06.09.2024 - 01:50
Eduard Fernández es posa en la pell de Manolo Vital, un conductor d’autobús de Torre Baró, al film El 47, dirigida per Marcel Barrena i que s’estrena avui als cinemes. En declaracions a l’ACN, Fernández destaca que persones com Manolo Vital, que van arribar a Catalunya vingudes d’Andalusia i Extremadura, van ajudar a construir Barcelona: “Els emigrants formen part d’aquesta ciutat perquè l’han construït amb les seves mans”. Barrena explica que aquesta història, que narra com Vital va segrestar un autobús perquè arribés a Torre Baró, tracta sobre la lluita veïnal i la dignitat de la classe obrera.
Fart que l’Ajuntament de Barcelona sostingués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital (Eduard Fernández), un dels seus veïns i conductor d’autobús de la TMB, es va proposar de demostrar que les autoritats s’equivocaven. Sota el títol del 47’, el film de Barrena es remunta al 1978 i explica la història de com Vital va liderar el segrest d’un comboi amb l’objectiu de reivindicar la circulació del transport públic en aquest barri. Barrena expressa que és el film més proper a ell que ha fet perquè parla de la seva ciutat i de les seves llengües. “És la lluita de la gent que és la meva, la classe obrera i treballadora”.
Barrena va decidir fer el film quan va descobrir la història d’un home que havia segrestat un autobús per demostrar que el seu barri mereixia que hi arribés l’autobús. “Sempre ho vaig veure com una excusa per explicar moltes més coses”. El director diu que hi ha un tema que li “preocupa i l’enerva” i és el maltractament que ha tingut el català “històricament i sobretot ara en els últims anys perquè algú es va inventar que a Catalunya es maltractava el castellà”. Barrena explica que s’ha criat amb una família d’emigrants i que part d’ella va venir d’Andalusia: “Mai a la vida van tenir cap problema d’integració”.
El cineasta explica que volia parlar com a Barcelona i a Catalunya conviuen dues llengües que mai han sigut enemigues. “Em molesta quan es diu que això és així”. El director destaca que el film no va solament d’això, sinó “de la lluita veïnal i la dignitat de la classe obrera”. El director volia fer un homenatge a les coses que admira com per exemple la dissidència pacífica. Manifesta que la cinta tracta sobre “la dignitat de la classe treballadora, de l’abandó de la política real, la lluita per un habitatge i la falta de respecte universal cap a l’immigrant i el pobre”. Creu que són temes molt actuals: “Abans l’extremeny i l’andalús eren l’altre i ara és el sirià o el peruà i és un film molt actual basant-se en el 78”.
Eduard Fernández
L’actor Eduard Fernández destaca que Manolo Vital “defensava la dignitat dels emigrants i la dignitat personal i d’un barri. És una persona que protestava per aconseguir una cosa molt concreta i m’agrada molt aquesta gent”. Admet que a vegades li ha tocat interpretar personatges que li agraden i altres que personalment no li agraden gens, tot i ser molt atractius de fer. Tot i això, a Manolo Vital li té “una estima especial, és un bon home, de poques paraules que tothom l’escoltava i és un revolucionari involuntari, i un líder sense desitjar-ho”. De fet, destaca que persones com Manolo Vital són les que han construït Barcelona. “Els emigrants formen part d’aquesta ciutat perquè l’han construït amb les seves mans”.
L’actriu Zoe Bonafonte, que es posa en la pell de la filla de Manolo Vital, explica que és un film de dignitat i d’amor. Clara Segura afegeix que el film també parla de l’amor a la diferència. Per la seva part, Carlos Cuevas diu que El 47 parla d’una Barcelona dels marges. “Era un repte interpretar un personatge tan estimat com era Pasqual Maragall”, reconeix.
