Edicions de la Ela Geminada ens acosta ‘L’art de callar’ de Dinouart

Acaba d’arribar a les llibreries ‘L’art de callar‘, d’Abbé Dinouart, amb traducció de Maria Dasca, introducció de Ramon Alcoberro, publicat per Edicions de la Ela Geminada. Podeu llegir-ne la introducció sencera i el pròleg que hi va escriure Dinouart. En un món ple de fressa i de paraules insignificants, diu el filòsof Alcoberro, fàcilment enyorem la reflexió callada. En l’època de la Il·lustració era un llibre carca, però en aquest temps d’estrès i d’hipocresia resulta molt convenient de llegir.

Així ho diu Alcoberro a la introducció:

«El París literari dels segles XVII i XVIII era ple a vessar d’eclesiàstics com Dinouart, que prenien xicres de xocolata desfeta, xiuxiuejaven sobre les petites misèries humanes i donaven to a salons i tertúlies sense posseir cap rellevància especial ni cap originalitat literària. […] Les biblioteques de llibres oblidats i les tesis doctorals inútils haurien estat també el destí implacable de l’obra de Dinouart si no fos per ‘L’art de callar’, un llibre moralitzant, gairebé secret, que de tant en tant (i al llarg de més de dos-cents anys) s’ha anat (i es va) reeditant per a gaudi de discrets. […] ‘L’art de callar’ és un assaig per a paladars minoritaris, que resulta molt convenient de llegir en temps d’estrès i d’hipocresia. A la seva època va ser l’obra d’un carca, d’un enemic de les Llums que buscava en el silenci un refugi contra el progressisme sorollós. Avui hem de reconèixer que la seva tesi central, per molt que molesti els “modernets”, l’encerta força. Vivim en un món tan ple de fressa i de paraules insignificants que fàcilment enyorem la reflexió callada.»

I l’editor Oriol Ponsatí-Murlà ens explica el perquè de l’edició: ‘El segle XVIII francès, el segle de la Il·lustració i de les Llums, és ple de clarobscurs, encarnats per figures polèmiques i polemistes, escriptors moralistes, cardenals i “abbés” amb un peu a l’Església i un altre a la política, un a la cort i un altre a les converses literàries de saló. Edicions de la Ela Geminada ja ha publicat dues obres una mica anteriors, del segle XVII, però que dialoguen perfectament amb aquest “Art de callar” de l’Abbé Dinouart. Una és el “Breviari dels polítics”, del cardenal successor de Richelieu, Giulio Mazzarino. L’altre, les “Màximes o reflexions i sentències morals” de La Rochefoucauld.’

Continua: ‘Obres com les de Mazzarino, La Rochefoucauld o Dinouart ajudaran a consolidar tot un gènere: el de l’aforisme cantellut, breu i incisiu, a voltes desenvolupat, unes altres només esbossat, que inspirarà escriptors alemanys com Lichtenberg, de qui Ela Geminada ha publicat, també, una selecció dels aforismes sota el títol “Quaderns de notes”. Partint sempre de la premissa que construir un catàleg vol dir aconseguir que uns títols dialoguin activament amb els que tenen al costat, la publicació d’aquest “Art de callar” de l’Abbé Dinouart constitueix un pas més en la recuperació d’una visió de conjunt del moralisme francès en llengua catalana.’