Aquesta escena a càmera lenta de qui ningú no parla

Soc l’únic que interpreta que hi ha ganes de promoure violència en determinats ambients?

Aquest editorial és la crònica ràpida d’anys de moviments d’estira i arronsa, des del ribot de l’Estatut sinó abans, continguts per un control fictici de la crisi econòmica que està destruint la cohesió social.

Qui farà esclatar l’espurna i a qui s’atribuirà l’esclat de l’espurna són els fets que decidiran com serà la societat les properes dècades.

Només desitjo estar equivocat al 100%.

Qualsevol de les possibilitats que explica el director es pot convertir en realitat.
.
En Pedro Sánchez no para de fer fugides endavant que les improvisa sobre la marxa de manera irreflexiva.
.
Si Puigdemont ve per ser present al Parlament el dia de la investidura, potser sí que ho farà envoltat de càmeres no espanyoles i periodistes internacionals, com diu en Josep Usó.
.
Junts després del discurs de na Míriam Nogueras al ple del “CONGRESO” es força impensable que faci cap pas enrere.
.
Però, tot és obert i tot és possible.

NATURALMENT, HI HA COSES QUE NO SABEM.
Tot això de l’escena a càmara lenta que costa de trobar-hi l’explicació, i a Vicent Partal no li sembla lògic que des el PSOE es perjudiquin ells sols perquè estan dinamitant les possibilitats de Salvador Illa, i fan perillar tot allò que ells mateixos han construït del retrobament i la normalització, em sembla que ens ho hem de mirar des d’un altre punt de vista.
Fa molts anys que estem en guerra.
Quan dos bàndols s’enfronten en una guerra, s’entèn perfectament que l’estratègia sigui secreta.
Al menys des del bàndol independentista, hem recollit indicis subjectius i tenim indicadors objectius que no es publiquen i, naturalment, hi ha coses que no sabem.

Òscar Alegret, el seu comentsri final el desautoritza.
On va aprendre la mala educació?
Esperem que no dels seus pares.
Respecte del tema en qüestió, realment és difícil d’esbrinst què passa pel cap d’un amorsl.
El que sí sabem és que de moment en P.Sànchez ha sobreviscut a situacions ben conflictives. Potser se li acabi la sort. Però faríem bé de ni fisr-no-en.

Hi ha una frase molt ben trobada que resumeix (resumia?) la diferència entre Catalunya i Espanya. Catalunya és una nació sense edtat, mentre que Espanya és un estat sense nació. Malauradament, la primera premisa comença a flaquejar.
Podem continuar assegurant que som una nació, un grup cohesionat per la llengua, el tarannà i la voluntat de ser?
O comencem a estar en minoria?

Avui, que és dia d’edtar contents per haver guanyat una batalla als mesetaris, també, per l’alleijament personal dels nostres líders, també és pertinent de recordar-los que mentre han msnat, el problema demogràfic, l’espanyolització dels mossos, la incapacitat punitiva a les empreses que no respecten la nostra llengua, la deixadesa per recomanar efectivament als immigrants que la utilitzin, i ‘last but not least’ la desunió entre independentistes, tot això s’ha produit mentre manaven els nostrrs.
Si us plau, quan estigui resolt el tema de la repressió, tots aquells que heu fracassat en gestionar bé el govern, aneu-vos-en cap a casa, i deixeu pas. Tots ho haurien de fer ja, primer, els empresonats, dòcils comandaments perdedors davant els tribunals enemics.
I aviat, (tenen un marge de credibilitat més longeu, però no infinit) també els exiliats

No crec que ni Puigdemont ni encara menys el seu advocat Boye hagin caigut al parany de creure que els jutges i fiscals espanyols aplicaran l’amnistia.

Mes aviat penso que precisament compten amb que els jutges i fiscals prevariquin. Que son ells qui els han ficat el parany. No alviro exactament com aprofitaran que els jutges i fiscals espanyos se saltin les lleis cada vegada de forma més descarada. Però amb en Boye pel mig soc mes partidari de comprar crispetes que no pas de preocupar-me.

Està ben argimentat i encadellat. Però la veig massa òbvia. Vull recordar que el primer ministre españuelo portaria el nostre 130è emmanillat a Màdrix.
.
Saber gestionar el “tempo” és una de les qüestions més ens costa per a esdevenir un Estat. Això passa en tota mena de negociació.
.
Ens cal preservar TOTS els nostres exiliats. Igual que fan els familiars dels israelians segrestats amb els llurs a mans de Hamàs.
.
Fins ara hem “recuperat” aquell terreny que ens va ésser arrabatat violentament si s’adoneu. En molts casos purament “simbòlic” en termes de guerra. Ho sent per les víctimes en particular.
.
Continue creient que el temps juga al nostre favor en base a la situació de dependència econòmica del deute amb la banca alemanya, el BCE i alguns fons americans per part del Reino de España, S.A.
.
L’operació d’absorció del Sabadell per part del BBVA té alguna cosa a veure amb això, car, tots dos bancs tenen més d’un 30 % de llurs valors en mans d’un d’aquests fons americans que mouen Aznar&family com a testaferros d’aquells. Entre d’altres guaiteu el portal d’IDEALISTA com ofereix hipoteques pròpies i d’altres API’s en “què no coneixes ni el banc que te la concedeix” com diuen en la propaganda televisiva.
.
Preguntaria a gent bregada en aquests afers, com ara, n’Alfons Duran-Pich, Xavier Sala-Martin, etc…com podem d’acabar d’esfondrar l’Estat español econòmicament per a que els altres estats i factòtums econòmics enretiren la seua confiança i que la seua caiguda no arrossegue d’altres estats europeus?
.
Com podreu comprovar allò que faça Sánchez, Abaskal, Feijóo i el borbó no ens ha de fer ni fred ni calor. L’amnistia, la seua constitució, els estatuts llurs, els reglaments, les monarquies, dictadures, democràcies llurs, etc. Mai, però, “nostres”. Ens l’ha de polimentar, però cal rompre’ls en un miler de peces “el seu joguet” d’estat. Tot fent-lo irrecuperable ni recomposable.
.
La meua iaia, venedora de gènere de punt de la Plaça Redona de València, em deia: ” procura que et tinguen por i enveja abans que llàstima”.
I això és el que ens cal fer com a nou estat-nació europeu.
.
I ací, a VilaWeb estem massa empeltats de massa abstracció filosòfica, proclama, colps d’efecte i massa poca tralla que els trenque les cames.
.
Josep Blesa (València)

Bé, tot això del retrobament i el deixar enrere el conflicte es totalment circumstancial. Ni s’ho creuen ni li donen cap valor. Avui poden defensar el retrobament i demà el 155.
Catalunya i Espanya tenen les mateixes possibilitats de retrobar-se que Rússia i Ucraïna: que l’una sotmeti l’altra contra la seva voluntat. I després, de cara a la galeria, ho poden disfressar
del que vulguin. Però és això el que és, i a més, és això el que als espanyols més agrada: imposar, no convèncer. Obligar, no seduir. Fer por, no ser respectats.

Fer-nos una pregunta: què passaria -com li aniria a Sánchez- si tornés Puigdemont amb l’amnistia en vigor i amb els vots necessaris per ser investit president de la Generalitat. Què passaria amb la judicatura, què passaria amb el PSOE, què passaria amb 60% d’espanyols contraris a l’amnistia. Si això passés, algú creu que Pedro Sánchez té alguna remota possibilitat de continuar avla Moncloa?. La tornada de Puigdemont -si torna- serà traumàtica, amb conseqüències imprevisibles a hores d’ara. Com ja he comentat en altres ocasions, l’estat -dic l’estat- no s’ho pot permetre.

Molt probablement Puigdemont sigui el millor lider polític que Catalunya ha tingut des de Rafael Casanovas. I no seria sorprenent que, justament en un moment de desorientació i de manca de compromís col.lectiu de l’independentisme com l’actual, no dubti en deixar-se detenir i obrir així una nova estratègia que consisteix (al contrari del que s’ha intentat amb tant d’afany des del 2018) en omplir les presons espanyoles de dirigents independentistes per a deixar ben clar als ulls de tothom que Catalunya és inviable dins d’Espanya.

Crec que S.Illa cada cop té més lluny ser investit President de la Generalitat.
Ara el que faría falta és que Lluis LLach fos escollit president de l’ANC i amb tot aquest ‘caldo de cultiu’ contra Catalunya, s’organitzès de part de l’ANC pel proper 11/setembre una manifestació massiva que emplenès carrers i plaçes d’arreu per deixar ben clar que els catalans decidim el nostre futur polític.
Les abraçades d’ahir entre Junts i ERC no debien agradar ben gens als partits unionistes. Encara ahir conduint per l’autopista vaig veure l’anunci a gran escala de ‘DETENLOS’ de Ciudadanos.

No penso interessar-me per res més del procés de rendició del polítics que han caigut, desertat o traït. No és aquest el problema de Catalunya, no és aquesta la línia del front.
Avui només hi ha un pres polític a la presó i hi és per no haver-se rendit.
I encara hi està per no ser partidista.
I l’amnistia dels “polítics rendits” no l’afecta a ell.
Aquest pres polític es diu Pau Rivadulla, és de Lleida i es fa dir Pablo Hasél.
Ni els partits rendits, ni l’Òmnium rendit, ni l’ANC: convoquen una concentració massiva per alliberar el pres polític de veritat.
Seria la única proposta que em motivaria anar a una mani a BCN, el proper 11S. I sense musiqueta, ni mítings dels falsos independentistes…

Quan es mira que passa, al Estat espanyol, no hauríem d’oblidar que hi ha un poder obscur armat, que amb la corona al davant, es consideren defensors de la “unidad de la patria”, al preu que siga i com siga, jo crec que si el PSOE demora tant com pugui la publicació al BOE de la llei de amnistia, es per que te molta por d’aquests grups patrioteros armats o no, te por de soroll de sables, que es com sempre han fet las coses, a més de fer la punyeta al MHP Puigdemont, per fer content a una bona part del seu electorat.
Ara és l’hora segadors que arriba un altre Juny, i hauríem de tenir las “eines” ben esmolades, ara és l’hora de quan arribi al gran terrabastall espanyol, que els catalans no tinguem només partits, si no una força de defensa, de voluntàries i voluntaris, per no dir embrió d’exercit, per que si reclamem que el MHP Puigdemont, no tingui por de tornar, nosaltres, el poble tampoc no hauríem de tenir por de anar al combat que calgui, tinguin molt clar i present, que la independència si arriba, no serà pacífica, car l’invasor armat, no marxarà mai de bon gran, ni que l’hi digui Europa, es hora catalans de si cal, ser simètrics als que amb las armes ens volen sota el seu jou….ara és l’hora catalans que arriba un altre Juny, i només un cos de defensa por unir al poble, cosa que mai faran els partits-empreses…deixarem perdre un altre oportunitat, per acomodat conservadurisme?…o per por a víctimes?… Recordem lo que en va dir el MHP i Coronel Francesc Macià, “el seny sense una molt ferma voluntat de combat, només es refugi de covardies”, i combat vol dir combat, no folklore ni frases maques d’autoconsol…

“Però si fos el cas, Salvador Illa hauria de presentar la candidatura a la presidència de la Generalitat en un ambient explosiu i incendiari, que faria gairebé impossible de comptar amb els vots d’Esquerra –sense els quals no té cap possibilitat de ser president.”

Ja em sap greu de dur-te la contrària, Vicent. Resulta, però, que si sumem els 42 escons del PSC als 15 del PP, i els 11 de Vox dona 68. És a dir, majoria absoluta. Això sense comptar amb els sis dels Comuns/Sumar.

I, atesos els precedents a la investidura de Jaume Collboni com a batle de Barcelona, pensar que l’operació no es repetirà és, en aquesta alçada de la lluita nació contra nació, naïf.

Si no es publica la llei d’amnistia abans de les europees i Sánchez convoca eleccions just després de les europees, la llei decaura?.
Sanchez és un farsant. La reconciliació, qualsevol rotllo que sigui que s’inventa és tot comèdia. I els seus votants no només li perdonen sinó que l’aplaudeixen. I fins i tot a Europa els fa gràcia que sigui tant “atrevit”.
Per mi tot és un muntatge per intentar caçar Puigdemont. Ell el posarà a la presó i es posarà la medalla i els jutges faran la resta. I veurem si ER no hi està d’alguna manera també implicada, fent creure Puigdemont que li donarà suport i després investint Illa.
A Sanchez li és igual el que diran, sempre que hi segueixi sortint guanyant. Ha donat prou mostres de no tenir paraula ni vergonya.

Molt lògiques les preguntes que es fa en Vicent Partal.
Diria que el President Sánchez, va acceptar – a contracor – els acords amb Puigdemont, talment perquè no va tenir cap mes remei, si volia continuar de President del Govern d’Espanya.
Ara que el Sánchez ja ha complert l’acord – a la seva manera -amb el nostre President, crec que ho allargarà tant com pugui.
No ho te clar i a sobre te por de tots aquests que manen el país: Jutges, militars, el Rei, alts funcionaris, gent del Felipe González, n’hi ha tants…
Esperarà a veure que passa i segons com convocarà noves eleccions.
El que pot passar després, crec que es una incògnita, tant preocupant per els uns, com per els altres.
Segons com, en els resultats d’una nova convocatòria hi podríem veure un reforçament de les posicions catalanes, amb un Puigdemont a l’alça, que contribuiria al malestar general dels espanyols, que en bona part, com sempre passa, son incapaços de controlar.
Europa es veuria obligada a intervenir i moltes coses es precipitarien.
Pel que fa a la presidència del nostra Parlament, tinc clar des del primer dia que no serà Illa qui l’ocupi.
Que els nostres partits no puguin veure al President Puigdemont (que es una qüestió mes d’enveja que d’altre cosa) no vol dir que no es vegin obligats per les bases a fer-ho, donat que si ha de sortir dels que manen, no passarà pas. Al final es probable que s’imposi el sentit comú, molt abans que el patriòtic, si es que l’han tingut mai.
Molt d’acord amb els escrits de Juli Schmid (08:00) No se si Puigdemont es el millor lider com diu, però respecte els actuals, si que hi estaria del tot d’acord.
Celebro també – i a sobre coincidir – el que ens diu en Llorenç Marquès (10:29).
Feia dies que no el llegia i el trobava a faltar, com trobo molt a faltar (algú en sap el perquè) a la Berta Carulla.

Dues coses se m’acudeixen que podrien tenir algun efecte o relació amb el tema:
.
Una, que sánchez és un fatxenda i dubt que pugui resistir la trempera que li ha de fer posar davant del borbònic nas de “uve-palito” la llei refrendada…
.
L’altra, que després d’haver avisat formalment els seus col·legues del pp arran de prendre mesures si no acorden la renovació dels prevaricadors… La captura judicial de Puigdemont i la resposta europea que provocaria el justificarien per adoptar aquesta mesura europeament impopular…

No tinc clar que a en Sànchez li importi particularment que aquesta turbo-concòrdia impostada acabi saltant pels aires. Deixar que els jutges li facin la feina bruta, i com amb el català a Europa: “jo he fet tot el que he pogut, son els altres i jo no hi puc fer res”. La majoria del seus votants prefereixen veure en Puigdemont a la presó que no pas lliure, així que aixó no el perjudicarà especialment; i per a la resta, torna a convertir-se en la víctima de la cúpula judicial espanyola, que mira de desestabilitzar el seu govern.

Si les europees li van bé, noves eleccions i a veure si amb una mica de sort pot governar amb mans lliures. Si no, a aguantar el que queda de legislatura negociant amb Junts amb el president Puigdemont com a hostatge. I si Junts deixés caure el govern, es presentaria a si mateix com el màrtir del diàleg i la convivència, i reservaria a ells el paper de nacionalistes hiperventilats

Boye retreu la posició dels fiscals del procés: “És la batalla de la postamnistia”
vilaweb.cat
1 comentaris dels subscriptors

Foto del perfil de Salvador Molins
Salvador Molins

01.06.2024 | 03:21
És ben curiós, propi dels espanyols, extorsionadors de Catalunya i ara també de la UE, acusen de malversació falsa a Puigdemont i tots els dos milions de catalans que vam votar la Independència de Catalunya mentre ells, els mateixos fiscals estan malversant els nostres impostos.
“Un milió de vots a EU pel GOI Català”.
És bo el tracte de Comín amb diferents representants europeus amb simpatia mútua per Catalunya Lliure i independent. Em convenç!
Ser partit petit dins d’un gran grup et dona avantatges però pots acabar essent el darrer de la fila, no tan sols dels partits com també dels països. Votem a la UE, un cos territorial d’un milió de vots pel català, per la RCI -la República Catalana Independent-, lleials a l’1-O i la DUI.

Comín també defensa que la litigació internacional els ha permès de crear una teranyina de sentències que es donen suport

1 milió de vots a EU pel GOI Català, per la Llengua, la Nació i la Independència.
.
No dic “2 milions” perquè jo no puc decidir per ER i per anar tots units, tot i que des del Parlament Europeu els diputats elegits ho puguin fer.
Aquesta és la meva decisió i el meu clam:
.
“Construïm un Cos Territorial d’1 milió de vots per a Catalunya a EU.”

No esperaré que ho facin Comín o Puigdemont, sóc jo qui, lleial al Primer d’Octubre de 2017 i a la DUI catalana del 27 d’Octubre de 2017, tal com la de Kossovo, ho he de fer, ho vull fer i ho faré

Sigui com sigui, no oblidem que tots són primer Ezpañols.
I ara mateix, PSOE i PP, són dos grups de adolescents eixalabrats que es barallen per tenir el domini del pati.
LLanament.
Que s’han d’unir amb els frikis catalans, ó els flautistes de la classe de música?? doncs perfecte.
Perquè una cosa que sí tenen clar els ezpañols (que units fan molta feina)…..no com els catalans , que alguns viuen de la Llegenda del Timbaler deln Bruc. Ara mateix, s’estan emprovant el President Sanchez un nou traje…i si li queda bé, els altres els portarà a la deixallaria a reciclar.
Per tant, ni una gram de confiança a CAP EZPAÑOL, ells miren per ells….i nosaltres ens hem de treure aquest vici de:
SOLIDARITAT ENCOBERTA, I LLIRISME que no ens porta enlloc.
I sí, faran tot el possible per jugar a 3, 4 ó 5 bandes…..per estar be amb i treure el màxim rèdit:
“Jugar a la Puta i la Ramoneta”,
Però…..que la peça de la Corona….no faci com el seu besavi Alfons XIII, típic de Borbons…….llepar les sabates de xarol alpoder….sigui qui sigui.

Comparteixo el comentari de la Juli Schmid. Puigdemont ho té tot molt ben pensat i dissenyat.
El pendent ferroviari segueix el seu camí, inexorable. Castella continua el seu rumb cap a la desintegració de l’invent aquest de Spain. La desorientació del mon independentista s’anirà superant, perquè Castella es perd en les seves ànsies autoritàries i obsessions per la unitat d’espanya. Jo ara aplaudeixo el que no vaig entendre i vaig criticar: l’acord de Puigdemont amb psoe. Estic segur que Puigdemont tenia absolutament clar el frau que acabaria suposant la llei d’amnistia. Els propers mesos veurem una espiral de tensió que esdevindrà insoportable, que posarà sobre la taula el concepte de GOI que el TJUE va qualificar el gener de 2023.
Castella (Spain pel sector internacional) s’aboca al precipici en la guerra Castella-Catalunya, amb una descomunal desacreditació de la UE pel frau que acabarà suposant aquesta falsa amnistia (l’empresonament de Puigdemont serà un moment culminant, de cara a exposar espanya internacionalment com un frau de democràcia i un govern i una oposició que formalment actuen diferent però en el fons operen exactament igual) i abans de final del 2024 amb la condemna del TEDH contra el judici del tribunal suprem de marchena i companyia.
Segueixo convençut que el Procés, amb els encerts, decepcions, dubtes i contradiccions està portant a la desintegració de Castella i el seu imperi escanyolit després de la pèrdua de les colònies americanes. La predicció de l’historiador Deulofeu està determinada i molt aprop de consumar-se, el seu càlcul pel 2026 (=1476 + 550) sha de prendre com a aproximat, i tot apunta que la ‘desviació’ no superarà ni l’1% (5 anys, sobre 550).

Bon dia,
Des de l’independentisme no es farà res en cas que empresonin al MHP Puigdemont tret de treure beneficis pels que estan fora i utilitzar aquesta imatge per victimitzar-se. Dintre de Junts hi ha tot de gent que no el col veure ni en pintura, a can ER ja no cal que t’ho digui i la forma de fer dels nostres polítics és treure’n un benefici pels seus interessos que en tant que seus es contraposen als dels altres.

Una abraçada.
PD.: Sánchez engarjolarà Puigdemont i convocarà eleccions amb l’eslògan: us vaig prometre que el seríem davant de ça justícia espanyola i aquí el teniu. Majoria absoluta, Sumar a la merda i els partits indepes a cascarla.