30.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 30.05.2024 - 22:06
S’ha aprovat l’amnistia. Enhorabona, la meua més sincera enhorabona, a tothom que gràcies a aquest pas es podrà deslliurar, ni que siga momentàniament, de la persecució espanyola. Però i ara què?
Jo fa dies que tinc la sensació de mirar un film a càmera lenta que tothom a la sala sap que porta a una crisi política monumental, però que, sorprenentment, ningú no sembla fer res per prevenir-la.
Ja ho entenc, que això siga així en el bloc independentista, especialment el president Puigdemont –car ell en serà l’epicentre. Ja entenc que, precisament, no es vulga evitar la confrontació, malgrat el risc personal evident que corre. Però per la part espanyola no entenc res. Perquè no entenc què caram poden guanyar-hi, ells, amb aquest desenllaç.
La crisi, evidentment, serà la detenció i, si poden, l’empresonament del president Puigdemont en el moment que entre al Principat per assistir a la sessió d’investidura del parlament. Probablement, un dia encara per determinar, a final del mes de juny.
La càmera lenta, aleshores, segueix una seqüència claríssima, amb un final que ja es veu venir: primer hi haurà la rebel·lió dels jutges, el filibusterisme respecte de l’aplicació de la llei, el motí. Això crec que ja ho tenim clar tots i no cal estendre-s’hi més.
Però, alhora, hi ha una altra jugada: el PSOE endarrerirà la publicació de la llei al BOE tant com podrà, per aconseguir que el president Puigdemont es trobe forçat a venir al sud sense que siga gens clara la reacció del poder judicial. L’amnistia no entra en vigor fins que no es publica al BOE. Per a publicar-se al BOE l’ha de signar el monarca, que té quinze dies a partir del moment que li duguen el paper. Però –alerta amb el però– el govern espanyol no té cap termini obligat per a dur la llei al de la corona. Podrien passar-s’hi un mes, entre l’una cosa i l’altra.
Però si fos el cas, Salvador Illa hauria de presentar la candidatura a la presidència de la Generalitat en un ambient explosiu i incendiari, que faria gairebé impossible de comptar amb els vots d’Esquerra –sense els quals no té cap possibilitat de ser president. I no parlem de la repercussió immediata que puga tenir la detenció del president en l’estabilitat del govern espanyol.
Segons com vagen les coses –i ara dibuixaré un moment la possibilitat més dramàtica, que no ha de ser la real–, tindríem el president Puigdemont a la presó, cosa que causaria estupor, desconcert i segurament alguna cosa més a Europa i una reacció imprevisible a Catalunya. Salvador Illa seria descavalcat de la presidència de la Generalitat. I Pedro Sánchez, lògicament, podria veure perillar la seua residència a la Moncloa.
Però, per damunt d’això, encara restaria la cosa més important: aquest ambient de reconciliació i retrobament i totes eixes parauletes boniques que tant d’esforç han fet els socialistes espanyols a fer circular, saltaria automàticament fet miques. I tot l’esforç –a còpia d’amnisties i indults– per a desarticular la batalla judicial a Europa tornaria al primer pla. Qui pot explicar, doncs, de què va la cosa aquesta?
Preguntant a uns i altres m’han donat, a Barcelona i Madrid, algunes explicacions possibles, que enumeraré, però sense poder-les certificar i tan sols per a ampliar el debat i pensar jo mateix.
La primera diu que el PSOE està convençut que el president Puigdemont tornarà tan sols si es garanteix completament que no serà detingut i que, per tant, jugar amb la publicació de la llei i amb el filibusterisme dels jutges és una bona manera de traure de circulació el candidat que ara mateix –o en unes noves eleccions a l’octubre– podria ser l’alternativa a Salvador Illa.
Ja veurem què passa, si torna o no. Però, així d’entrada, jugar-se tantes coses a la simple intuïció d’un fet que ells no controlen de cap manera, a mi em sembla francament suïcida. És possible que s’hagen cregut la imatge d’un Puigdemont covard que ha alimentat una certa premsa madrilenya. Ara, si no em falla la memòria, el 130è president ja ha estat detingut cinc vegades i tancat a la presó dues. Francament…
La segona explicació és que Pedro Sánchez convocarà eleccions espanyoles immediatament després de les europees –en el cas que li vagen bé–, de manera que l’estabilitat a Madrid, momentàniament, li seria igual. I, al cap i a la fi, Salvador Illa és un criat que obeirà i carregarà el mort que li toque. Com fan sempre els subalterns. Pot ser. Però li hauran d’anar bé les europees primer…
Aquestes dues darreres explicacions són, vull deixar-ho clar, especulacions de què jo no tinc cap confirmació, més enllà de voler saber de què es parla per l’altiplà. Però torne on era abans. Quin sentit té construir una legislatura basada en tota aquesta teoria del retrobament i dinamitar-la després, estúpidament, en el moment més delicat?
Hi ha una tercera explicació que també m’ha arribat i que em costa més de creure, però que al capdavall seria l’única que aportaria una certa coherència al misteri. És la que diu que, simplement, Pedro Sánchez fuig atropelladament cap endavant –de la seua debilitat política, de la corrupció que comença a prendre forma al seu entorn i de més coses– i improvisa cada dia, ara amb cinc dies de reflexió, ara amb Palestina, ara amb Catalunya, ara amb allò que li convinga o tinga a mà, simplement per poder viure un dia més. Per poder viure un dia més a la Moncloa, vull dir.
I si això és així, em sembla que el juny comença a presentar-se interessant per al moviment independentista…
PS1. De tot això de les maniobres del BOE qui en sap més és Josep Casulleras. Llegiu: “Què passa amb el BOE i l’amnistia? La temptació del PSOE de voler complicar la vida a Puigdemont”
PS2. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué La tertúlia proscrita: “Què ha passat en el secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana?”
PS3. Esperança Camps ha entrevistat Pere Mayor, l’històric líder del valencianisme que en aquestes eleccions va a la llista de Junts. Diu coses sucoses: “Encara són molt joves, però la generació capaç de construir una força política nacional al País Valencià ja hi és”.
PS4. A diferència de la immensa majoria de la premsa d’aquest país, VilaWeb viu dels subscriptors. Però necessitem més ajuda per a continuar endavant. Ens podeu donar un colp de mà apuntant-vos a VilaWeb o fent-hi un donatiu únic?
