15.04.2024 - 21:40
Un dels problemes de les nostres campanyes electorals és aquesta tendència dels polítics a mirar d’esgarrapar un parell de vots tocant sempre la ratlla del camp –espere que s’entenga el símil futbolístic.
Com més gran em faig i més campanyes duc a l’esquena, més convençut estic que aquests comportaments no els afavoreixen gens. La campanya és important, és clar que sí, i decideix el vot d’una part dels electors. Però no tanta. I el fet important sempre és la tendència. La tendència sí que és difícil de tombar; per exemple, en el nostre cas, que ara com ara el PSC té el camí aplanat per a guanyar –si no és que se’ls entravessa el tal Koldo–, que Puigdemont puja –ja hi ha enquestes que li donen un resultat superior al de 2018, cosa que és una barbaritat– i que ERC baixa i potser baixa més que no esperàvem tots plegats.
Ja veurem com prossegueix la campanya i si passa res que ho canvia tot, però ara com ara tenim això. I per això em sorprèn que els polítics perden els estreps en aquest moment concret i, doncs, cometen tants errors.
Ahir, per exemple, es va armar un canyaret per una expressió desafortunada del president Aragonès en el debat de PIMEC. El candidat d’ERC, ostensiblement, es va fer un embolic ell tot sol parlant de l’absència forçada del candidat de Junts, el president Puigdemont. Josep Rull, que participava en el debat, el va posar a lloc amb elegància, però immediatament després el tema es va convertir en el centre de la campanya. I va haver-hi intervencions profundament desagradables de tots els costats. Excessives. També del president, que s’hauria pogut disculpar i prou per no haver-se sabut explicar, però va preferir agafar-se a la polèmica dient que el president Puigdemont s’amaga i no vol debatre.
Tot plegat és sorprenent. Crec que tothom és conscient que dins ERC el president Aragonès ha estat sempre la persona més respectuosa amb el president Puigdemont i crec recordar que Puigdemont ho ha reconegut, això. I és ridícul i va contra totes les evidències creure que Puigdemont, precisament ell, no vol debatre.
El problema és que tot funciona com si no comptàs res. Com si els fets, les trajectòries, el passat, allò que ha fet cadascú, no importassen i tan sols importàs burxar, intentar d’esgarrapar… què?: un vot?, tres?
En l’era que vivim, a més, el fet que els militants s’expressen a les xarxes socials converteix cada petit incident en una aparent bogeria mediàtica. Perquè aquests sí que les engeguen pel broc gros. Ahir van dir tantes barbaritats els uns i els altres…
Tinc coneguts que quan parlem de tot això acaben concloent que som mediterranis, que ens prenem la vida així i que la política no en podria ser cap excepció. Discrepe. Més aviat em sembla que tot això és una conseqüència més de la mala política que tenim, dels mals polítics que tenim. I és cansat estar a la tribuna mirant-s’ho i pensant quin país no tindríem si alguns fossen més assenyats, més generosos i més elegants.
PS. Dolors Feliu ha anunciat en aquesta entrevista que no es presentarà al futur secretariat i, per tant, deixarà de ser la presidenta de l’ANC. El fracàs de la proposta de la llista cívica pesa molt, però crec que d’ací a pocs anys se sabrà reconèixer la capacitat de somoure les aigües que aquesta proposta ha significat i es valorarà, més que no ara, el seu paper al capdavant de l’entitat.
