16.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 17.05.2024 - 10:16
Una part dels dirigents del procés d’independència sembla que no han volgut acabar d’assumir que som en un conflicte nacional, nació contra nació. És com si no haguessen volgut acceptar mai que ells mateixos eren atacats per la condició de catalans.
Tan sols així puc entendre que hagen fet coses tan estranyes i desconcertants com fer servir d’advocat un personatge com ara Xavier Melero –un professional que pot tenir un cert prestigi, però que és obertament contrari a la independència.
Quim Forn ja el va fer servir com a advocat en el judici del Suprem, on Melero va fer un vergonyós al·legat final en el qual desdibuixava greument, per no dir que en feia befa, els fets protagonitzats pel seu defensat. En aquell moment Melero va defensar que allò “només” era una estratègia jurídica per a salvar el conseller d’Interior de la pena de presó. No va funcionar, van caure deu anys i mig al seu defensat, però aquell discurs encara és recordat avui quan algú vol fer burla i escarn dels fets de l’octubre del 2017.
Tanmateix, això que ha passat fa poques hores és més greu i tot. Josep Casulleras ho explica amb tot detall en aquest article. Dit en quatre mots, el president Mas ha perdut el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans perquè Xavier Melero no ha fet la seua feina.
El tribunal fins i tot va recordar a l’advocat dues vegades que havia de presentar una resposta que no va presentar mai. Vist això, el TEDH ha desestimat la demanda en contra de la sentència del 9-N, que va condemnar el president Mas a una inhabilitació d’un any i un mes per un delicte de desobediència a les resolucions del Constitucional espanyol. Mas defensava, o el seu advocat hauria hagut de defensar, que la condemna espanyola havia vulnerat l’article 7 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que impedeix de condemnar ningú per “una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constituesca una infracció segons el dret nacional o internacional”.
Era una qüestió molt important, doncs. Important per a continuar treballant en l’argumentació que Espanya va violar constantment no solament la legalitat internacional, sinó també l’espanyola, per impedir de manera violenta el dret d’autodeterminació dels catalans. I ara resulta que tots dos, Artur Mas i Xavier Melero, ventilen un error d’aquest gruix, tan greu i monumental, dient que tot plegat ha estat un “simple malentès”.
Jo no crec que siga possible un malentès d’aquest volum, sincerament. És impossible que un advocat oblide una cosa tan simple com aquesta, oimés en una causa tan transcendental, políticament parlant. I en tot cas, si fos veritat, l’actuació de Xavier Melero seria una negligència professional que mereixeria una querella de l’afectat, reclamant danys i perjudicis a un advocat que s’ha comportat d’una manera tan irresponsable. No pas una disculpa pel “malentès”.
Però en tot això hi resta un element més greu. La demanda no la presentava un particular, la presentava el president de la Generalitat. I en aquest punt la responsabilitat política del president Mas és especialment greu.
Primer, pel mal que aquesta desestimació fa a tot l’esforç de tanta gent que treballa davant el tribunal d’Estrasburg. En segon lloc, per no haver seguit el cas prou de prop. Però també, i sobretot, per això que deia al començament: quina explicació pot tenir que tu, voluntàriament, tries per a defensar-te un soldat del bàndol contrari? Perquè és evident que en el pitjor moment et clavarà un ganivet al coll. I el pitjor moment era ahir.
PS1. Andreu Barnils ha fet avui una entrevista al politòleg valencià Javier Carbonell, de la Universitat d’Edimburg. Carbonell fa una explicació a parer meu especialment interessant sobre allò que va passar a les eleccions de diumenge: “L’abstenció creix perquè no es veu possible aconseguir la independència“.
PS2. Ahir era dijous i, per tant, tocava La tertúlia proscrita: “Després de Junqueras…“
