01.05.2024 - 21:40
Estem tan avesats a la repressió que ja ni tan sols hi pensem, ni en com influeix al nostre país cada dia, al dia a dia. Però hi influeix molt. En aquesta campanya electoral, per exemple, el PSOE treu molt de profit de la repressió desencadenada per ells mateixos i el PP. Solament cal constatar, per exemple, com és de diferent poder fer actes públics o anar a passejar per on vulgues o no poder-ho fer.
Qualsevol que haja sentit el president Puigdemont parlant d’una manera tan vibrant com parla a Argelers de la Marenda aquests dies crec que es deu haver demanat –com m’he demanat jo després d’haver-ne vist els vídeos– com seria de diferent aquesta campanya –i segurament el resultat– si pogués parlar així, amb aquest to, amb aquestes idees i d’aquesta manera, a Tortosa o a Mollerussa, a la Seu d’Urgell o a Sant Boi de Llobregat, a Girona o a Barcelona. Però ho impedeix l’exili causat pel 155 que van signar Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.
De la mateixa manera, hom té dret de demanar-se com seria la campanya d’ERC si el candidat fos Oriol Junqueras o Marta Rovira. No és que el president Aragonès siga un candidat menor, ni de bon tros. Però és evident que Esquerra no ha pogut decidir lliurement i sobiranament qui encapçala la seua llista. Per si sola, com ha de ser. I d’aquesta anomalia també en treu profit el PSOE.
El PSOE treu profit de condicionar les candidatures dels altres o de fer coses molt pitjors. Evidentment, tal com hem vist aquests dies, fa servir la presidència del govern espanyol i tot allò que implica per modificar la campanya catalana. Però, en vista de tot allò que ha passat aquests anys, també és raonable de demanar-nos què sap avui l’estat –i, per tant, què pot saber el candidat Pedro Sánchez– de les tàctiques, de la campanya, dels debats interns, de la voluntat de pactes d’ERC, Junts o la CUP. Què en sap, vull dir, il·legalment, mitjançant l’espionatge. O és que cal recordar, una vegada més, que ningú no ha mogut ni un sol dit per aturar l’ús del Pegasus i d’uns altres mètodes d’infiltració, inclosa la prostitució policíaca, i que, per tant, l’operatiu que espiava ahir pot continuar espiant avui?
Si una condició bàsica de qualsevol procés electoral democràtic és que tothom tinga la mateixa capacitat de participar-hi i competir-hi, aleshores hem de convenir que no és el cas d’aquestes eleccions del 2024. Si una condició bàsica de qualsevol procés electoral democràtic és assegurar que tots els candidats tenen accés als mateixos recursos i oportunitats per a presentar les seues propostes i competir pel suport dels electors, és evident que això no passa, en aquesta campanya.
Ho torne a dir: com a país ens hem acostumat tant a la repressió i a resistir-la estoicament que ni tan sols protestem. Fins i tot crec que ens hem insensibilitzat tant a la repressió que ni tan sols entenem, ni tan sols ens n’adonem, de com d’adulterades són aquestes eleccions de bon començament, abans i tot que la ciutadania comence a votar. Adulterades a favor d’Espanya i per Espanya. Perquè són els partits independentistes que juguen amb una mà lligada a l’esquena, contra el PSOE de Salvador Illa i contra Pedro Sánchez, el rei del cinisme, que amb una mà executa la repressió i amb l’altra ens demana el vot, com si no passàs res.
PS1. Els trens nocturns que haurien d’unir Barcelona i Perpinyà amb unes quantes ciutats europees enguany segurament no podran per la tossuderia egoista de l’estat francès, que vol protegir SNCF i posa tots els entrebancs imaginables a la circulació pel seu territori. És un problema greu que Blai Avià ens explica en aquest reportatge.
PS2. El retard en el lliurament d’armament dels aliats causa moltes dificultats a Ucraïna. I una de les respostes del país ha estat la fabricació artesanal, a les cases, de drons d’atac. De Kíiv estant ens ho conten Kostiantyn Khudov i Siobhán O’Grady en aquest reportatge.
PS3. A VilaWeb us necessitem. Fem un esforç molt gran per oferir aquests continguts amb accés obert, perquè arriben a tothom i els llegiu, sense els murs de pagament que tants altres diaris alcen. És gràcies als nostres subscriptors, però en necessitem més. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar, i, si podeu, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.
