08.03.2016 - 13:37
El comptador no s’atura. Sempre que es destapen casos d’abús sexual infantil, n’acaben aflorant molts més. La gran triomfadora dels Oscar, ‘Spotlight’ narra el cas sobre pederàstia destapat per quatre periodistes del Boston Globe que va provocar un boom de nous casos mantinguts en silenci durant anys. Aquest ‘efecte Spotlight’ també ha arribat a casa nostra: des que a principis de febrer es van denunciar els abusos comesos pel docent Joaquim Benítez al Col·legi dels Maristes de Barcelona, els Mossos d’Esquadra ja acumulen gairebé una trentena de denúncies. Tanmateix, representen tan sols la punta d’un iceberg. Davant aquesta situació pot semblar que sempre s’hauria de denunciar, però podria no ser així en alguns casos.
‘Revictimització’
Jaume Funes, periodista, psicòleg i educador va ser un dels impulsors des del Síndic de Greuges dels protocols de protecció a la infància i a l’adolescència. Ell assegura que per molt que els protocols neixin per evitar la ‘revictimització’, acaben sent un simple esquema que requereix sistemes de treball conjunt per tal de ser efectiu . ‘Jo al síndic em vaig trobar casos de nens que havien hagut de declarar sis vegades, i que el judici s’estava produint dos anys després dels fets. Les víctimes ja havien gestionat raonablement les seves dificultats i el que podien explicar ja estava absolutament contaminat’, explica Funes.
Així, pel fet de perseguir el delicte, s’acaba fent més víctima a la víctima i no es deixa cicatritzar la ferida. Tanmateix, evitar la via legal no és sinònim de silenci ja que, des d’un punt de vista psicoanalític, allò que s’intenta tapar amenaça tota la vida en aparèixer, ja sigui mentalment o amb símptomes físics. D’altra banda, la psicòloga i psicoanalista experta en maltractament i abús sexual infanto-juvenil, Rosa Royo destaca que la denúncia és reparadora per ‘aturar l’abusador’ ja que si ha passat una vegada, el més probable és que continui passant.
Qui és l’agressor?
És imprescindible distingir entre un pedòfil, el qual s’excita amb els infants però no passa a l’acció; i un pederasta, que és capaç d’agredir el menor. De la mateixa manera que l’abús sexual es pot trobar en totes les capes socials, ideologies i edats, no podem resseguir un perfil clar d’agressor.
Infància corrumpuda
Tot i que els darrers successos fets públics van passar a l’escola, l’estudi d’Echeburúa i Guerricaechevarria, Abuso sexual en la infancia: víctimas y agresores. Un enfoque clínico, revela que més d’un 90% dels abusos a menors passen a l’entorn més proper: a casa. Encara que no es pugui generalitzar i s’hagi d’estudiar el cas a cas, Lluís Borrás, psiquiatra forense, explica que les figures familiars masculines acostumen a ser els protagonistes de l’abús ja que l’instint de maternitat de les dones és tan intens que les porta a protegir al màxim la criatura. Quan els adults s’aprofiten de la confiança i del rol protector establerts amb el fill, es generen actituds ambigües carregades de doble significat: ‘Si m’estima, per què em pega?’ o ‘Per què he de fer això si no vull?’. Jaume Funes constata que ‘quan apareixen aquestes contradiccions que no tenen explicació, més enllà del dany que els provoca el fet d’experimentar unes vivències que no corresponen a la seva edat, aquestes romanen en l’infant creant un gran embolic’.
Trencar el silenci
Per tal que les víctimes aconsegueixin superar-ho és molt important que expliquin el que han viscut, però trencar el silenci no és fàcil. D’una banda, perquè si l’abús l’ha realitzat algú de la família, destapar-ho pot semblar una traïció. A més, tenen por de les conseqüències o de semblar covards per no haver sigut capaços d’aturar-ho. Royo explica que quan els infants s’adonen de l’abús, veuen que és una ‘bomba’ i molt sovint no ho expliquen per no generar un problema més gros, com ara trencar la família, fet recurrent. També és possible que després de la seducció inicial de l’adult comencin les amenaces, que dificulten que la víctima parli.
Quan l’abús l’ha dut a terme algú del mateix sexe, s’hi afegeix el temor a la homosexualitat, que segons Royo ‘no està tan assimilat a la societat com sembla’. D’altra banda, a vegades el problema és que no hi ha una persona en qui els infants puguin revelar l’abús, ja sigui per manca de receptivitat o perquè no els creuen. Ara bé, quan les víctimes troben algú que els escolta i ajuda, la psicoanalista explica que la seva capacitat de recuperació és molt alta. En aquest sentit, també és molt reparador que la víctima hagi tingut el coratge de fer el pas de parlar. Com la Vicki Bernadet, que no només s’ha atrevit a explicar-ho sinó que ha creat una fundació que porta el seu nom per ajudar a les víctimes.
Com es detecta l’abús?
Però si la víctima ho amaga, com es pot detectar l’abús? Alteracions psicològiques com l’ansietat, la depressió, l’aïllament o alteracions en la conducta habitual de l’infant com ara la pèrdua de gana i la son, són alguns dels indicis per identificar un abús sexual. Tanmateix, aquests símptomes tan generals obren un gran ventall de possibilitats. Royo assenyala que les conductes sobtades són l’indicador més fiable per a la seva detecció: ‘El nen que anava a col·legi de gust i ara prefereix quedar-se a casa; la nena que sempre estava alegre i ara, en canvi, està trista i de mal humor; o el nen de tres anyets que ja no es feia pipí al llit i ara se’n torna a fer són alguns dels elements que ens permeten identificar un abús sexual’.
Quan el nen és molt petit, no és conscient que es tracti d’un abús perquè si és un membre de l’entorn de confiança qui proposa ‘un joc’ o ‘compartir un secret’, el menor s’ho creu i normalitza la situació. Un cop es té consciència de l’abús sexual, les víctimes sovint se senten alhora culpables en cas d’haver experimentat sensacions puntuals de plaer i responsables perquè creuen haver-ho provocat. Com més proper sigui el vincle amorós amb l’agressor i depenent del grau d’ajuda que rebi la víctima, es pal·liaran més o menys els efectes que apareixen a l’edat adulta.
Mesures de prevenció
La societat tendeix a donar l’esquena a les situacions que l’incomoden. En aquest cas, les xifres parlen per si soles: un de cada cinc nens seran víctimes d’algun tipus d’abús sexual i en molts dels casos serà en l’àmbit familiar, segons apunta un estudi del Consell d’Europa. Segons Royo, la pederàstia ‘atempta contra tants pilars que tanquem els ulls, no volem saber que tenim una societat que no ha pogut protegir els infants’. Per a Lluis Borrás, el primer pas hauria de ser una educació sexual explicada amb naturalitat, no fent viure a les criatures que la sexualitat és problemàtica. És per això que la informació, el coneixement i la visibilització de l’abús sexual són essencials per a prevenir-lo.
