L’editorial Moll celebra noranta anys de compromís amb la cultura catalana

L’editorial amb el catàleg més gran de llibres i autors en català de les Illes, l’editorial Moll, va celebrar ahir noranta anys amb una festa al teatre Xesc Forteza de Palma. Adaptant un vers d’Ovidi, Francesc de Borja Moll deia: “Però les aigües molles foraden les dures roques.” I així ho ha fet durant nou dècades, envestint les adversitats i creant una col·lecció única.

L’acte, conduït per Júlia Mérida, fou un viatge per tots aquests anys. Emotiu i alegre, sobretot alegre, perquè l’editorial Moll ha estat una de les peces angulars de la cultura catalana a les Illes. I un dels primers a reivindicar-ho, telemàticament, va ser Francesc Homs, ex-president de la Fundació Francesc de Borja Moll, que va rescatar l’editorial dels seus temps més foscs. “Ho tornaria a fer, perquè es va salvar un gran patrimoni cultural”, va dir, atesa la contribució “inesborrable” de la família Moll a la societat mallorquina.

Però les paraules que se sentiren amb més enyorança i estima van ser les de Borja Moll mateix, en la projecció d’un fragment de la seva entrevista amb Montserrat Roig. Com ho podia aconseguir, de dur endavant aquest somni? “Sent un equilibrista.” Un equilibrista de la llengua, també. En aquesta entrevista es recordava quan el 1956 la policia va intervenir una conferència seva, ja començada, obligant-lo a acabar en castellà: “La conferencia ha terminado”, va dir.

La seva néta, Susanna Moll, va recordar també dalt l’escenari els anys de bregues amb la dictadura i la censura: “Si no hagués existit, la nostra història hauria estat diferent. Ell es va adonar de la falta d’oferta literària en la llengua catalana. No sabrem mai què n’hauria estat, de més de mig segle sense aquesta eina de dinamització cultural.” Susanna Moll també va volert valorar la tasca de la seva àvia, reivindicant el paper de les dones invisibilitzades i amb la qual, segur, Borja Moll no hauria pogut enllestir tots els seus somnis.

Es recorden aquells anys d’una violenta persecució a la llengua. Però per a ell el 1962 va arribar la seva gran victòria: el diccionari Alcover-Moll, al qual va haver de dedicar més de quaranta anys de feina per culminar-lo. Ara es treballar per modernitzar-lo i convertir-lo en una eina adaptada al segle XXI. Maria Pilar Perea, catedràtica de la Universitat de Barcelona encarregada de la culminació, va assegurar que es pretén tenir accés a una consulta més exhaustiva i completa: “Noranta anys després podem dir que el diccionari encara és viu i que té un futur esplendorós.”

Una llengua significativa i potent per a les futures generacions

Sofia Moisés i Tomeu Canyelles, avui els editors de l’equip, van dir que es podia començar el camí cap cap als cent anys. També van voler donar valor a la feina de les dones, “fonamentals per a avançar en el sector editorial”, i van reivindicar la importància de treballar en la projecció pública de la cultura, en la política de les primeres traduccions en català i en la recerca de nous talents.

El director, Antoni Mir, va recordar la seva estima a l’editorial. “Contribueix a una Mallorca més forta. Allò que més ens importa és que en les futures generacions la llengua sigui significativa i potent. Aquesta és la motivació principal.”

La cantautora Mar Grimalt, que va cloure l’acte amb la cançó “Espurnes i coralls”, va apuntar la necessitat que l’editorial continués existint moltes generacions per continuar teixint amb la nostra llengua.

Les recomanacions del seu equip

Per celebrar un moment ben especial per a l’editorial, l’equip de Nova Editorial Moll va voler compartir quin és el llibre favorit del fons. Antoni Mir va triar l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’en Jordi des Racó, d’Antoni Maria Alcover, el clàssic dels clàssics, “una autèntica enciclopèdia universal de les rondalles, fruit de trenta anys de recerca de Jaume Guiscafrè i l’enyorat J. A. Grimalt”. Toni Moll recomana Els meus primers trenta anys, de Francesc de Borja Moll: “Una biografia molt entretinguda a l’hora d’explicar els temps convulsos que va haver de viure el meu padrí.”

Els editors Tomeu Canyelles i Sofia Moisés es van decantar per Fuita i martiri de sant Andreu Milà, de Miquel Àngel Riera, i L’astràgal, d’Albertine Sarrazin. “La combinació de veus de dues dones com Albertine Sarrazin i Patti Smith és un anunci de la poderosa energia que es desprèn de les seves pàgines”, diu Moisés.

L’editorial

Avui amb el nom de Nova Editorial Moll, aplega 1.400 títols i 483 d’autors catalans. Mantenen centenars de clàssics, com l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’En Jordi des Racó, o el Diccionari català-valencià-balear, iniciat per Alcover el 1900 i completat per Moll seixanta-dos anys més tard. També recull signatures clau de les lletres catalanes, com Ramon Llull, Anselm Turmeda, Maria Antònia Salvà, Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Aurèlia Capmany i Antònia Vicens.

L’editorial va ser fundada el 1933 a Palma per Francesc de Borja Moll, i era una continuació de l’Editorial Alcover S. L., fundada tres anys abans, per garantir la continuació de les rondalles i del diccionari. En aquell temps va aconseguir de ser l’única editorial de les Illes amb una llarga continuïtat, gràcies a la tasca de Josep Maria Llompart, Francesc Moll –el fill de Francesc de Borja Moll–, més familiars com Aina Moll, Susanna Moll i Toni Moll, i col·laboradors com ara Manuel Sanchis Guarner i Sebastià Alzamora. Però va ser el 2014 quan es va anunciar la pitjor notícia: el tancament de l’editorial per dificultats econòmiques.

Fou llavors que es va crear la Fundació Francesc de Borja Moll, dirigida per Francesc Homs, que va comprar els drets de l’editorial. El 2019 va presentar la Nova Editorial Moll, una reinvenció amb un mateix propòsit: mantenir el compromís amb la llengua catalana.