29.01.2020 - 21:50
VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament. Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present. Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.
Parlem amb Eduard Voltas, editor i columnista.
—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs? Quin significat té això si penseu que sí?
—Ara mateix l’independentisme són tres forces polítiques, dues grans entitats civils, un sindicat que comença a treure el cap seriosament, una munió de col·lectius i associacions locals i sectorials, i com a mínim dos milions de persones de tota mena i condició. Tot sumat, configura un únic bloc històric de ruptura amb l’estat espanyol, però amb una pluralitat interna molt gran, amb ideologies diverses, interessos de classe (o de grup) diferents… Alinear tot això en una única estratègia unitària durant un temps sostingut és, probablement, una quimera. Es va aconseguir amb motiu de l’1 d’octubre, perquè hi havia una fita concreta, una data marcada al calendari i una esperança de ruptura imminent. Quan es va frustrar la ruptura imminent i es va fer evident que calia entrar en un nou cicle d’acumulació de forces, es va tornar a imposar la dispersió estratègica, i segurament és inevitable, perquè les contradiccions internes d’aquest bloc històric són altes. Tot el temps que es dediqui a les lamentacions serà temps que no es dedicarà a mirar de treure el màxim profit d’aquesta realitat marcada per la dispersió. Al meu entendre la gran oportunitat d’aquest moment és que cadascú podrà treballar el seu espai social i polític amb les mans lliures. Si tothom fa bé la seva feina, el resultat no pot ser un altre que una ampliació del perímetre del bloc de ruptura. I el gran risc, també cal dir-ho, és la desmoralització de la base social.
—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Ja que s’han mostrat incapaços d’acordar una estratègia unitària, una cosa que potser ajudaria és que les eleccions ens portessin un desempat clar entre les dues principals forces polítiques independentistes, un desempat que clarifiqués quina és l’estratègia que la majoria d’independentistes vol seguir. JxCat i ERC tenen una pugna duríssima per a conduir el cotxe, i els dos estan convençuts que ho farien molt millor que l’altre. Potser és hora que els votants independentistes inclinin clarament la balança cap a un costat. El 2015 no ho van poder fer perquè hi va haver una llista unitària que va tenir moltes virtuts en aquell moment però que va camuflar la relació de forces interna, i el 2017 van poder-ho fer i el resultat va ser un empat tècnic, amb JxCat 0,28 punts per davant. Si de les pròximes eleccions en torna a sortir un empat, la pugna continuarà paralitzant-ho tot. En canvi, si hi ha un resultat clar a favor d’un dels dos, segurament serà més fàcil agafar un rumb. El que sigui, però un rumb.
—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.
—Tal com està formulada la pregunta, la resposta és cap. No hi ha un conill que et treguis del barret i que serveixi per a rellançar el procés, això no existeix. En temps de foscor estratègica com l’actual, no hi ha més camí que picar pedra en tots els fronts. Que cadascú faci allò que sap fer millor, que cadascú conquereixi posicions en el seu àmbit d’actuació. Més tard o més d’hora, la dinàmica de les coses acabarà obrint noves oportunitats com la que va representar l’1 d’octubre.
