28.09.2022 - 16:24
|
Actualització: 29.09.2022 - 07:41
La piscina fumejant de gas metà al mar Bàltic, arran del sabotatge dels gasoductes Nord Stream, amenaça de desencadenar un desastre ambiental, segons que han començat a advertir experts científics i organitzacions ecologistes.
El metà és considerat com un emissor clau de gasos d’efecte hivernacle, de manera que la comunitat científica s’esforça per fer alguna mena de previsió sobre els efectes de la triple fuita en els gasoductes. Ambdues canonades, tot i no estar en funcionament, contenen encara gas a pressió.
Billeder fra F-16 af gaslækage i Østersøen. https://t.co/OgCDfcvTjG pic.twitter.com/D5wsoXvuda
— Forsvaret (@forsvaretdk) September 27, 2022
El científic David McCabe, expert de l’organització Clean Air Task, adverteix, que a vint anys vista, “una tona de metà té un impacte climàtic que és més de vuitanta vegades superior que el diòxid de carboni”, el que fa que la fuita actual sigui més preocupant.
Així mateix, el director d’estratègia energètica en l’Environmental Defense Fund, Andrew Baxter, ha estimat que ja s’han emès a l’atmosfera unes 115.000 tones de metà, el que equival a 9,6 milions de tones de CO₂, és a dir, les emissions de dos milions de cotxes de gasolina durant tot un any.
L’ONG Greenpeace ha augmentat aquesta estimació i equiparà ja les emissions amb 30 milions de tones de diòxid de carboni, si bé el fet que les fuites siguin submarines i no a l’aire lliure, complica l’elaboració de tota mena d’estimacions. En el que sí que coincideixen tots els experts és en la gravetat de la situació.
La fuita més gran de metà que s’ha registrat fins ara es va produir el 2015 al camp petrolier d’Aliso Canyon (Califòrnia). En aquell incident, que es va allargar uns quants mesos, es van alliberar 97.100 tones de metà. El sabotatge del NordStream n’ha alliberat moltes més en tan sols un dia i mig.
El Ministeri de Medi Ambient alemany, no obstant això, ha afirmat que les fuites no suposes una amenaça significativa per a la vida marina de la zona, ja que el risc climàtic principal és a l’atmosfera. Tot i això, les autoritats d’Alemanya, Dinamarca i Suècia intercanvien informació per a determinar possibles efectes.
