Sis edificis desallotjats i més d’un miler de veïns amb l’ai al cor: què passa a Badalona?

L’esfondrament del número 9 del carrer del Canigó de Badalona, al barri del Raval, on es van morir tres persones, ha destapat una situació alarmant que afecta 440 pisos dels carrers del Canigó, d’Ausiàs Marc i de Llefià. Tots ells són pisos construïts entre el 1959 i el 1960 arran del gran creixement de població de Badalona pels moviments migratoris: es va passar de 62.000 habitants el 1950 a 125.000 el 1965. A més, són obra d’una mateixa promoció i amb característiques comunes entre molts, com els forjats de ceràmica armada. Les inspeccions tècniques han detectat problemes estructurals i ha calgut desallotjar cinc edificis sencers, a més del que es va esfondrar.

El dia que es va esfondrar el bloc de pisos, l’Ajuntament de Badalona va dir que no tenia obert cap expedient per deficiències estructurals a l’edifici, però les inspeccions posteriors han tret a la llum problemes importants que fins ara havien passat desapercebuts. Per fer les inspeccions tècniques dels pisos –excepte els vint de l’edifici esfondrat, que està judicialitzat i va a banda–, l’ajuntament va contractar la firma Seguí Arquitectura, especialitzada en edificis amb forjats de ceràmica i que ja havia treballat en l’esfondrament del Turó de la Peira (Barcelona) el 1990. En un primer moment, van descartar que l’esfondrament fos causat per l’aluminosi, com sí que va passar al Turó de la Peira, tot i que encara cal esperar les anàlisis del laboratori per assegurar-ho categòricament.

L’ajuntament confia que dilluns hauran pogut acabar d’inspeccionar tots els domicilis sota sospita i es podrà començar la segona fase del pla d’actuació: la diagnosi concreta de l’estat de cada bloc de pisos. Cada edifici tindrà el seu propi informe, què l’estat de cadascun és diferent. De fet, segons que va explicar dijous el regidor Daniel Gracia, que fa seguiment de tot el procés, s’han trobat dos tipus de forjats diferents: el de formigó i el ceràmic, “el totxo vermell foradat de tota la vida”, que és el que és en el punt de mira. “A la dècada dels cinquanta es barrejaven materials i mètodes de construcció. Hem de mirar quina casuística té cada edifici”, va dir. Una vegada fetes les diagnosis, caldrà elaborar els projectes de rehabilitació per a reforçar l’estructura dels edificis que ho requereixin.

En les inspeccions, s’han descobert esquerdes preocupants que fins ara no s’havien comunicat. En un primer moment, es va creure que havien aparegut com un efecte col·lateral de l’esfondrament, però en la gran majoria dels casos les esquerdes ja hi eren i la desgràcia del número 9 del carrer del Canigó ha servit d’alarma per a parar-hi atenció. Una setmana després de l’esfondrament, veïns del número 7, adjacent a l’edifici que es va ensorrar, van fer saber que tenien una esquerda horitzontal i els bombers van determinar que afectava el forjat i que calia desallotjar-los. Uns dies després, també van desallotjar per unes esquerdes el número 11, i l’endemà, el número 5, el primer que ja no era adjacent a l’edifici esfondrat.

Fins ara, ha calgut apuntalar tretze blocs de pisos amb bigues provisionals de fusta. Són dos del carrer de Llefià, quatre del d’Ausiàs Marc i tots els del carrer del Canigó, excepte el que va caure. L’edifici en més males condicions s’ha localitzat aquesta mateixa setmana, al número 118 del carrer d’Ausiàs Marc. Ací les esquerdes són més preocupants que als altres edificis perquè són generalitzades en uns quants domicilis i, en alguns casos, són creuades i van en dues direccions. Els tècnics van determinar que hi havia un risc real que en aquests encreuaments l’estructura pogués cedir i causar un nou esfondrament, i van ordenar-ne el desallotjament. “Les esquerdes no s’han trobat únicament en un pis o dos, com havíem vist fins ara en molts dels blocs afectats, sinó que en aquest bloc les esquerdes són gairebé generals a tots els pisos del bloc. Això fa una mica més complicada la situació”, va dir el batlle de Badalona, Xavier García Albiol. Uns dies abans, també havia calgut desallotjar l’edifici del número 116 del mateix carrer, també per unes esquerdes. Ara bé, la vida tampoc no és fàcil als edificis que no han estat desallotjats però que tenen esquerdes, i alguns veïns expliquen a VilaWeb la intranquil·litat que els causa viure en aquestes condicions.

Ara l’objectiu és reforçar prou els edificis amb apuntalaments aeris perquè els veïns dels edificis desallotjats hi puguin tornar. “La diferència entre l’anterior apuntalament i el que es farà ara és que, en els primers, els puntals passaven el pes al pis inferior. En aquest cas, es trasllada el pes a les parets mestres. Es distribueix el pes i no fa pressió cap a baix, és més segur”, va dir Daniel Gracia. Ahir, van començar a fer aquests apuntalaments aeris al número 7 del carrer del Canigó, i la idea és fer-ne també a l’11 i el 5, respectant l’ordre cronològic en què van ser desallotjats, i, si els tècnics ho veuen segur, que puguin tornar a casa seva. Ara bé, no és clar que això mateix es pugui fer en tots els blocs afectats: “Al 118 d’Ausiàs Marc les esquerdes són més greus i encara hem de veure si es pot apuntalar i com.”

Relació tensa entre l’ajuntament i la Generalitat

Fins ara, les famílies desallotjades que no tenien on viure han estat acollides d’urgència en pensions a càrrec dels serveis socials de l’ajuntament fins que se’ls ha trobat lloc en un pis de propietat municipal o de la Generalitat, una institució que el govern municipal critica perquè diu que no s’hi implica prou. Dilluns de la setmana passada, l’ajuntament i la Generalitat van anunciar que signarien un conveni amb els col·legis professionals d’arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers per a radiografiar tota la situació en un segon informe, a banda del que fa l’empresa contractada per l’ajuntament. La idea era que el cost de l’informe es pagués a parts iguals entre la Generalitat i l’ajuntament, però encara no s’ha tancat el conveni per discrepàncies entre les dues administracions.

“La Generalitat es va comprometre a pagar la meitat de les inspeccions, però encara no han arribat els diners ni s’ha signat el conveni”, va dir dimecres Gracia en una entrevista a Badalona Comunicació. Va afegir que l’ajuntament ja s’havia gastat vora 300.000 euros en la gestió de la crisi i que la Generalitat s’hi hauria d’implicar més: “Creiem que la Generalitat té alguna cosa a dir-hi. És una situació excepcional, que feia molts anys que no passava. Hi ha bona sintonia, però esperem que aquesta sintonia es converteixi en fets i en aquesta ajuda que mereixen els veïns de la ciutat.”

Fonts del Departament de Territori, per contra, diuen que van proposar el conveni perquè es fes un informe i dictamen sobre què havia passat al número 9 del carrer del Canigó, i que va ser l’ajuntament, que va voler contractar l’empresa privada pel seu compte. Diuen que l’ajuntament ha de vetllar perquè es compleixi el manteniment i la conservació dels edificis, però que després no pot passar la factura a la Generalitat. “En tot cas, no ens han fet cap esmena al conveni respecte al cost”, afegeixen, i recorden que ja han lliurat les claus de cinc habitatges.