Eduard Fernández: “Els emigrants són part de Barcelona perquè l’han construït amb les seves mans”

Eduard Fernández es posa en la pell de Manolo Vital, un conductor d’autobús de Torre Baró, al film El 47, dirigida per Marcel Barrena i que s’estrena avui als cinemes. L’història narra com Vital va segrestar un autobús perquè arribés a Torre Baró, tracta sobre la lluita veïnal i la dignitat de la classe obrera.

Fart que l’Ajuntament de Barcelona sostingués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital (Eduard Fernández), veí del barri i conductor d’autobús de TMB, es va proposar de demostrar que les autoritats s’equivocaven. Amb el títol d’El 47, el film de Barrena es remunta al 1978 i explica la història de Vital, que va dirigir el segrest d’un comboi amb l’objectiu de reivindicar la circulació del transport públic en aquest barri. Barrena expressa que, dels films que ha fet, és el que sent més pròxim, perquè parla de la seva ciutat i de les seves llengües. “És la lluita de la gent que és la meva, la classe obrera i treballadora.”

Barrena va decidir de fer el film quan va descobrir la història d’un home que havia segrestat un autobús per demostrar que el seu barri mereixia que hi arribés. “Sempre ho vaig veure com una excusa per a explicar moltes més coses.” Diu que hi ha un tema que el preocupa i l’irrita: el maltractament que ha tingut el català històricament, i sobretot aquests últims anys, perquè algú es va inventar que a Catalunya es maltractava el castellà. Explica que s’ha criat en una família d’emigrants i que una part va venir d’Andalusia: “Mai a la vida no van tenir cap problema d’integració.” També explica que volia explicar que a Barcelona i a Catalunya hi conviuen dues llengües que no han estat mai enemigues. “Em molesta quan es diu que això és així.”

Així mateix, volia fer un homenatge a les coses que admira, com ara la dissidència pacífica. I molt més: “La dignitat de la classe treballadora, de l’abandó de la política real, la lluita per un habitatge i la falta de respecte universal cap a l’immigrant i el pobre.” Creu que són temes molt actuals: “Abans l’extremeny i l’andalús eren l’altre i ara és el sirià o el peruà i és un film molt actual basant-se en el 78.”

“Persones com Manolo Vital són les que han construït Barcelona”

L’actor Eduard Fernández destaca que Manolo Vital defensava la dignitat dels emigrants i la dignitat personal i d’un barri. “És una persona que protestava per aconseguir una cosa molt concreta i m’agrada molt aquesta gent.” Admet que a vegades li ha tocat interpretar personatges que li agraden i alguns altres que personalment no li agraden gens, tot i ser molt atractius de fer. Tot amb tot, a Manolo Vital li té una estima especial: “És un bon home, de poques paraules, que tothom l’escoltava. I és un revolucionari involuntari, un líder sense desitjar-ho.” De fet, destaca que persones com Manolo Vital són les que han construït Barcelona. “Els emigrants formen part d’aquesta ciutat perquè l’han construïda amb les seves mans.”

L’actriu Zoe Bonafonte, que es posa en la pell de la filla de Manolo Vital, explica que és un film de dignitat i d’amor. Clara Segura afegeix que el film també parla de l’amor a la diferència. I Carlos Cuevas diu que El 47 parla d’una Barcelona dels marges. “Era un repte interpretar un personatge tan estimat com Pasqual Maragall”, reconeix.