26.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 26.05.2016 - 23:19
El documentari Avui obrirà les seves portes s’estrenarà demà a un quart de set al festival DocsBarcelona. Explica la fascinant història de la creació del diari basc Egunkaria. El 1990 un grup d’entusiastes es van unir i van posar en evidència els pessimistes que advertien que no hi havia prou lectors en basc i que tampoc no hi hauria prou diners ni periodistes que escrivissin en èuscar. Durant més d’una dècada van aconseguir consolidar el seu espai en el mercat de comunicació d’Euskal Herria.
L’any 2003, l’Audiència espanyola va ordenar el tancament del diari, acusant-lo de tenir vinculació amb ETA i uns quants membres de la direcció de la publicació van anar a la presó. El judici es va fer set anys després i tots els acusats van ser absolts dels càrrecs. Els acusats van denunciar la Guardia Civil per les tortures rebudes. Segons els autors del documentari, ‘aquesta dolorosa injustícia sobrevola una pel·lícula que se centra en el relat del procés de creació del diari més important en llengua basca’.
El documentari ha estat dirigit per Eriz Zapirain, que ha centrat la trajectòria en la realització de documentaris sobre la cultura basca i, especialment, sobre la música durant les dècades dels 1960, 1970 i 1980. És autor de documentaris diversos sobre la diàspora basca als Estats Units i també dos sobre futbol.
El documentari es projectarà en versió original en èuscar subtitulada en espanyol. Té una durada de 88 minuts.
Us n’oferim el vídeo promocional a continuació:
Egunkaria, la història
L’Euskaldunon Egunkaria es va fundar el 6 de desembre de 1990 i fou l’únic diari que aleshores es publicava íntegrament en èuscar. Un diari d’abast nacional que es va anar consolidant amb el pas dels anys i va arribar a assolir un tiratge de 15.000 exemplars i desenes de milers de lectors. Fins que el 2003 l’Audiència espanyola en va ordenar la clausura, sota l’acusació de formar part d’un conglomerat empresarial presumptament controlat per ETA, i periodistes i directius foren detinguts, torturats i processats. Set anys després, el 2010, van acabar essent absolts i cap de les acusacions per les quals la justícia espanyola havia liquidat aquell projecte no es va demostrar certa. Ara, damunt la taula del govern espanyol hi ha una condemna del Tribunal d’Estrasburg per no haver investigat les tortures que havia denunciat el director del diari, Martxelo Otamendi.
2003: Tancament del diari i detencions
El jutge Juan del Olmo va ordenar la clausura temporal i l’embargament preventiu dels béns d’Egunkaria. En aquella operació foren detingudes deu persones, la majoria directius del diari: Iñaki Uria, Martxelo Otamendi, Juan Mari Torrealdai, Peio Zubiria, Luis Goia, Fermin Lazkano, Inma Gomila, Xabier Alegría, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi.
En una segona operació, l’octubre del mateix any, van detenir vuit persones més, acusades de suposats delictes econòmics: Mikel Arrizabalaga, Angel Diez, Armando Hernández, Mikel Sorozabal, Joxe Mari Sors, Mikel Azkune, Joanmari Larrarte i Xabier Legarra.
Denúncia de tortures
Arran dels fets, considerats un atac frontal a la llibertat d’expressió i d’informació, es van organitzar un seguit de campanyes de solidaritat, i Egunkaria va rebre suport de tot el món, en forma de mobilitzacions i manifests. També en va rebre Martxelo Otamendi, que va ser torturat durant els cinc dies que va restar incomunicat, segons que va denunciar. Una denúncia que va ser arxivada per les instàncies judicials espanyoles.
2010: absolució de tots els encausats
No va ser fins el 2009 que va començar el judici oral. I, finalment, set anys després del tancament del diari, el 12 d’abril de 2010, els cinc periodistes i directius del diari van ser absolts de les imputacions de pertinença a banda armada. Eren Torrealdai, Uria, Auzmendi, Otamendi i Oleaga.
2012: Espanya, condemnada per les tortures a Otamendi
Martxelo Otamendi va portar les seves tortures a Estrasburg, després del cop de porta de les institucions espanyoles. I a l’octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a pagar una indemnització de 24.000 euros per no haver investigat les tortures. ‘La tortura, li surt barata, a l’estat’, deia Otamendi en la compareixença, després de saber-se la sentència d’Estrasburg.
Berria, successor d’Egunkaria
El temps ha donat la raó als responsables del diari, però ningú no ha assumit cap responsabilitat ni jurídica ni política per un fet tan greu i excepcional com el tancament d’un diari. A més, set anys és massa temps per a poder reobrir un diari. De fet, poc després del tancament d’Egunkaria, va néixer el diari Berria, dirigit per Otamendi mateix, que segueix la petja de la veu que intentaren emmordassar.
L’edició en català d’Egunkaria que va aparèixer dos mesos després
El tancament del diari Egunkaria, avui fa deu anys, va desfermar una onada de solidaritat a molts racons, i especialment als Països Catalans, per mitjà de la Plataforma per Egunkaria. Dos mesos després, i coincidint amb la diada de Sant Jordi, va aparèixer als quioscs una edició especial en català, ‘Egunkaria, endavant’. Se’n van editar 30.000 exemplars, que es van repartir de franc a moltes ciutats del país. L’edició en paper es va esgotar en poques hores; l’edició digital, us la tornem a oferir avui, en format PDF i en Google Docs.
‘Egunkaria, endavant’ recollia cròniques dels fets i de la setmana de solidaritat als Països Catalans; articles de Vicent Partal, Gabriela Serra, Isabel-Clara Simó, Xavier Giró, Salvador Cardús, Aureli Argemí, Pere Martí, Antoni Batista, Toni Strubell i Xavi Sarrià; una entrevista de Vicent Sanchis a Martxelo Otamendi; i informes sobre les tortures. Va ser ‘la sublimació més ferma de la solidaritat del poble català amb Euskal Herria’, en paraules d’Otamendi.
Ací podeu veure el vídeo que Berria va fer amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la fundació d’Egunkaria, el desembre passat:
