Edicions 62 celebra els cinquanta anys de ‘Les dones i els dies’ de Ferrater amb una edició crítica

Les dones i els dies (Edicions 62) del poeta Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat, 1972) es va publicar l’any 1968 com una edició corregida dels seus tres llibres anteriors: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). Cinquanta anys després, Edicions 62 publica una edició crítica de l’editor i poeta Jordi Cornudella que permet resseguir la història dels cent catorze poemes que componen Les dones i els dies. També permet llegir quatre poemes que els suplementen, conèixer els disset poemes que Ferrater va descartar, incloent-ne sis d’inèdits fins ara, i descobrir alguns altres versos que va escriure. Cornudella ha considerat que tots els lectors de poesia es devien aquesta edició de Les dones i els dies, que és ‘un llibre importantíssim en la història de la poesia catalana contemporània’.

És una obra que recull tota la producció poètica de Gabriel Ferrater, que, tal com explica Cornudella, és molt curta perquè va viure cinquanta anys i només va dedicar-ne cinc a aquesta obra. Tot i això, Cornudella ha recalcat l’impacte ‘fortíssim’ que va tenir el llibre. Segons l’editor, quan van començar a veure la llum els poemes de Ferrater la sensació de novetat ‘va ser molt grossa’. Per una banda, pel to del poeta. La seva poesia va cridar l’atenció pel seu to oracional o de conversa en un moment en el qual la poesia ‘estava avesada a un llenguatge poètic molt característicament poètic’. Per altra banda, va destacar pels temes que tractava, que no eren ‘d’especulació de branca simbolista ni  de grandiloqüència de cap mena, sinó fets de la vida d’una persona corrent i del seu temps’.

Sis poemes inèdits
Sobre els sis poemes inèdits, Cornudella ha considerat que ‘hom els pot trobar tan bons com la resta que va publicar’. I, de fet, ha assenyalat que hom es pregunta per què els va arribar a descartar. A l’editor li agrada especialment La rosa bruta. Cornudella ha consultat per aquesta edició crítica el Fons Gabriel Ferrater, que ell custodia, a més de l’Arxiu General de l’Administració, l’arxiu d’Edicions 62, el Fons Joan Vinyoli Pladevall, el Fons Valentí, el Fons Valverde, el Fons Joaquim Mola i arxius particulars.