04.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 05.06.2024 - 10:44
[In English | Now it’s official: the Catalan-Russian conspiracy was nothing but a political lie.]
Se sabia que ho era. Que tot era una gran mentida. Se sabia que no hi havia cap trama russa que lligués el govern de Catalunya o l’entorn del president Puigdemont a la Rússia de Putin. Se sabia perfectament que les hipotètiques “proves” que es feien rodar, circularment, entre jutges i periodistes eren anant bé un malentès i anant malament un muntatge descarat. Se sabia, en fi, que tot acabaria en no res. I ha estat així.
Ha estat així perquè ahir l’Audiència de Barcelona, en un gest inusual, va ordenar al peculiar jutge Joaquín Aguirre de dur l’anomenat cas Vólkhov a judici o tancar-lo completament.
A petició de Xavier Vendrell, l’audiència ha anul·lat la pròrroga de la investigació que el jutge Joaquín Aguirre havia decidit l’agost del 2023 i li ordena que envie el cas a judici, amb els indicis recollits fins ara –que no en té cap–, o bé que l’arxive definitivament. A més, la resolució implica la nul·litat de totes les diligències que el jutge haja practicat d’ençà de l’agost del 2023. Una bufetada, doncs, en tota regla.
Aguirre no s’atrevirà a dur el cas a judici, perquè no té res de res. Cap prova de res. I per tant ja podem afirmar que la trama russa era, simplement, una mentida interessada.
Mentida eren els “indicis” que el jutge deia tenir i que li servien per a mantenir el secret de sumari, fer investigacions prospectives i anar detenint i investigant gent.
Mentida eren els articles fabricats en diaris espanyols i catalans. El Periódico, particularment, s’hi ha tornat a lluir, una altra vegada encegat pels seus prejudicis nacionalistes espanyols. D’ençà de la famosa “The Nota” que no relliscava professionalment fins al punt que ha relliscat ara, segons que es demostra i que Gonzalo Boye ja va denunciar documentadament temps enrere.
Mentida eren les conferències, ponències, congressos, debats, tertúlies i activitats vàries que presumptes investigadors i experts internacionals han fet servir en diversos continents aquests anys només per desprestigiar l’independentisme català –alguns fins i tot essent conscients que les dades que tenien a les mans no eren creïbles.
I mentida eren totes les insinuacions brutes de polítics de tota mena que s’han dedicat a donar corda a un tema que mai no hauria d’haver existit, que és una no-notícia. Mentida les mocions surrealistes que el PP i l’extrema dreta europea han presentat a Brussel·les. Mentida, per cert, la famosa insinuació d’un Gabriel Rufián que va tenir un dels seus pitjors dies quan va fer el graciós parlant a Madrid dels “senyorets” que a Moscou jugaven a ser 007…
Tota aquesta brutícia, evidentment que ara no desapareixerà. Ha estat gravada i continuarà essent usada durant anys amb la intenció real amb què es va crear: desacreditar el moviment independentista, tant si era veritat com si era mentida.
Però la fi del recorregut judicial sí que permet de frenar-la d’ara endavant, presentant una realitat incontestable, que és que després de tres anys i vuit mesos d’una investigació judicial, amb tots els recursos materials –legals i il·legals– de l’estat al darrere, ningú no ha aconseguit de trobar res de res, ni la mínima connexió, ni la mínima prova, ni el mínim indici tan sols.
Era guerra bruta i prou. Una batalla indecent que, en aquest cas, s’ha pogut guanyar.
PS1. Un dels detinguts en l’operació Vólkhov era David Madí. Hores abans de saber-se aquesta decisió de l’Audiència de Barcelona, Assumpció Maresma l’ha entrevistat per a parlar del seu nou llibre.
PS2. Tots podeu llegir VilaWeb de franc perquè milers de lectors han decidit de confiar en nosaltres i pagar una subscripció d’un euro i poc per setmana. Aquest és el suport que us demanem. Si us plau, ajudeu VilaWeb.
