23.09.2022 - 21:40
El 19 d’agost, el dari Levante publicà la fotografia d’un grup d’amics que havia participat en el tradicional certamen de paelles que organitza el club nàutic de Xàbia. El segon a l’esquerra és un seixantí bronzejat, prim, abillat amb un polo blau marí, bermudes de color beix i mocassins nàutics marrons. Té la mirada un poc perduda, però prova un somriure. És una ganyota estàtica, quasi en blanc i negre, lluny del somriure del campió seductor dels bons temps, de Terra Mítica, de Julio Iglesias o d’Irene Papas. Es veu desmenjat, no s’hi esforça gaire. Tampoc no varia el gest per exposar el perfil bo a l’objectiu de la càmera. El titular del diari deia: “Zaplana reapareix a les paelles de Xàbia”.
Quan Eduardo Zaplana Hernández-Soro es va deixar fer aquesta fotografia, tan típica de l’estiu a la Costa Blanca, només feia dos mesos que Isabel Rodríguez, la titular del jutjat d’instrucció 8 de València, havia tancat les investigacions de l’anomenat cas Erial i n’havia dictat l’acte de processament. Contra ell i contra dinou persones més; entre les quals, un altre ex-president de la Generalitat i ex-vice-president de Bankia, José Luís Olivas. El nom del cas, erial, fa referència a com d’erma es quedava la caixa de la Generalitat després del pas del golafre i insaciable Eduardo Zaplana per la presidència.
El calendari de Zaplana va omplint-se de fites i dies marcats. Però en falta una de fonamental que haurà de marcar en roig a l’agenda, que és la data de l’obertura del judici. Mentre l’espera, a Madrid estant, acaba de celebrar que fa 1.300 dies que va acabar la seua peripècia penitenciària. Ara són 1.300 dies i quatre dies més. Els delictes que li imputen sumen més de quinze anys de presó. Sense comptar els de traspàs, 5.475 dies.
Aquesta llibertat que li permet de participar en un certamen de paelles i passejar pels voltants de l’estadi Santiago Bernabeu de Madrid, el manté desproveït de passaport, no pot eixir fora de l’estat espanyol i ha d’anar cada dia quinze dies al jutjat a signar. També, segons els seus advocats, desposseït de béns i pertinences. Han estat freqüents les peticions de Zaplana perquè li desblocaren els comptes perquè, deia, no tenia liquiditat per a les despeses del dia a dia.
A la presó o a l’hospital
Eduardo Zaplana va ingressar al mòdul d’infermeria de la presó de Picassent l’endemà de la detenció. Abans havia participat en una ruta triangular que passava per Benidorm i Madrid, eixint de València, perquè havia de ser present en els escorcolls que la Guàrdia Civil feia en els seus domicilis. Explica el periodista Francesc Arabí al seu llibre Ciudadano Zaplana que a la infermeria de Picassent es va trobar amb un antic company d’aventures i de govern, Rafael Blasco, que ja complia condemna pel cas Cooperació.
Les investigacions que van culminar amb la detenció de Zaplana i altres col·laboradors, entre els quals van eixir els noms de sospitosos habituals com la família Cotino, va començar l’any 2015, el mateix any que a l’ex-president li van detectar una leucèmia. El van tractar a l’hospital La Fe de València, on el van sotmetre, entre més procediments, a un trasplantament de medul·la. En el moment de la detenció, continuava el procés de recuperació d’aquesta malaltia tan greu.
Això va fer que els advocats de l’ex-president en demanaren l’alliberament immediat. De seguida, van aconseguir informes mèdics que certificaven que Zaplana corria perill si continuava intern al recinte penitenciari. La jutgessa Isabel Rodríguez sempre s’hi va negar. Volia evitar, de totes totes, la destrucció de les proves i, fins i tot, que Zaplana fugira. En veure que passaven els dies, els advocats van començar una campanya apel·lant al sentiment humanitari de la jutgessa. Posaven damunt la taula la fragilitat en què es trobava el reu i demanaven que la presó preventiva la complira en arrest domiciliari. Ella sempre s’hi va negar.
La jutgessa va mantenir Eduardo Zaplana 259 dies en presó provisional, els que ella considerava necessaris per a evitar manipulacions o destruccions de proves. Els darrers 51, els va fer ingressat a l’hospital La Fe. Els advocats presentaven informes que deien que al recinte penitenciari estava molt exposat a infeccions que posaven en perill la seua vida. Fins i tot, el subdirector del departament de leucèmia del MD Anderson Cancer de Houston, Guillermo García-Manero, va llançar una advertència contundent a la jutgessa: si Zaplana tornava a la presó, podia tenir complicacions que li provocarien la mort de manera immediata.
Aquestes afirmacions van sacsar la vida política. I no tan sols la valenciana. La imatge d’un Zaplana agonitzant a la presó no era un glop que ningú es volguera empassar. Així, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va dir que des d’un punt de vista humanitari no era adequat que Zaplana continuara en presó preventiva. Pablo Iglesias, Arnaldo Otegi, Mónica Oltra i Jon Iñarritu són uns altres polítics que van demanar públicament l’excarceració de Zaplana.
La pressió sobre la jutgessa va ser tan gran, que els jutges d’instrucció de València van emetre un comunicat demanant que la deixaren treballar i denunciant que allò era un assetjament inadmissible.
La cronologia de l’empresonament de Zaplana va ser el següent: va ingressar la matinada del 25 de maig a Picassent; el 18 de desembre el traslladaren a La Fe. El 7 de febrer de 2019 la jutgessa n’ordenà la llibertat amb restriccions i només quatre dies després, l’11 de febrer, va rebre l’alta hospitalària. I se n’anà a casa.
La detenció
A Eduardo Zaplana el van detenir a les vuit i cinc del matí del dimarts 22 de maig de 2018 quan eixia del garatge del seu domicili de València. Conduïa un BMW X5 blau marí. Els agents de l’UCO el van fer baixar del cotxe. La resta, és hemeroteca. Història recent que ja ompli llibres i assaigs. Aquell matí de primavera acabava d’esclatar l’anomenada l’operació Erial. Va ser una sotragada forta als fonaments del PP al País Valencià, que travessava un desert clapat de mines que anaven esclatant a cop de sumari, de dossier i d’operació policial.
La imatge de Zaplana amb un blazer blau marí i texans, amb la mirada perduda i desconcertat, és la metàfora de la caiguda de qui havia estat el virrei tot poderós al País Valencià. De qui va arribar a ser ministre d’Espanya, altíssim directiu de Telefònica amb sou estratosfèric, president del Club Siglo XXI… És el contra-espill de qui es va poder comprar un Opel Vectra setze vàlvules, que va començar l’ascensió meteòrica comprant una regidora del PSOE per accedir a la batllia de Benidorm, i d’allà només podia pujar i pujar i pujar, amb aquell sogre tan influent; amb aquells companys de viatge inseparables que van ser Maria Consuelo Reyna i el seu marit, Jesús Sánchez Carrascosa, de Múrcia, com ell, i sempre disposats a signar un panegíric o una entrevista massatge al diari que controlaven; amb el Canal 9 del telefem i del NO-DO, sempre amb el perfil bo; amb els negocis redons de Terra Mítica que van enfonsar Bancaixa… Tantes i tantes bufes que van acabar en un naufragi personal que va començar a escriure’s aquell 22 de maig, festa de santa Rita, patrona dels impossibles, a València, al carrer de Pasqual i Genís.
Les diligències que va comportar aquell terratrèmol polític i social del 2018 van començar el mes de novembre del 2015, el mateix any que a l’ex-president li van diagnosticar la leucèmia que es tractava a l’hospital La Fe de València.
El cas Erial
El cas investiga el cobrament de comissions il·legals per part de Zaplana per la privatització del servei de la ITV i per la concessió del pla eòlic del País Valencià. Un informe de l’UCO afirma que Zaplana va emblanquir quatre milions i mig d’euros provinents de comissions cobrades per haver concedit aquests negocis a empresaris amics que li ho agraïen en forma de donacions econòmiques ben generoses.
Zaplana sempre ho ha negat i ha demanat que s’anul·len totes les diligències. Segons la jutgessa, una part dels diners amagats darrere pantalles, testaferros i persones interposades no s’ha recuperat. Però una altra part, sí. Són els diners intervinguts a Andorra. Allà hi havia comptes a nom de Joaquín Barceló, Pachano, amic de l’ànima de l’ex-president. En total, sumaven quinze milions d’euros.
Cap d’una organització criminal
L’acte de processament emès el mes de juny acusa Zaplana d’organització criminal i emblanquiment de capital. Afirma la jutgessa: “Som davant una organització formada per persones que, aprofitant-se dels càrrecs polítics que ostentaven o havien ostentat al llarg els anys, i ajudats per empresaris individuals, van facilitar l’obtenció de contractes públics, i totes les parts en van obtenir beneficis econòmics. Uns més que uns altres. I aquests beneficis es van emblanquir.”
També diu la jutgessa Rodríguez que Zaplana ho tenia tot planificat per quedar amagat i a l’ombra per eludir possibles responsabilitats, i que per això va fer servir amics i coneguts.
El jonqui dels diners i les clavegueres de Villarejo
La investigació que va acabar amb l’operació Erial no podia començar d’una manera més rocambolesca. Un sirià va llogar un pis que abans havia estat la residència de la família Zaplana a l’edifici de la Pagoda, a València. Segons sembla, quan van fer el trasllat, alguns papers van quedar abandonats en els calaixos. El ciutadà sirià, que, casualment, era amic de Marcos Benavent, conegut com el “jonqui dels diners”, li va lliurar aquests documents. A Benavent els ulls se li van obrir com taronges quan va veure que en aquell plec hi havia una mena d’esquema de l’entramat empresarial, mecanismes, alguns noms i estructures de les rutes que seguien els diners bruts fins a quedar nets com una patena. Benavent va confiar aquest sobre al seu advocat. En un escorcoll al despatx de l’advocat, mentre s’investigaven les corrupteles de Benavent, la Guàrdia Civil va trobar el mapa del tresor.
A mesura que s’acostava la data de tancar les investigacions, creixia el nerviosisme en l’entorn de Zaplana i dels seus advocats. Encara té amics en el PP. Algun d’ells, molt estret i molt fidel, com Luis Santamaria, és diputat al congrés espanyol.
El mes d’octubre proppassat, i en el transcurs de la comissió que investiga l’operació Kitchen, que va fer comparèixer l’ex-comissari José Manuel Villarejo, Santamaria li va preguntar, com per casualitat, si s’havia oblidat d’alguna operació encarregada pel PSOE contra el PP. Villarejo va respondre: “Crec recordar que hi havia una sèrie d’operacions, com per exemple, les relacions que tenia el senyor [Rodrigo] Rato amb un banc que després va tenir problemes. Crec recordar també que hi havia un interès, no sé per què, a destruir el senyor Zaplana i es va fer servir un informador sirià, un confident del CNI el nom del qual ara no recorde, per veure les fórmules…”
No hi va haver més preguntes.
