Eduardo Zaplana ho nega tot

No ha tingut mai diners amagats a l’estranger ni tampoc va mitjançar en cap adjudicació pública. Eduardo Zaplana és el primer dels quinze acusats del cas Erial que declara avui a la secció quarta de l’Audiència de València, i ho nega tot. Zaplana el van detenir a València el 22 de maig de 2018 i avui se n’ha vist la primera imatge assegut a la taula de l’interrogatori davant el tribunal. Després de Francisco Camps, és el segon ex-president que s’hi asseu, però no serà l’últim, perquè en aquest mateix cas hi ha acusat José Luis Olivas, el tercer.

En l’interrogatori del fiscal, Zaplana ha defensat la seua innocència d’ençà del primer minut. L’ex-president, que s’enfronta a una pena de dinou anys de presó pels delictes d’organització criminal, emblanquiment de capitals, suborn, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació administrativa, ha dit que no va posar mai ningú que li gestionàs diners amagats a l’estranger perquè no en tenia. “Mai, perquè mai no he tingut diners. No puc demanar cap gestió per a allò que no he tingut. Sempre he dit que no he tingut mai diners fora d’Espanya”, ha dit.

Sobre les adjudicacions dels contractes dels parcs eòlics i la gestió del servei de les ITV, Zaplana ha dit que no ho encarregava a ningú, sinó que hi havia una comissió i ho aprovava tot el Consell.

Les relacions amb els altres acusats

Li han demanat quina relació té amb la resta d’acusats i ha respost que coneix molt Joaquim Barceló, anomenat Pachano, d’ençà que eren joves, però ha negat qualsevol relació comercial amb ell. “L’única cosa que compartim és la copropietat d’un vaixell que vam comprar entre uns quants amics”, ha dit. La fiscalia considera que Barceló era el testaferro de Zaplana.

També ha dit que coneix Francisco Grau, però també ha negat tenir-hi cap relació econòmica. La fiscalia considera que Grau era el financer de l’organització i l’encarregat de gestionar els fons.

Sobre l’advocat Fernando Belhot, que va ser el testimoni clau per a processar Eduardo Zaplana, ha dit que és una persona molt coneguda a Madrid. “En algun moment m’ha proposat diverses operacions econòmiques que mai no hem concretat”, ha dit.

Zaplana també s’ha desvinculat de les societats creades per a rebre els suborns per les adjudicacions predeterminades i per a amagar l’origen il·lícit dels béns, ha afirmat que únicament les coneix pel sumari, però se n’ha desvinculat. I a continuació, el fiscal li ha demanat per uns documents que van trobar en el seu maletí el dia que el van detenir. Els documents eren una mena de full de ruta del procés de retorn d’una de les societats, concretament, Imison Internacional, que compartia amb els germans Cotino. Ell hi ha llevat importància i ha dit que era un foli que li havia lliurat Francisco Grau per a informar-se d’aquelles societats perquè, a petició de Joaquim Barceló, feia de mitjancer en uns negocis. “Vaig demanar aquestes dades per ignorància de l’assumpte en què havia de mitjançar. No coneixia les societats.” Quan li han preguntat amb qui havia de tancar el negoci, l’ex-president ha respost que amb un empresari amb qui ha tingut relacions durant molt de temps, però que no en recordava el nom.

Els acords amb la fiscalia dels seus socis

Eduardo Zaplana s’enfronta a la declaració d’avui sense saber si la resta d’acusats ha arribat a acords amb la fiscalia per a rebaixar-se la condemna. En aquest cas, l’acord hauria estat en canvi d’incriminar i aportar més proves contra l’ex-president. Joaquín Barcelo, Francisco Grau i els germans Cotino són els qui han negociat.