Quins efectes sobre el medi tenen les fuites dels gasoductes Nord Stream?

  • Alguns experts estimen que el sabotatge dels gasoductes submarins ha alliberat més de 115.000 tones de gas metà

VilaWeb
Redacció
28.09.2022 - 16:24
Actualització: 29.09.2022 - 07:41

La piscina fumejant de gas metà al mar Bàltic, arran del sabotatge dels gasoductes Nord Stream, amenaça de desencadenar un desastre ambiental, segons que han començat a advertir experts científics i organitzacions ecologistes.

El metà és considerat com un emissor clau de gasos d’efecte hivernacle, de manera que la comunitat científica s’esforça per fer alguna mena de previsió sobre els efectes de la triple fuita en els gasoductes. Ambdues canonades, tot i no estar en funcionament, contenen encara gas a pressió.

El científic David McCabe, expert de l’organització Clean Air Task, adverteix, que a vint anys vista, “una tona de metà té un impacte climàtic que és més de vuitanta vegades superior que el diòxid de carboni”, el que fa que la fuita actual sigui més preocupant.

Així mateix, el director d’estratègia energètica en l’Environmental Defense Fund, Andrew Baxter, ha estimat que ja s’han emès a l’atmosfera unes 115.000 tones de metà, el que equival a 9,6 milions de tones de CO, és a dir, les emissions de dos milions de cotxes de gasolina durant tot un any.

L’ONG Greenpeace ha augmentat aquesta estimació i equiparà ja les emissions amb 30 milions de tones de diòxid de carboni, si bé el fet que les fuites siguin submarines i no a l’aire lliure, complica l’elaboració de tota mena d’estimacions. En el que sí que coincideixen tots els experts és en la gravetat de la situació.

La fuita més gran de metà que s’ha registrat fins ara es va produir el 2015 al camp petrolier d’Aliso Canyon (Califòrnia). En aquell incident, que es va allargar uns quants mesos, es van alliberar 97.100 tones de metà. El sabotatge del NordStream n’ha alliberat moltes més en tan sols un dia i mig.

El Ministeri de Medi Ambient alemany, no obstant això, ha afirmat que les fuites no suposes una amenaça significativa per a la vida marina de la zona, ja que el risc climàtic principal és a l’atmosfera. Tot i això, les autoritats d’Alemanya, Dinamarca i Suècia intercanvien informació per a determinar possibles efectes.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor