01.03.2019 - 21:50
Setze anys després del tancament d’Egunkaria per ordre de l’Audiència espanyola, el llegat resisteix en el món digital. El diari Berria ha participat en un projecte per a crear una hemeroteca digital que en recupera gairebé 3.800 edicions. En total són unes 200.000 pàgines i es poden consultar senceres les edicions publicades entre el 6 de desembre de 1999 i el fatídic 20 de febrer de 2003.
Consulteu l’hemeroteca ací.
Egunkaria va néixer el 1990 en un mapa mediàtic monopolitzat pel castellà. Diverses personalitats de la cultura basca hi van donar impuls, però de seguida va esdevenir una iniciativa popular que va rebre el suport de 90.000 persones i va recaptar 300.000 euros per a l’arrencada. Era el primer diari íntegrament en èuscar d’ençà d’Eguna, editat pel govern basc durant la guerra del 1936-39. La primera edició d’Egunkaria va ser publicada el 6 de desembre de 1990 i constava de trenta-dues pàgines. La podeu llegir ací.
La història d’Egunkaria es va acabar en sec el 20 de febrer de 2003, quan el jutge Juan del Olmo en va ordenar el tancament temporal i l’embargament preventiu de tots els béns. El motiu? Segons el magistrat formava part d’un conglomerat empresarial controlat per ETA. Era la mateixa excusa que havia fet servir Baltasar Garzón per a clausurar Egin el 14 de juliol de 1998.
Durant l’operació de tancament, la Guàrdia Civil va detenir deu persones, entre les quals el director, Martxello Otamendi; el president del consell d’administració Joan Mari Torrealdai; el conseller delegat, Iñaki Uria o el sots-director, Xabier Oleaga. L’octubre del 2003 la Guàrdia Civil va fer una nova operació en què va detenir vuit persones més.
Els detinguts van denunciar tortures durant el període d’incomunicació a què van ser sotmesos. Otamendi, després d’haver sortit de la presó, va declarar que el tracte havia estat ‘cruel i absolutament inhumà’ i es va plànyer que existissin ‘tals forats negres en les institucions amb impunitat’. Va explicar que Torrealdai va ser apallissat i que ell i Xabier Alegria –sots-director d’Herri Irratia– van ser víctimes de sessions de bossa. Finalment el TEDH va condemnar l’estat espanyol per no haver investigat les tortures.
El 3 de febrer de 2005 el mateix jutge del Olmo va decretar la dissolució de les empreses intervingudes en l’operatiu contra Egunkaria. Fins llavors, el magistrat havia anat prorrogant cada sis mesos el tancament provisional. No fou fins el 2010 que l’Audiència va absoldre els màxims representants del diari i va admetre que el tancament havia estat ‘una ingerència en la llibertat de premsa’. ‘Les acusacions no han provat que els processats tinguin cap mínima relació amb ETA’, va afegir la sentència.
