina aplicada i que ha permès d’estudiar gens, proteïnes, cèl·lules, parts del cervell i també el comportament, de 328 pacients malalts i 90 individus sans. La recerca ha provat la relació entre elements de diferents escales biològiques i ha fet possible millorar el coneixement i diagnòstic de la malaltia. La nova eina es podria usar per investigar malalties complexes com l’Alzheimer o més demències.
La nova eina és el resultat d’un treball encapçalat per la Universitat Pompeu Fabra, amb l’Hospital de la Mar, el Clínic, la Universitat de Medicina de Berlín, i les universitats d’Oslo i Gènova. S’ha publicat a la revista Plos Computational Biology.
La investigació ha confirmat que l’esclerosi múltiple és una malaltia complexa que no sempre és fàcil de diagnosticar i que abasta una àmplia gamma d’escales biològiques, des dels gens i les proteïnes fins a les cèl·lules i els teixits, passant per tot l’organisme.
Aquest estudi és el primer que ha analitzat alhora dades d’escales molt diferents, cobrint des dels gens fins a l’organisme complet. Jordi Garcia-Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la UPF, ha detallat que el treball ha tingut en compte cinc nivells: gens, proteïnes, cèl·lules, parts del cervell i el comportament. Ha indicat que la proximitat dels elements de cada nivell en cada persona ha determinat la connexió entre ells. S’han introduït pertorbacions en el sistema i s’han identificat quins elements estan relacionats en l’àmbit biològic.
“En les malalties complexes, com en la societat, succeeixen moltes coses alhora, i ho fan a múltiples escales i al llarg del temps. Pel que els éssers humans, investigadors i metges, difícilment podem visualitzar-ho si no és amb aquesta mena d’eines que ens permeten discernir i identificar els elements que estan relacionats”, ha afegit Pablo Villoslada, professor associat del departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF. També és director del Programa de Neurociències de l’Hospital de la Mar Research Institue, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Mar, i responsable de l’estudi juntament amb Garcia-Ojalvo.
Gràcies a l’enorme capacitat de les xarxes de simplificar dades complexes, l’estudi ha aconseguit de revelar la correlació entre la proteïna MK03 –prèviament associada amb l’esclerosi múltiple– amb el recompte total de cèl·lules T –cèl·lules del sistema immunitari que ajuden a combatre les infeccions–. També ha mostrat el gruix de la capa de fibres nervioses de la retina i la prova de marxa cronometrada –que mesura el temps que triga un pacient a recórrer 7,5 metres tan ràpid com sigui possible–.
Malgrat que la mida de l’estudi no ha permès de validar que aquesta correlació es pugui utilitzar com un biomarcador per a diagnosticar i tractar l’esclerosi múltiple, sí que ha permès de tenir una visió integrada d’aquest sistema complex i revelar la relació entre quatre escales biològiques: proteïnes, cèl·lules, teixits i comportament.
“En les malalties complexes és molt difícil tenir biomarcadors genètics. Sovint són determinades per múltiples gens i hi ha molt de soroll de fons”, ha explicat Garcia-Ojalvo, que ha afirmat que estudiant conjunts de gens, proteïnes, i fenotips i, mirant si estan relacionats entre si, es pot tenir una indicació de l’existència de la malaltia.
En aquest sentit, Villoslada ha afirmat que amb l’esclerosi múltiple s’ha de construir un trencaclosques del qual els investigadors n’intueixen més o menys l’aspecte: “No anem a cegues, per això utilitzem la biologia de sistemes que ens informa de les relacions rellevants entre els elements perquè el trencaclosques sigui coherent, encaixi i n’aprenguem”, ha comentat. Ha afegit que una vegada se sàpiga com funciona la malaltia, es podrà decidir com afrontar-la.
