30.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 01.05.2024 - 08:27
En la seua peculiar agenda que vol ser regeneradora, Pedro Sánchez ha inclòs el control –una paraula que als periodistes sempre ens posa els pèls de punta– d’això que en diu els “pseudo-mitjans“.
Segons el dirigent socialista, hi ha unes coses –”pàgines web”, ha arribat a dir– que no són ben bé mitjans a les quals culpa de la difusió de rumors i maledicències com els que afecten la seua dona. S’entén, tot i que no ho diu clar del tot, que una de les seues opcions implicaria controlar la “veracitat” de les informacions que publiquen aquests pseudo-mitjans.
La proposta és, simplement, absurda. És evident que hi ha un problema, i un problema greu, amb la degradació del periodisme, en general, i amb l’aparició d’un tipus de mitjans sense escrúpols ni ètica. I és veritat que hi ha propostes informatives controlades pels partits polítics o per empreses amb una agenda que no té a veure amb la pràctica del periodisme com a professió i, encara menys, com a missió. I més enllà d’això, encara, hi ha les xarxes socials, amb tot allò que comporten de positiu –democratització de la informació, impossibilitat de la censura– i de negatiu –escampada de rumors sense base real, agressivitat i violència, desinformació.
Sí, aquest és el paisatge complicadíssim amb què ens toca bregar. I no és fàcil. Tampoc no ho és per als periodistes, especialment aquells que sentim un respecte reverencial per la nostra professió. Però la simple idea de posar un control extern i previ a la informació –parlamentari o, pitjor encara, de l’executiu– és una barbaritat.
Perquè ja hi ha límits a allò que es publica. L’audiència n’és un, la repercussió real de cada mitjà, què té impacte i què no llegeix ningú. I els tribunals, a posteriori, per a qui se senta difamat en algun article. Aquesta és una rutina que funciona. A què treu cap, doncs, proposar mesures prèvies o el monitoratge d’allò que fa la gent o deixa de fer? Per exemple, qui seria l’autoritat que decidís qui és un mitjà i qui un pseudo-mitjà? Sánchez en persona? Un comitè del parlament? Perillós, molt perillós tot plegat.
Evidentment que hi ha moltes mesures que es podrien adoptar –i s’haurien d’adoptar– i que millorarien molt la situació. En molts terrenys diferents. Per exemple, és urgent la transparència total i real sobre els diners que les administracions gasten en els mitjans. Que no sabem quants són, però sabem que a la gran majoria els mantenen vius i els condicionen. Però això no passarà, perquè, per desgràcia, fins i tot el partidet més irrellevant la primera cosa que fa és cercar el seu mitjà proper, o inventar-se’n un. Fabricar-lo si cal. I Sánchez assenyala la palla, però no vol veure la biga: poques coses es poden comparar a la trama espessa de mitjans i periodistes de fa dècades al servei, més que no dels seus lectors, del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Però anècdota periodística a banda, al final de tot, la cosa més preocupant, o la que a mi em preocupa més, és saber si, en realitat, el president del govern espanyol, amb tots aquests plantejaments sorgits del retir espiritual de cinc dies, no deu tornar a començar una de les seues conegudes ziga-zagues ideològiques. Ara, novament, cap a les posicions de la dreta més autoritària i reaccionària. Com quan eixia envoltat de generals i no pas de metges per combatre la pandèmia o com quan enviava avions a Estrasburg amb la intenció de segrestar per la força els diputats Carles Puigdemont i Toni Comin. Per posar dos exemples dels molts que supose que tots tenim a la memòria…
PS1. L’enquesta diària de VilaWeb continua monitorant amb molta efectivitat la campanya. En el lliurament d’ahir, el creixement desmesurat del PSC que havíem observat els darrers dies s’ha moderat, i s’observa que Aliança Catalana és a punt d’entrar al parlament. Continuarem posant-hi el focus, gairebé podria dir el microscopi, fins dilluns de la setmana vinent, quan serà prohibit de publicar més enquestes. Avui, amb Àlex Solano, hem fet aquest vídeo per a ajudar a entendre més bé el gran cabal d’informació que us oferim cada dia, a partir del treball de camp que fa EM Analytics, sobre el qual la redacció d’aquest diari no intervé en cap cas –tal com hem explicat des del primer dia. Les dades que ells repleguen són les que us servim, sense filtres ni intervencions.
PS2. Diumenge, Palma viurà una gran concentració en defensa de la llengua catalana, contra les polítiques espanyolistes del govern del PP i Vox. Serà un moment clau per a prendre el pols a la indignació ciutadana i social. Us en parlem en aquest reportatge.
PS3. Jordi Goula ens ofereix avui la seua visió, sempre aguda i molt ben informada, del procés d’absorció del Banc Sabadell pel BBVA. Llegiu-lo: “El BBVA es vol cruspir el Banc Sabadell”.
PS4. Parlant de periodisme i de mitjans, entrem al mes de maig i això significa que fa quaranta anys justos que faig de periodista. Els quaranta anys que celebra la revista el Temps.
