30.10.2020 - 21:50
Els nous coneixements sobre el virus SARS-CoV-2 es van actualitzant dia rere dia en les revistes científiques d’arreu del món. Cada nova dada és una peça del gran trencaclosques, encara per completar, que és el coronavirus i que al final ha de permetre de saber-ne el comportament. En aquest procés, el Banc de Sang i Teixits va fer una aportació la setmana passada en forma d’article científic que assenyala que les persones del grup sanguini 0 tenen un risc significativament més baix d’infecció que les qui no són d’aquest grup.
Aquesta és una tesi que ja havien sostingut altres grups científics i que encara no genera un consens total. Eduardo Muñiz, director de l’estudi i cap de l’àrea d’Immunohematologia del Banc de Sang, ens explica com ha elaborat l’estudi i per què creu que el virus actua diferent en funció del grup sanguini.
—Els donants de sang del grup 0 tenen un ‘risc significativament més baix d’infecció’ que els que no són d’aquest grup. Per què?
—L’estudi que hem fet demostra que el grup 0 té una certa protecció i que el grup A, respecte als altres grups, té un risc una mica superior de contraure la infecció. Això és veritat en tant que parlem de joves, o relativament joves, sanes i sense cap altra malaltia associada. Perquè aquest perfil és el dels donants de sang que tenim al Banc de Sang i Teixits. Són donants que es van infectar en el seu moment per la covid-19 i que ara han tornat al centre a oferir el seu plasma perquè es faci servir com a eina terapèutica en persones que s’han infectat de coronavirus. D’aquests donants de sang, com a donants fidels que són, nosaltres en sabem grup sanguini. I quan hem comparat la seva distribució sanguínia amb altres donants regulars de sang que no s’han infectat, hem vist que, efectivament, els del grup 0 sembla que tenen una certa protecció. I les persones de grup A sembla que tenen un risc superior. Repeteixo, en persones joves o relativament joves que tenen una mitjana d’edat de quaranta-cinc anys i que han passat una forma lleu de la malaltia.
—I per què passa?
—Segurament la majoria de persones saben de quin grup són. Si són A, si són B, si són AB o si són 0. Hi ha aquestes quatre possibilitats. Però potser no se sap tant que, segons el grup sanguini, també tenim uns anticossos de grup sanguini que van dirigits contra els altres grups.
—I per això podem donar-nos sang entre nosaltres, o no, segons el grup sanguini.
—Exactament. Per exemple, les persones del grup A tenen anticossos contra el B; les persones del grup B tenen anticossos anti-A; les persones del grup 0, precisament perquè són 0 i no són ni A ni B, tenen anticossos anti-A i anti-B; i els del grup AB no tenen cap tipus d’anticòs. Aquests anticossos, que no hem de confondre amb els anticossos específics contra el virus, són els que en un moment donat ens poden defensar de la infecció o no. La peculiaritat del SARS-CoV-2 és que una de les proteïnes que formen part d’aquest virus s’assembla molt a l’estructura d’un grup sanguini. De manera que quan el virus arriba i intenta entrar, si el veiem com un grup sanguini aliè, estrany, el mateix que ens passaria si ens volguessin fer una transfusió de sang incompatible, els anticossos naturals del grup sanguini que tenim atacaran aquest virus i impediran tant com puguin aquesta entrada i la propagació del virus en el nostre cos. Aquest és el motiu.
—I aquí és on juga amb avantatge el grup 0?
—Sí, perquè el virus es vesteix de grup sanguini i arriba a la porta on hi ha els vigilants, que són aquests anticossos del grup sanguini. Com que el grup 0 té anticossos contra el grup A i B, té un mecanisme de defensa més ampli, un ventall més gran i que el fan una mica més segur. En el cas d’A i B, el nivell de protecció que tenim és més limitat. I les persones del grup AB són les més indefenses. Per sort, aquest és un grup poc representat en la població. Per això, on veiem més risc de contraure la infecció és en els A, que són majoritaris en la població, i els 0 tenen més protecció.
—I tindran més protecció segons si són 0 negatiu o 0 positiu?
—No, l’Rh no hi té cap paper. L’estructura del virus recorda l’estructura del virus AB0, no la dels molts altres grups sanguinis que tenim.
—Tot això fa referència al risc de contraure la infecció. Una vegada ja la tenim, quin pes hi té, el nostre grup sanguini?
—A banda de veure què passa amb els donants de sang respecte al risc d’infectar-se, també hem fet aquesta mateixa anàlisi amb un grup d’un miler de persones que, després d’haver-se infectat, van haver d’ingressar en un hospital de Catalunya i van ser transfoses. Quan nosaltres analitzem el risc d’aquestes persones de contraure la malaltia, no veiem això mateix que he explicat que sí que veiem en els donants.
—Per què?
—Perquè són persones amb una mitjana d’edat de setanta anys, que en el 85% dels casos tenien una patologia associada o més d’una, que fan que el seu sistema immunològic estigui afeblit i no tingui la mateixa capacitat de resposta i defensa que trobem en persones més joves i més sanes. Ara bé, un cop aquestes persones estan infectades, com pot ser l’evolució? Sembla que el grup sanguini té algun lligam amb l’evolució o el grau de gravetat de la infecció. I aquí ens tornem a trobar que els grups 0, en general, tenen una millor evolució. I els del grup A una forma clínica més greu. Però això, amb matisos.
—Quins?
—El matís és molt important per a no crear una alarma innecessària, que a més seria inexacta, i és que la gravetat clínica i el risc que tenim de fer una evolució desfavorable no va lligat només al grup sanguini. Va lligat a molts altres paràmetres que, si els sumem, sí que poden acabar donant un valor final. El grup sanguini hi té un cert pes. Però hi ha moltes altres característiques genètiques pròpies de cada individu que es van estudiant i que encara no coneixem, que al final són les que, lligades o associades a un determinat grup, poden acabar donant més risc.
—És a dir, que els que són del grup 0 no estan ‘salvats’ del tot.
—Exactament, no ens quedem amb la idea alarmista que si som del grup A, ens anirà molt malament i si som del grup 0, potser ens anirà molt bé. Podem tenir un 0 que vagi molt bé i un altre molt malament. Per aquesta raó, perquè hi ha altres característiques genètiques que poden tenir un paper tan important o més que el grup sanguini.
—Quins poden ser aquests factors genètics?
—Tenim projectes sobre això i més endavant en podrem donar resultats. Serien mutacions genètiques de determinades persones, que poden estar més representades amb persones del grup sanguini A. Mutacions lligades a la nostra capacitat de resposta a la infecció, la nostra capacitat de defensar-nos i de patir certes complicacions que aquest virus pot donar, tant cardiovasculars com respiratòries. Tot això no passa per atzar, passa evidentment per fets coneguts, com l’edat o la malaltia que tens. Però hi ha altres característiques genètiques que poden explicar que la infecció evolucioni d’una manera més negativa o que tinguem una infecció més lleu o asimptomàtica.
